Quan et pensaves que ja res no et sorprendria,
va i resulta que humilment has de baixar de l'hort i tocar de peus a terra.
I
és clar, recordar que la creativitat és consubstancial a l'espècie humana i que
mai no s'aturarà, encara sort! Imatge del blog de Visa Knowing Kolorin Kolorado: http://kolorinkoloradoshop.blogspot.com.es/ Aquesta és la sensació que he tingut en
descobrir aquest vídeo que us compartisc. No us n'explique detalls, vosaltres
mateixos...
A mi se m'acudeixen mil i una possiibilitats creatives. ;)
UN CONTE CULTURAL. Entrada lliureEl que ara us vaig a contar, té a
veure amb allò dels diferents formats de cultura, de la cultura més
"marginal", de la del barri, de la feta per aficionats, o millor dit
per amants d'alguna de les vessants de la cultura. Però també es pot relacionar
amb la ideologia i la necessitat de modernitzar determinats discursos.
Diumenge vinent (27 de novembre)
a l'auditori de Paiporta, una colla xicoteta de tabals i dolçaines de Paiporta,
El Palleter, hem organitzat una trobada per a acostar la música tradicional als
paiportins d'una manera diferent.
Si actualment el tabal i la
dolçaina s'associa a les festes de falles, a les cercaviles de moros i
cristians i poca cosa més, nosaltres hi hem afegit un conte. De manera que
farem una combinació d'albaes, tabals i dolçaines, cant d'estil, danses i
literatura. Ara com ara només és això, una combinació de diferents
manifestacions artístiques per a passar un bon matí de diumenge, però tenim un
objectiu a mig termini un poc més ambiciós: publicar el conte. Per cert... també
hi haurà mistela i dolcet abans de començar, per allò de la gastronomia típica
de les festes.
Aquesta idea encara està a les
beceroles, però ens pareix interessant poder transmetre a través d'un àlbum
il·lustrat part de la tradició cultural de les terres valencianes de l'Horta
Sud. Una proposta que pot ajudar a acostar cants i balls de la vida diària dels
nostres avantpassats al públic infantil actual. I perquè no, una contribució
més a mantenir i fer viva aquestes tradicions popular que de vegades semblen
massa de museu.
En el conte hem intentat
modernitzar el sentit dels gegants i cabuts de les festes populars dels nostres
pobles. Els gegants tratdicionalment han representat els cristians, i els
cabuts les altres cultures del món en un intent de ridiculitzar-los.
Actualment, potser ningú ho veu així però la realitat visual és: el gegants són
grans i el cabuts són xicotets i negres, gitanos, àrabs o criats, bàsicament
També hem intentat recuperar un poc la importància de la transmissió oral de
les històries de la nostra tradició: els iaios conten un conte a la néta. I
d'alguna manera també expliquem que la música que ara entenem com a tradicional
i que admirem en la distància, només observant-la era la manera de celebrar i
viure les festes d'abans. Diríem que són els concerts actuals, o les
"discomòbils, no?
Si teniu curiositat, podeu
consultar el facebook: Colla Palleter
Una història que passa de generació a generació, amb formats que van actualitzant-se, variacions que s'incorporen per la creativitat de la tradició oral.
Molt probeblement, però, el sentit profund del missatge es manté eternament.
Seria molt interessant fer un recorregut de totes les publicacions que se n'han fet.
Si a més un parell de vegades a l'any es monta una parada de llibres a le'scola per a oferir a les famílies obres en català, tant per a menuts,
com per a joves i també per a adults, contribuierem a la bona formació literària dels alumnes i també a la transmissió de la pròpia cultura. Un bon moment són les festes familiars:
festa d'hivern, festa de primavera... És una bona ocasió per a
escollir bons llibres, llibres nous, llibres per a regalar,
llibres que ens roben el cor i, perquè no, llibres clàssics amb
formats actuals, llibres clàssics que encara no hem llegit,
llibres clàssics que recomanen els mestres, llibres clàssics sí o
sí...
Una AMPA implicada pot organitzar animacions lectores amb
lectures per part d'adults, representacions per part de xiquets o
les recomanables visites d'autors. Sempre cal pensar en
incloure alguna obra canònica, clàssica, d'aquelles imprescindibles que passen de generació a generació.
