Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LITERATURA INFANTIL VALENCIANA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LITERATURA INFANTIL VALENCIANA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de gener del 2017

A les portes de l'infern tot és ple de bruixes.



Ja fa un parell de setmanes, o més, el temps corre que vola, us vaig parlar de la col·lecció "Llegendes Valencianes" pertanyent a la campanya Llegir en Valencià de l'any 2011 de la Fundació Bromera. Si en aquell moment transmetia la meua il·lusió per una col·lecció d'aquestes característiques, ara vull manifestar el plaer que m'ha suposat llegir-ne unes quantes.
L'autor de totes les llegendes és Josep Franco. Us cite algunes ratlles referents la seua biografia, que apareixen a la web Escriptors.cat:
"La seva producció narrativa, com ara Calidoscopi (1983), Manuscrit de mossén Gerra (1993) i Rapsòdia (1992), és guardonada amb un bon nombre de premis literaris. Algunes de les seves obres esdevenen autèntics best-sellers, com és el cas de L'últim roder. Escriu tant per a adults com per a joves i infants. També es dedica a la traducció en diferents llengües."
"Els seus estudis denoten clarament la seva passió per l'educació, la llengua i la literatura"
"La novel·la històrica és un dels puntals de la producció de Josep Franco, que situa les accions i els personatges al país que l'ha vist néixer."
Quin goig descobrir aquests relats breus plens de cultura en tots els sentits, de llengua de la bona, de llocs i llogarrets, de saber popular i, sobretot, de la nostra fantasia, l'imaginari arrelat a les nostres terres i a la nostra gent. 
Resultat d'imatges de llegendes valencianesPense que són, cadascun d'aquests llibres menuts, un gran tresor que caldria promoure entre la nostra jovenalla. Al final de cada llibret trobem una breu explicació de l'origen de la llegenda i un vocabulari de les paraules que poden resultar més difícils. Una bona idea si tenim en compte que són històries que estan ambientades en èpoques remotes.
En algun raconet del meu cor tinc, però, una lleugera sensació que aquestes històries no han rebut el tracte merescut. Els llibres els he agafat prestats de la biblioteca de Picanya i.... oh sorpresa! en sóc la primera lectora. I això que ocupaven un bon espai de la literatura juvenil des de ves a saber quan. Perquè? Perquè no han cridat l'atenció de ningú? Perquè ningú no s'hi ha interessat? Perquè jo no les vaig llegir o oferir als meus fills quan en tenien l'edat? Potser són buits que hem d'anar omplint sense dubtar-ho
Com que als amants de les històries ens agrada descobrir-ne sempre de noves, una ens porta a una altra, aquí us deixe alguns títols d'aquesta col·lecció (que en conté un total de 13) i també d'altres editorials, Tots ells al voltant del tema de les llegendes populars i aportats com a suggeriment de lectura a la mateixa col·lecció:
Llegendes Valencianes, Josep Franco. Fundació Bromera    
    
            La boca de l'infern.           
            La cova de l'encantada    
            El dragó del patriarca       
            Catarroja descoberta!      
            Les bruixes de Planes     

El Drac, Manel Cubedo. Edicions Bromera.   
Llegendes Valencianes, Víctor Labrado, Edicions Bromera         
El secret de les cinc llegendes, LLorenç Jiménez. Edicions Bromera
Rondalles de la Marina, diversos autors. Edicions Brosquil         
Una nit prop del foc, Jordi Raül Verdú. Editorial Marfil         
Contes de l'Horta, Cristòfor Martí Adell. Editorial Voramar             
Màgia per a un poble, Francesc Gisbert. Edicions del Bullent     
Llegendes de la ciutat de València, Víctor Labrado. Publicacions de l'Abadia de Montserrat           

Au vinga, aneu fent
que no us els acabareu pas avui!!

