Andana Edicions i els àlbums Il·lustrats: La Maria no té por

Andana és una editorial jove, molt jove. D'aquelles que pots arribar a pensar "Pobres! Amb els temps que corren" però fora prejudicis!... la joventut porta l'energia associada, i idees noves i noves maneres. I amb ganes i feina, molta feina n'estic convençuda, i bona formació és clar, les coses han d'eixir bé, per justícia.
I ja que en aquest blog parlem bàsicament de literatura infantil, em deturaré a la secció Àlbums il·lustrats Locomotora, que és, ja ho sabeu, el que més m'apassiona.

En tenim un bon grapat, d'àlbums, tots ells publicats al mateix temps en català i en castellà, per allò de la pròpia llengua i de la supervivència.

No puc, ni vull ara mateix, parlar de tots, tot i que de ben segur que hi ha coses de profit en cadascun d'ells. Avui us parlaré molt breument d'un d'ells, un que ja coneixia abans de rebuscar en el catàleg de l'editorial.

La Maria no té por. El llibre dels Espantacriatures

Un àlbum que ben bé podria ser de culte a les escoles i a totes les cases amb menuts: hi trobem tots els personatges fantàstics de la nostra tradició oral valenciana: el butoni, la quarantamaula, l’home del sac, la bubota...
Tot amanit amb un fil conductor on la petita Maria és la protagonista. L'autor del reeixit text és Francesc Gisbert, de les "espantoses" il·lustracions Ricardo Maniscalchi i de la música (sí, sí! una cançó exclusiva del conte que trobem en el CD) Dani Miquel. Tot plegat un conjunt molt arredonit. A mi em va fascinar des del primer moment.
I la versió en castellà? Ara com ara no n'hi ha. Potser és que és difícil de traduir, tal vegada és que el mercat no el rebria amb bons ulls. Jo diria que una obra així mereix traspassar fronteres.

Llegiu-ne la ressenya a la web de Margarida Castellano El Marcapàgines.

M'agradarà saber com han rebut el llibre els alumnes d'infantil de la mestra Antònia Munar de l'escola Mata de Jonc. És un regal que li vaig fer quan em va acollir amb tant d'amor a casa seva en l'intercanvi escolar Escola Gavina - Mata de Jonc. (... quants records!!)  (2016)

Us haig de contar un secret, a partir d'aquest llibre fantàstic m'he començat a imaginar un bosc... un bosc concret d'un poble concret, on els xiquets  xiquetes puguen jugar a monstres, a bruixes, a fer-los front i a fer-s'hi amics, a imaginar, a viure amb intensitat.... Un bosc amb elements que recorden tots aquests personatges, troncs i pedres amb esperit, parets amb els personatges pintats...
M'he imaginat un bosc on un cop a l'any es faça la festa dels espantacriatures, on els conta-contes expliquen històries meravelloses de gegants i donyets, on canten per a il·lusionar a menuts o grans, on la nostra cultura literària infantil siga reconeguda de manera viva, on natura i cultura estimules el joc infantil.

Somnis!!
;)

A la web de l'editorial hi trobareu informació detallada, vídeos, ressenyes, notícies.... d'un fum d'àlbums il·lustrats. Perdeu-vos-hi: Els àlbums a Andana Editorial

"Viure amb la Hilda" Bel Olid. Un àlbum guardonat.

Asterisc Agents:
La Hilda diu: «Viure amb un cocodril pot semblar emocionant, però té els seus inconvenients. Amb tantes dents, es passa hores al lavabo rentant-se-les. I quan ja les té netes, continua sent un cocodril. I si li agafa un atac de gana i se'm cruspeix?»
La Bel, l'autora, diu: «La Hilda troba inconvenients a tothom. Però, i si l'inconvenient de debò fos viure amb ella?»
La Mercè, la il·lustradora, diu: «I si algú li regala un hàmster?»

Nacío digital:
El jurat ha destacat la “intel·ligència” i la “frescor” de la seva narració, potenciada amb les imatges “acolorides, espectaculars i carregades de detalls amb el pinzell de Mercè Canals”. El guardó està dotat amb 4.500 euros.
 
 

Bel Olid i Mercè Canals guanyen el premi Destino Infantil - Apel·les Mestres (febrer 2017)

El jurat destaca la "intel·ligència" i la "frescor" de l’obra "Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients)"

 

"Cançó de tela" d'Impedimenta, bonic, bonic!

M'ha agradat molt, al primer cop d'ull "Cançó de tela, la vida teixida de Louise Bourgeois". Les autores són Isabelle Arsenault i Amy Noveskyi la traductora Anna Gorina.

A més sembla molt tendre i a la vegada amb molta força; així és com m'imagine que devia ser la protgonista Louise Bourgeois: una artista del segle passat (va morir el 2010) molt influent per a les noves generacions d'artistes, especialment dones. Forçosament un àlbum il·lustrat que parle d'ella i de la seua obra ha d'implicar una energia narrativa molt potent, aquesta és la sensació que em fa a mi almenys. Me'l demane de regal d'aquestes festes.

Diuen des de l'editorial Impedimenta:

"Cançó de tela és una història preciosa plena de matisos i tonalitats. Narra, de manera magistral, la vida de Louise Bourgeois.