A secundària es pot fer alguna activitat fora de l'escola al voltant
d'algun autor valencià com ara Vicent Andrés Estellés. Aquí teniu
les activitats que organitza en centre Octubre: Centre Octubre, activitats
És necessari fer
un pla rigorós on s'incloguen totes les obres "imprescindibles" i
determinar en quin cursos cal treballar-les. Sé que això és
complicat perquè els currículums sembla que cada vegada han
d'anar més plens de continguts i matèries (això no depèn de
l'escola ni dels mestres).
A més a més l'oferta de llibres mediatitzats (els de les sèries
de la tele, de les pel·lícules comercials....) és molt gran i les
obres més clàssiques no pareixen massa atractives als alumnes
d'avui en dia. Per això em semblen molt interessants noves
edicions de relats clàssics com per exemple la col·lecció
Rondalles
Valencianes, format de regal d'edicions del Bullent.
En la mateixa línia d'acostar als alumnes obres clàssiques, és
fantàstic portar a l'escola obres teatrals sobre aquests
relats.
Us deixe un enllaç molt il·lustratius: Pot de Plom: Historietes medievals Es tracta d'una companyia que des de fa
anys adapta aquests relats per a menuts amb un humor molt
particular i personal.
Els alumnes poden veure l'obra, llegir la història, representar-la o visitar llocs relacionats amb els elements dels
relats (una alqueria, un camp...)
Per cert quina llàstima no disposar de televisió pròpia i de
recursos per a la cultura. Mireu quina proposta més preciosa:
Un país de
llibre, un programa en web-TV sobre llibres... que
ha deixat d'existir?
Escola Valenciana: Un país de llibres,
Un país de rondalles
Un clàssic a algunes escoles són els teatres d'algunes de
les històries de Giani Rodari, que els alumnes d''ESO preparen per a representar als alumnes de primària.
"Contes per telèfon" és un llibre que jo vaig llegir de xicoteta
i que recorde amb estima. Els encanta fer-ho i als menuts els
encanta viure-ho. És per a tots una experiència inoblidable i una
manera fantàstica de conèixer l'obra d'aquest malabarista de la
fantasia.
(CLIQUEU DAMUNT DELS ENLLAÇOS)
Si mire enrere i pense què llegia jo de menuda i de jove m'adone del gran
volum de propostes que trobem avui dia, pel que fa a diversitat cultural, en
comparació amb les que hi havia a l'època en la qual jo llegia literatura
infantil i juvenil, això era entre els anys 70 i 80. Tot i això, pense que l'oferta
encara és fluixa en el nostre context valencià. Potser encara cal obrir més les
portes a les històries d'altres territoris.
La literatura de les societats que estan en
contacte amb la nostra (igual que la d'aquelles que hi han estat al llarg de la
història) ha d'estar també en contacte amb nosaltres per tal que la
interculturalitat puga ser efectivament la bandera d'una societat més
respectuosa, solidària i cooperativa. En tot cas com que tot ha de començar per
un mateix crec que honestament em caldrà fer un esforç per incorporar elements culturals
més variats, que m'acoste més al món multicolor que m'envolta.
Per un altre costat, em plantege, com a
promotora de cultura, (a les meues classes o en les meues propostes futures de
traducció de literatura infantil) que un dels objectius ineludibles ha de ser
precisament el de la diversitat cultural. L'ús que faig a diari de les noves
tecnologies per a rebre informació molt actualitzada m'hi ajudarà enormement.
Aquesta sentència em serveix com a una part de la descripció dels meus
gustos. Però si haig de parlar coma traductora no em serveix de res. En aquest segon
cas haig de pensar com a professional que pretén estar al dia i oferir al
client final (en aquest cas pares de petits lectors) un producte actual i
sobretot un producte que el faci sentir bé a uns i altres. Caldrà que pensi,
doncs, com arribar als nens i nenes d'avui en dia imaginar-me com els agraden
els llibres. Els llibres per a ells són "multiformat": tant pot ser
que se'ls llegeixin en paper com en digital, no tenen tants prejudicis com jo,
han nascut amb la tableta baix del braç.