dimarts, 29 de novembre del 2016

Llegir en valencià: Fundació Bromera



Des de 2006, la fundació Bromera, de l'editorial Bromera, posa en marxa anualment la campanya "Llegir en valencià" per al foment de la lectura en valencià. Cada any la temàtica és diferent de manera que aspectes ben variats com ara la sèrie televisiva "Alqueria Blanca", l'amor o les festes tradicionals poden anar formant part de la nostra biblioteca particular.
Durant la campanya de cada any, els llibres es poden comprar al quiosc per un preu molt accessible. Cliqueu ací per a tenir la informació detallada de preus, llocs de venda, títols d'enguany i altres propostes molt interessants:

La campanya que van dur a terme l'any 2011 era sobre les llegendes valencianes.
Es tracta d'una selecció de les millors llegendes valencianes de la tradició oral. El text va córrer a càrrec de l'escriptor valencià Josep Franco i se'n publicaren un total de 13 llegendes. Trobem per exemple El dragó del Patriarca, La delicada de Gandia, L'oroneta i el rei Jaume, El miracle de Morella o Les desgràcies de Camot entre d'altres. L'il·lustrador fou Francesc Santana, qui va posar cara a tots personatges.

Són llibres breus i fàcils de llegir. Un detall important és que a cada títol hi ha informació d'altres obres; una bona manera de mantenir l'interès per la lectura. També ens ofereixen un glossari i una xicoteta informació sobre l'origen de cadascuna de les llegendes.  
Potser és una llàstima que aquesta col·lecció no estiga a la venda una vegada passada la campanya, no?

dijous, 17 de novembre del 2016

RONDALLES i ALTRES CLÀSSICS A LES AULES



 

Resultat d'imatges de la rabosa i el corb
Una bona biblioteca a l'escola és imprescindible. 

Si a més un parell de vegades a l'any es monta una parada de llibres a le'scola per a oferir a les famílies obres en català, tant per a menuts, com per a joves i també per a adults, contribuierem a la bona formació literària dels alumnes i també a la transmissió de la pròpia cultura.
Un bon moment són les  festes familiars: festa d'hivern, festa de primavera... 
És una bona ocasió per a escollir bons llibres, llibres nous, llibres per a regalar, llibres que ens roben el cor i, perquè no, llibres clàssics amb formats actuals, llibres clàssics que encara no hem llegit, llibres clàssics que recomanen els mestres, llibres clàssics sí o sí...
Una AMPA implicada pot organitzar animacions lectores amb lectures per part d'adults, representacions per part de xiquets o les recomanables visites d'autors. Sempre cal pensar en incloure alguna obra canònica, clàssica, d'aquelles imprescindibles que passen de generació a generació.

A secundària es pot fer alguna activitat fora de l'escola al voltant d'algun autor valencià com ara Vicent Andrés Estellés. Aquí teniu les activitats que organitza en centre Octubre:
Centre Octubre, activitats

És necessari fer  un pla rigorós on s'incloguen totes les obres "imprescindibles" i determinar en quin cursos cal treballar-les. Sé que això és complicat perquè els currículums sembla que cada vegada han d'anar més plens de continguts i matèries (això no depèn de l'escola ni dels mestres).
A més a més l'oferta de llibres mediatitzats (els de les sèries de la tele, de les pel·lícules comercials....) és molt gran i les obres més clàssiques no pareixen massa atractives als alumnes d'avui en dia.  
Per això em semblen molt interessants noves edicions de relats clàssics com per exemple la col·lecció  Rondalles Valencianes, format de regal d'edicions del Bullent. 

En la mateixa línia d'acostar als alumnes obres clàssiques, és fantàstic portar a l'escola obres teatrals sobre aquests relats.
Us deixe un enllaç molt il·lustratius: Pot de Plom: Historietes medievals
Es tracta d'una companyia que des de fa anys adapta aquests relats per a menuts amb un humor molt particular i personal.

