És un llibre que ho té tot. Unes il·lustracions encertades, suggeridores i delicades. Un text molt acurat i proper a la vegada, sensible i encertat. Un tema necessari i de vegades difícil de plantejar i un missatge encoratjador d'acceptació, superació i record imprescindibe.
Fragment de la ressenya a Gretel (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona):
"(...) aborda la manera en què els infants elaboren el dol per la mort dels éssers estimats d’una manera subtil i metafòrica, tal com exemplifica la pèrdua de les trenes de la protagonista."
"Carme Solé Vendrell va obtenir el Premi d’il.lustració Apel.les Mestres 1983. Aquesta obra intimista i delicada es recupera en català (la seva llengua original) en el projecte editorial d’aposta pels “imperdibles” de l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”" (2010)
Fragment de la ressenya a Biblioteca Can Baratau:
(...) És,doncs, un llibre amb unes precioses il·lustracions de Carme Solé i Vendrell, que l’acompanyen amb plena sensibilitat per parlar-nos del procés de la maduració en el que les pèrdues i la seva acceptació hi juguen un paper important.
Mireu quina meravella he
trobat, un document sonor meravelló del conte:
El conte "Jo les volia" de la mà (de la veu) de l'actriu Rosa Maria Sardà.
Pertany a un CD meravellós. Jo el tinc, el vaig comprar quan els meus fills eren menuts. Ho recorde amb pena, perquè mai vaig aconseguir que escoltaren cap dels contes... i això que sempre els va agradar molt que els contara històries i també mirar contes i llegir-los... Tal vegada no vaig troabr el moment oprtú.
I en aquest enllaç al blog de Nati Bergadà hi podeu troabr més propostes interessants.