I tot això per dir-vos que hi ha aplicacions que són adaptacions de
llibres meravellosos. Caldrà provar-les per veure si el format digital és tan
meravellós com el format tradicional. Tan se val, com que les aquestes
aplicacions ja que no és cap novetat per a ningú, però si bé sempre intento
eludir aquest format, avui he pensat que hi ha ocasions que potser sí que
mereixen una menció especial. Potser aquesta situació és una mostra ben clara
que, en realitat, amb més o menys celeritat, tots ens hi anem ficant de cap, en
això de les noves tecnologies, fins i tot els més reticents.
El cas és que avui m'he
topat, en la meva recerca habitual pels mitjans digitals, amb un d'aquests
llibres que potser hauríem de col·locar a la prestatgeria dels
imprescindible.... a la pestanya de preferits, vull dir:
"Quatre petits coins de rien de tout" de Jerôme Ruillier, publicat a l'editorial Ricochet, és un llibre
fantàstic, visual, alegre i a la vegada senzill, que parla d'exclusió i de
solidaritat. Ho fa amb subtilesa, deixant que l'infant tregui les seves
conclusions, fent-lo pensar, ajudant-lo a imaginar i a sentir. Ajudant-lo a
créixer.
El mateix any de la publicació a França, el 2004, Teresa Ferran Vert en
va fer la traducció al català per a l'Editorial Juventud amb el títol "Per
quatre cantonades de no res". Deu anys més tard es va publicar en
castellà, "Por cuatro esquinitas de nada", a la mateixa editorial i
en aquest cas la traducció va ser a càrrec d'Élodie Bourgeois.
Un any abans, però, ja havia aparegut l'aplicació per a tabletes a
l'editorial digital DADA Company. Aquesta editorial publica llibres en castellà
i en anglès. En aquest cas, la versió anglesa fou guardonada amb el BolognaRagazzi
Digital Award 2013, en la categoria de ficció com la millor aplicació
infantil. En la seva pàgina web el descriuen com "un conte interactiu
sobre l'amistat".
Us el recomano sigui en un format o un altre. De segur que en
gaudireu de valent!
A l'assaig Miquel Desclot i la poesia per a infants, el doctor
en filologia catalana Jaume Aulet estudia a fons la seva obra i destria
la tesi de Desclot que "la literatura infantil hauria de ser l'autèntic
substitut d'una tradició oral que la societat moderna ha tendit a fer
desaparèixer". "I no hi ha dubte -segueix- que aquesta tradició oral
sempre ha estat connectada molt directament amb la poesia (cançons,
romanços, endevinalles, etc.), especialment en el cas dels infants".
GUIA POCA-SOLTA de Miquel Desclot,
Per a pensar si el llenguatge per a infants ha de ser fàcil.
No és un àlbum il·lustrat, ni de bon tros, però val la pena! Tampoc és per als més menuts... o potser sí si els ho llegim els majors. Fet i fet ens serveix per a reflexionar sobre la qualitat literària de les propostes infantils.
Guia poca-solta és una guia esbojarrada de versos
esbojarrats per resseguir, de punta a punta del mapa, una geografia real
habitada per esbojarrats imaginaris. Miquel Desclot ens convida a
endinsar-nos en aquesta col·lecció de limericks (un tipus de poema sense
solta, inventat pels poetes britànics) que ha escrit per suggerir el
viatge més divertit que hàgim fet mai.
Cada vegada que vaig a casa
els pares m'emporte algun llibre de la prestatgeria. Molts tenen anys, anys i
panys. L'últim fou un llibre que jo mateixa havia comprat a la fira del llibre
de Barcelona quan tenia 10 anys, el 1977.