Els alumnes poden veure l'obra, llegir la història, representar-la o visitar llocs relacionats amb els elements dels relats (una alqueria, un camp...)
Per cert quina llàstima no disposar de televisió pròpia i de recursos per a la cultura. Mireu quina proposta més preciosa: Un país de llibre, un programa en web-TV sobre llibres... que ha deixat d'existir? Escola Valenciana: Un país de llibres, Un país de rondalles

Resultat d'imatges de contes per telèfon

Un clàssic a algunes escoles  són els teatres d'algunes de les històries de Giani Rodari, que els alumnes d''ESO preparen per a representar als alumnes de primària.  

"Contes per telèfon" és un llibre que jo vaig llegir de xicoteta i que recorde amb estima. Els encanta fer-ho i als menuts els encanta viure-ho. És per a tots una experiència inoblidable i una manera fantàstica de conèixer l'obra d'aquest malabarista de la fantasia.
 (CLIQUEU DAMUNT DELS ENLLAÇOS)

dimarts, 7 d’abril del 2015

Roberto Alcázar y Pedrín

Roberto Alcázar y Pedrín (en sus orígenes, Roberto Alcázar, el intrépido aventurero español) es una serie española de historietas creada en 1940 por el guionista y editor Juan Bautista Puerto, propietario de la Editorial Valenciana, y el dibujante Eduardo Vañó Pastor. Es la más longeva de la historia del cómic español,1 con un total de 1.219 cuadernos a lo largo de 35 años, hasta 19762 y, junto con El Guerrero del Antifaz, la más popular e influyente de los años 40, entre las de grafismo realista. El éxito del que gozó desde sus inicios, impulsaría a su editor a seguir produciendo otras obras, hasta constituir la editorial más importante del sector en la postguerra española, junto a la Editorial Bruguera.

 

CAMACUC

A Viquipèdia:

Camacuc és una revista infantil en valencià publicada per l'editorial homònima des de l'any 1984. Composta sobretot per còmics, te 32 pàgines.[1]
La revista s'edita amb la intenció de difondre i normalitzar el valencià oferint lectures en format de còmic de la mà dels millors dibuixants de València. La publicació està present en els col·legis, instituts, biblioteques i cases particulars. Funciona a través de subscripció i de forma bimensual. Compta amb un fons editorial de llibres de la mateixa editorial que es pot consultar al seu web. Des de l'any 2000 compta amb una versió en aranès sota el títol d'Era Garbèra,[2] amb 800 subscriptors que se sumen als 1.000 que ja tenia l'edició en valencià.[1]

Taula de continguts

Contingut

A banda de còmics, també inclou notícies i seccions fixes de text com "Contes", "La barraqueta de la ciència","De tot arreu" o "passatemps".[3] Una secció breu titulada "Recomanem" sol ressenyar dos títols de literatura infantil i juvenil de la mateixa editorial Camacuc. Durant uns anys s'hi van publicar entrevistes, algunes de les quals a escriptors de literatura infantil i juvenil, com Mercè Viana.

Trajectòria

Oficialment sols ha tingut dos etapes: la inicial, que dura fins a febrer de 1987, i l'actual que s'inicia en setembre del mateix any, després d'una parada de sis mesos.[1]

Inicis (1985)

Camacuc va aparèixer al juny de 1984, desmarcant-se de seguida del seu model Cavall Fort per partir de la iniciativa privada i potenciar el còmic autòcton en comptes del còmic francobelga.[4] Inicialment era editada per la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, que posteriorment s'anomenaria Edicions Camacuc.[5] En esta etapa la revista tenia 24 pàgines.[1]
Títol Autoria Procedència Números
Ramonell El Camell Telo Nova
Tom i Wandi Gregori Muro Nova
Ot el Bruixot Picanyol "Cavall Fort"[4]
Sidral Bromeral Teresa Durán "Cavall Fort"[4]
Els Bufanùvols Madorell "Cavall Fort"[4]
Iznogoud Jean Tabary "Pilote"
Percevan Jean Léturgie/Xavier Fauche "Gomme!"
La basca del 85 Carles Cano/Paco Giménez
5

Creixement (1986-1989)

En 1987 passa un hiatus de sis mesos sense publicar-se, però en 1989 arriba a 900 subscriptors.[1] Poc després, i gràcies al suport de la Generalitat Valenciana, Camacuc augmenta el seu tiratge fins a vora els 24.000 exemplars,[6] Joan Escrivá, Pep Mata i Emper Pascual componen la seua redacció en esta etapa.[6] sent distribuïda a escoles i biblioteques.[1]
Durant esta etapa les sèries provinents de revistes catalanes (Cavall Fort) o basques (Ipurbeltz) que havien estat un sostén en els primers números, van sent substituïdes per producció pròpia, be siga d'autors veterans de l'Escola Valenciana de còmic com de nous autors.[1]
Títol Autoria Procedència Números
Little Nemo in Slumberland Winsor McCay Tira de premsa[6]
Ion i Mirka Harriet/Daniel Redondo

En Massagran Madorell "Cavall Fort"[6]
Georgina Toni Cabo

Pasqualet, rei de la brosta Rafa Reinoso
6
Fotomató Jovi
L'Estadi Boig Jovi

Expansió (1990-1992)

Joan Escrivá dirigeix en solitari la revista, augmenta el seu nombre de pàgines i comença a distribuir-la en els quioscs[6] (abril 1990-setembre 1992),[1] a més de llançar àlbums recopilatoris de les seues sèries i una col·lecció de llibres il·lustrats infantils.[6] El contingut de la revista també es torna menys infantil, arribant als seus majors nivells de qualitat tècnica.[1] La producció pròpia es consolida plenament en 1990-91.[7] En 1992 es recupera un caràcter més infantil però es fan tres fitxatges de renom: Micharmut amb Pip el viatger, Josep Sanchis amb Miss i Fuss, els fills de Pumbi, i Josep Palop amb Bertomeu, l'as dels ganduls i Robinsó Pérez.[7] En eixa etapa, els diners de les subvencions públiques no era excessiu.[8]

El gat Pumbi va ser un dels personatges que se suma a la revista a principis dels 90.
Títol Autoria Procedència Números
M Manel Gimeno

Les aventures del Dr. Von Kum Juan Puchades

Genial Pau Llorens

El Grial Rafa Fonteriz

Remi el missatger Burguitos

Miss i Fuss, els fills de Pumbi Josep Sanchis Pumby 70[6]
Bertomeu, l'as dels ganduls Josep Palop Jaimito 70
Pip Micharmut
70
L'Home Bèstia Rafa Fonteriz

Lluc al pais dels cómics Juanvi Chuliá/Manel Gimeno

Crisi (1993-2000)

S'abandona la distribució en quioscos, i cau el número de subscriptors fins a 500.[1] La revista pateix un daltabaix en desembre de 1993, quan s'anuncia que la Generalitat Valenciana no anava a realitzar cap compra més de la publicació.[1] En este període la revista passa de 48 a 24 pàgines.[1]
En 1994 es redueix la qualitat del paper per a quadrar despeses i es fan crides per a guanyar subscriptors.[1] En gener de 1996 la revista passa a ser bimensual.[1] Quatre anys després que la Generalitat Valenciana deixara de donar suport a la publicació, el número de subscriptors s'estabilitza en 1.500.[2][1] Durant este període perd col·laboradors i la seua línia editorial es torna més infantil, especialment des de 1999, quan comença a publicar totes les pàgines a color.[1]


Toni Cabo, autor de Boro, Moro i Puromoro signa exemplars a l'Spash comics de Sagunt en 2015.
Títol Autoria Procedència Números
El Senyor Julivert José Fraile