La sombra y otros cuentos, d'Alianza Editorial: Una selecció de 26
contes d'Andersen entre els quals hi ha els més coneguts i d'altres que arribat
al gran públic tan fàcilment. En aquest cas no són adaptacions, són traduccions
d'Alberto Adell i a més aporta un pròleg brillant d'Anna Maria Matute, una
altra de les grans. No cal que us diga que n'he
gaudit molt: una imaginació desbordant amb uns decorats paisatgístics frescos i
vitals, personatges imaginaris i personetes ben reals. Tot parla de l'interior,
de sentiments de frustracions, de preocupacions, de neguits... I de quina
manera! Això és així perquè era una traducció i no pas una adaptació. Aquesta
circumstància m'ha permès situar-me en una època, amb massa matisos religiosos
al meu gust. En canvi, el llenguatge hi és pur, no s'ha adaptat a un públic
massa infantilitzat. Per a mi, sovint les adaptacions són massa edulcorades i
no cal. No hi ha cap raó per a donar-ho tot mastegat als nostres menuts. La
imaginació i les estratègies es posen en marxa quan els cal posar imatges a
unes paraules que no acaben d'entendre. I és clar, els àlbums il·lustrats els
donen un cop de mà en aquesta tasca tan divertida. Els clàssics, en el nostre cas, a
banda de les adaptacions més o menys encertades, també han patit altres mals;
és el cas de traduccions tortuoses, és a dir que no han estat fetes directament
de la llengua d'origen, en aquets cas el danès, sinó que han estat fetes a
partir de traduccions a altres idiomes que fins i tot no sempre s'han pogut
determinar. Imagineu-vos quants matisos s'han perdut pel camí! La versió de
l'editorial Combel és feta directament del danès per Albert Jané. Bona tasca, de tots és sabut.
Us deixe algunes imatges d' "andersens" il·lustrats. Ara us toca a vosaltres de fer-ne
la selecció que més us atraga. Per cert, no tots estan disponibles actualment..
Al blog l'Elefant
trompeta hi podeu trobar diferents entrades que us ajudaran, de ben segur,
a trobar aquell que us faça més el pes. Una curiositat, després de
llegir-me tots els contes del llibre que tinc entre mans, he decidit plantar un
saüc al pati de ma casa.
A Barcelona, a tocar de la Catedral, s'ha celebrat la 34a edició de la Setmana del Llibre en Català. A Anna Casassas li ha concedit el Premi Trajectòria. És per això que més d'un mitjà de comuniació ha volgut intercanviar quatre paraules amb ella. Que sàbies són les paraules dels experts!
Ja fa un temps que la vaig descobrir, aquesta
petita editorial. I ara, m'he tornat a topar amb ella. La sensació és novament
de sorpresa delicada i d'un plaer tranquil. És jove i menuda, com una petita obra
d'art feta amb cura i maneres molt personals, poètiques. He volgut tornar a fullejar-ne
alguns del llibres. Us convido a fer el mateix, no us en penedireu, ja que cada
conte és un petit tresor que voldreu llegir i molt probablement tenir a la
prestatgeria dels preferits.
Esta maestra, que era una madre divorciada a
cargo de tres criaturas, se convirtió por arte del cuento en formadora
de maestros, profesora de cuentacuentos en varias universidades, de
China a Sudáfrica. Ha dedicado su vida a recopilar cuentos e historias
de todas las culturas y establecer un método para crear cuentos
terapéuticos que imparte en seminarios en todo el mundo (el último, en
la recién inaugurada Casa Rudolf Steiner de Barcelona). Recoge su
experiencia de más de 30 años en una guía práctica, Cuentos sanadores
(ING Edicions) , una ayuda para que padres y educadores puedan gestionar
situaciones difíciles y desafiantes (ING Edicions) mediante esas
historias y cuentos propios que ha reunido para sanar.
Cuál ha sido el cuento más importante en su vida?
El
que la transformó. Una noche le conté a mi hijo mayor, Kieren, que tenía
entonces siete años, un cuento tradicional inglés, Los brownies. ¿De qué trata?
De
un padre que había perdido a su esposa y estaba siempre malhumorado. El
hijo le preguntó a su abuela por qué su padre se había olvidado de
sonreír, y ella le explicó que los brownies, unos duendecillos, ya no
acudían a su casa a hacer las tareas domésticas. ...
La
historia es larga, pero la cuestión es que el niño del cuento acaba
entendiendo que él debe hacer la tarea de los brownies, así que mientras
su padre duerme limpia la casa. ¿Por qué ese cuento cambió su vida?
Durante dos semanas Kieren se levantó muy temprano y limpió la casa mientras yo dormía. ¿Gruñía usted?