Sulu i Solo, transport espacial Manel Gimeno

Florenci Montes Burguitos

Boro, Moro i Puromoro Toni Cabo

Perolet, estudiant fluixet Vicent Dolç

Pinxo Josex

El Capitá Jonás David Salvador

Vicent un heroi diferent Manuel Bartual

1999-2000 Estrellats Xoan Marín
Cap Indi Maria José Arana

Sir Fredo Álex Cervantes

Corgelat Pere Amorós

Pasqualet Rafa Reinoso

Supervivència (2001-present)

S'aconsegueixen els 2.000 exemplars de tiratge, gràcies a una nova edició en Aranès.[2]
Títol Autoria Procedència Números
Sebastià Somiat Jesús Huguet

Joana Defensora Giner

Escola de Superherois Manel Gimeno

Referències


  • Camacuc a Tebeosfera

  • Pons (2007), pp. 243 a 247.

  • «Camacuc» (en valencia). [Consulta: 13 juliol 2013]."

  • Pons (2007), pp. 235 a 237.

  • Fitxa a Tebeosfera

  • Pons (2007), pp. 238 a 243.

  • Jesús Cuadrado a Gimeno, Porcel et alii (1992), pp. 292.


    1. Antoni Martín (Alien Dossier num. 7, Ed. Forum, abril, 1992) reproduït a: Jesús Cuadrado a Gimeno, Porcel et alii (1992), pp. 294.

    Bibliografia

    Enllaços externs

     

    Editorial Valenciana




    Editorial Valenciana era una editorial dirigida per Juan Bautista Puerto Belda i Josep Soriano i Izquierdo, fundada en any desconegut[1][2] i que va tancar en 1985.
    Abans de la Guerra Civil Espanyola, hi ha constància d'una editorial amb aquest nom que es dedicava a l'edició de revistes teatrals valencianes, desapareixent com a tal en 1939. Refundada l'any 1940, aquesta editorial esdevindria molt famosa gràcies a les seues historietes.
    Junt a Bruguera va ser una de les editorials amb més èxit publicant historietes del seu període. Era la Propietària de les capçaleres Jaimito i Pumby, a més de publicar les històries de personatges tant exitosos com Roberto Alcázar y Pedrín o El Guerrero del Antifaz.



    Jaimito y compañía, o simplemente Jaimito, fue una serie de historietas creada por Palmer para su propia colección de cuadernos de la Editorial Valenciana en 1943.1 Emblema al año siguiente de la revista "Jaimito", fue continuada por otros dibujantes, entre los que destacan José Soriano Izquierdo, Jesús Liceras y sobre todo Karpa. Consta esta serie de aventuras humorísticas más o menos extensas con un toque fantástico, siempre dirigidas a un público infantil.

    Pumbi

    El gat Pumbi al Parc Ceràmic d'Història Valenciana de Manises.
    Pumbi és un personatge de còmic creat per Josep Sanchis Grau el 1954. La seua sèrie va ser publicada per Editorial Valenciana entre 1955 i 1981 en revistes com "Pumby", "Super Pumby", "Galas Pumby" o "Gran Álbum Pumby".[1] Posteriorment, el personatge continuaria tenint diferents aparicions en diferents mitjans, bàsicament a la revista Camacuc.
    Originàriament anomenat Pumby i serialitzat en castellà, Pumbi és un gat negre amb musell blanc, amb ulls grans i orelles punxegudes. Llueix un gran cascavell i pantalons curts, normalment vermells. Va ser el personatge cabdal de l'extinta Editorial Valenciana. El seu autor, Josep Sanchis Grau, el va crear en 1954 per a la revista Jaimito, si bé a l'any vinent les seues aventures es publicarien a una revista que portava el seu nom. De la revista Pumby se'n publicarien uns 1204 números. Paral·lelament, a la revista Súper Pumby, el mateix personatge viuria més aventures convertint-se en un superheroi cada vegada que bevia suc de taronja.
    En 1991 Pumbi va passar a formar part de la revista infantil valenciana Camacuc a partir del número 70, on la sèrie Miss i Fuss, els fills de Pumbi es publicaria en valencià.[2] El 1996 apareixia la revista de curta durada Kuasar Pumby, publicada una altra vegada en castellà.
    A la dècada dels 90 va ser adaptat als dibuixos animats, també en valencià gràcies a una iniciativa de RTVV.
    El 2001 Sanchis va obtenir, després de diversos judicis, els drets d'autor del personatge, que eren retinguts pels hereus d'Editorial Valenciana.




    El Guerrero del Antifaz

      Resultat d'imatges de EL Guerrero del antifaz
    1. El Guerrero del Antifaz és una obra clàssica de la historieta espanyola, creada per Manuel Gago García el 1943 per a l'Editorial Valenciana. Juntament amb Roberto Alcázar y Pedrín és la sèrie més popular i influent dels anys 40, i una de les de major durada de la història del còmic espanyol, amb un total de 668 quaderns en 21 anys.[1][2]

      Referències

    2. Vázquez de Parga, Salvador en "El comic realista español desde 1950 hasta los últimos años 60" para Historia de los Comics, 1983, p. 500, de Toutain Editor.

      4. Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p.89. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014].

    Enric Soler i Godes

    a viquipèdia:

    Castelló de la Plana, 1903 - València, 1993) va ser un escriptor i pedagog valencià.
    Va començar la seua carrera periodística amb només 14 anys a Castelló de la Plana, al diari "La Provincia Nueva". Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Tarragona, obtenint el títol l'any 1921. L'any 1923 va aprovar les oposicions a mestre i va començar el seu treball l'escola del districte de Chantada, Lugo.
    Va col·laborar amb diverses publicacions i diaris, entre les quals cal destacar "El Mercantil Valenciano", "Heraldo de Castellón" i "La Publicitat" de Barcelona, "Mirador", "Destino", "Tramontane", "Pont Blau", "La Nostra Revista", "El Camí" i "Las Provincias". Va ser un dels signants de les Normes de Castelló i president de la secció de literatura de Lo Rat Penat, així com membre de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana i de l'Associació de Mestres Valencianistes. Després de la guerra civil espanyola fou sotmès a un consell de guerra el 1940, del qual en fou absolt, però fou sancionat a separació de dos anys de la seva professió i traslladat cinc anys fora de la província de Castelló. Va romandre aquest temps a Cantàbria, estudiant la correspondència entre Marcelino Menéndez Pelayo amb Teodor Llorente i Olivares. El 1945 va tornar i el 1949 ajudà Carles Salvador a engegar la secció filològica de Lo Rat Penat. En tornar al País Valencià, al desembre de 1946, obtindria plaça de mestre al poble de Benifaió, a l'Escola Santa Bàrbara.
    En el seu treball pedagògic destaca la introducció dels mètodes de Célestin Freinet a les comarques del nord del País Valencià, especialment a Ortells i Sant Joan de Moró, on va exercir de mestre, publicant la revista Sembra, elaborada i impresa pels seus alumnes.
    Entre la seua producció literària es troben diversos llibres de poesies, com ara "El cel és blau", "Bestioles", "Cançons d'ahir i de demà", etc
    .L'any 1989 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València.L'any 1990 es va editar la seua poesia completa i l'any 2001 l'antologia de textos Enric Soler i Godes: l'escola i la culturaTambé l'any 1990 va ser membre fundador de l'Associació d'Estudis Fallers.
    Després d'haver sigut director a l'Escola Santa Bàrbara, es va jubilar a Benifaió. Posteriorment es traslladà a València l'any 1976.
    En l'actualitat l'institut de Benifaió, porta el seu nom: IES Enric Soler i Godes, en homenatge al seu mestre i a la seua obra.

    LLEGIR I ESRIURE, BECEROLES VALENCIANES
    Subscriure's a: Missatges (Atom)