Me
acababa de divorciar, probablemente yo era esa madre que se había
olvidado de sonreír. A raíz de ese acontecimiento, hace 32 años, me tomé
en serio los cuentos y les dediqué la vida. ¿Qué ha descubierto?
Los
cuentos hablan directamente a la imaginación de los niños, les abren
mundos y tienen el poder de sanar sus heridas, miedos y malos
comportamientos; los incentivan y los educan. ¿Sabe qué le dijo Einstein
a una madre que le pidió consejo para potenciar la mente matemática de
su hijo? “Si quiere que sea más inteligente, cuéntele cuentos a su hijo”.
...Cuando
ella insistió en lo de las matemáticas, Einstein añadió: “...Y cuéntele
más cuentos si quiere que sea sabio”. Si yo le hubiera dicho a mi hijo
“mamá va muy cansada y debes ayudarla”, ¿cree que habría funcionado? No.
Para
los niños el mundo imaginativo y espiritual puede ser tan real como el
físico y cotidiano, y cruzan ese puente continuamente. ¿Hay cuentos para cada situación?
La
experiencia me lo ha demostrado, como cuando una madre me pidió ayuda
para destetar a su hijo de tres años. Inventé el cuento de un koala ya
crecidito al que su madre ya no podía cargar en la espalda. El niño
siguió pidiendo el cuento, lo fue asimilando, y dejó de mamar.
Increíble.
El cuento se asienta en la cabeza del niño,
se convierte en parte de él. Alguien le preguntó a uno de mis hijos a
sus seis años por qué le gustaban los cuentos. Él respondió: “Porque
piensan sobre lo que yo pienso”. Hay cuentos luminosos en toda cultura.
Sí,
y también podemos aprender a crearlos para combatir la mentira,
avaricia, timidez, rabia, envidia..., no hay comportamiento que un buen
cuento no pueda iluminar y transformar. Los adolescentes ya no quieren cuentos.
No
quieren sermones, hay que ser sutil para que la historia les alcance,
pero yo he visto como el poder de un cuento conseguía que una chica que
no quería salir de casa con su silla de ruedas acababa identificándose
con una historia y aceptando su situación. Un simple cuento ¿puede cambiar nuestra actitud ante la vida?
Sí,
y proponernos nuevos caminos. Cuando mi hijo pequeño tenía cinco años
sorprendió a los mayores hablando de la falsedad de Papá Noel, y decidí
inventar un cuento. ¿Cuál era su mensaje?
Que Papá
Noel es un espíritu generoso que entra en los niños cuando son lo
bastante mayores para ser capaces de construir sus propios regalos. A
mis dos hijos mayores les inspiró tanto que inventaron cantidad de
regalos para amigos y parientes que envolvieron y pusieron bajo el
árbol. ¿También existen cuentos para curar el alma de los adultos?
Imparto
seminarios en todo el mundo enseñando a los adultos a crear cuentos
sanadores, y la barrera con la que me encuentro para desarrollar su
pensamiento imaginativo es el escepticismo, pero los resultados son
evidentes... Consiguió que la Narración de Cuentos fuera asignatura universitaria.
El
Gobierno canadiense está invirtiendo mucho esfuerzo en tratar de
establecer un currículo educativo que pone el cuento en el centro del
día a día de las clases. ¿Para cualquier asignatura?
Sí,
el cuento ayuda a crear una conexión imaginativa con la asignatura
aumentando la posibilidad de que el niño se entusiasme con el tema. ¿Qué cuento le ha ayudado a usted?
Cuando
estábamos en Kenia impartiendo un curso en la Universidad de Nairobi,
mi segundo marido y yo fuimos secuestrados por siete hombres armados.
Nos ataron y nos llevaron a un lugar donde había otras personas
secuestradas, algunas mujeres habían sido violadas. Un mal trago…
Sobrevivimos
de milagro, pero quedamos totalmente traumatizados. Rescindí el
contrato y volvimos a Australia. Acudí entonces a un seminario de una
famosa cuentacuentos norteamericana, Nancy Mellon, que al ver mis
cuentos llamó a su editor inglés. ...Y se hizo famosa.
Los
cuentos suelen partir de una situación de desequilibrio y a través de
un viaje se llega a una situación de equilibrio. La situación más
traumática de mi vida me llevó a lanzar mi carrera.