Tal com les aranyes filen les seves teranyines, la mare de Louise Bourgeois teixia tapissos. Abans que la Louise esdevingués una artista contemporània de renom, havia sigut una aprenent al taller de tapissos de la seva família. Mentre filava teixits amb la seva mare havia après tot el que calia saber sobre les formes i els colors. Teixir també va ser font d'inspiració per a les seves escultures més famoses".

D'altra banda, l'editorial madrilenya Impadimenta (que té una curta vida de 10 nys) i que jo només coneixia per haver publicat el preciós àlbum "El viatge", em transmet uns sensació de molta personalitat en la selecció de les obres de nova creació de literatura infantil. Té pocs títols però tots causen molt bona impressió quant a il·lustració i pel que comuniquen les ressenyes.

M'he passejat un poc per la seua web i he descobert que reediten clàssics a la col·lecció El mapa del tesoro.  M'ha sorprès gratament trobar-me amb llibres com ara "Pedro Melenas y Compañía" que fou escrit el 1845 a Alemanya i va representar un abans i un després de la literatura infantil il·lustrada. Un llibre políticament incorrecte i el preferit dels xiquets alemanys de tots els temps. Una joia.


Aquesta secció m'ha paregut especialment interessant per allò dels cànons literaris que formen part d'una cultura determinada i que haurien de ser presents en les lectures de totes les generacions.
Us recomane llegir la presentació d'aquesta editorial que trobareu a la seua web Impedimenta.es així com una entrevista a l'editor Enrique Redel. En fer-ho t'entren ganes de convertir-te en editor. Ara que, en el meu cas, si haguera de seguir els seus passos ja hauria arribat tard, molt tard.

Trobe molt encertat elfet que publiquen els àlbums il·lustrats tant en català com en castellà.  Jo els animaria a que feren el mateix amb les reedicions dels clàssics que no tinguen ja una versió actualitzada en català.

BABAR, un elefant de l'època colonial

En relació al tema del racisme o colonialisme patent en el llenguatge de determinades obres de literatura infantil, voldria expressar com és d'important que estiguem alerta d'aquests missatges ocults per tal transmetre un autèntic sentit crític en els nostres xiquets i xiquetes.

La lectura profunda, en determinats casos és necessària per tal d'obrir els ulls i no deixar que de manera inconscient els lectors infantils integren estereotips de superioritat, d'inferioritat, de caràcters negatius, etc. AL mateix temps, cal tenir la informació adequada, a l'hora de presentar llibres clàssics, per a saber reflexionar amb ells i descobrir les connotacions que ens haurien de resultar anacròniques i totalment criticables en el moment actual.

El cas de Babar és un exemple molt clar del fet que cal contextualitzar adequadament per a poder analitzar amb rigor. Molt probablement, ningú del nostre entorn social actual escriuria aquests llibres de la mateixa manera, les històries tindrien menys voluntat de justificació del colonialisme o cap voluntat, és clar.

Ara bé, també és cert que altres manipulacions encobertes de segur que les podem trobar relacionades amb altres grups socials o altres situacions polítiques. Recordem el reportatge "Planet of the Arabs", en el qual queda patent que la imatge dels àrabs que es transmet majoritàriament des de l'occident, é ben negativa. També anirien en una línia similar els exemples de totes les princeses Disney on voluntària o involuntàriament es transmet eternament (ara pareix que comença a girar-se la truita) un prototip de dona de menys "categoria" que els homes.

Tornant al tema de Babar, us deixe l'enllaç d'una entrada que vaig fer al meu blog on comente molt per damunt aquest aspecte colonialista que ha rebut algunes crítiques en els últims temps: Babar és més que un àlbum il·lustrat
 
Si per un costat és evident que cal ser crítics amb les lectures per tal de fer lectures profundes per a transmetre els valors actuals, també és cert que tal vegada cal obrir bé la ment per entendre la situació del moment en què es van escriure les històries. En aquest sentit us traduisc un fragment d'un article que m'ha paregut molt interessant, publicat el 2011 a la web de Radio France Internationalle, amb motiu dels 80è aniversari del naixement d'aquest famós elefantet:

(...) Babar no deixa de ser un elefant de l'època colonial. Aquest personatge va nàixer a l'any de l'Exposició colonial internacional a Paris. Laurent (actualment té 91 anys), el fill gran qua va continuar les històries de Babar després de la mort de son pare Jean Brunhoff, admet que "teniem uns cosins que vivien a Kenia, i potser és això el que li donà la idea dels elefants! Mon pare, Mathieu i jo anàvem al zoo de tant en tant, al "Jardin d'Acclimatation", i ens encantaven els elefants". Res de sorprenent fora del fet que en aquella època, justament al "Jardin d'Acclimatation" al costat dels animals també hi havia exposats cossos d'Africans com a "salvatges" i com la baula perduda entre l'home blanc i el simi.  

Groupe de recherche Achac, Paris / coll. part / DR

Babar és una creació colonial? "No, insisteix Dorothée Carles (historiadora d'art). Cal veure el context en el qual Jean Brunhoff va crear el seu àlbum. Això era al 1931. El parisins on anaven a passejar? Al Jardin d'Acclimatation, a L'exposició Universal. Actualment la gent visita, al museu del barri Branly, una exposició que s'anomena "Exhibitions" on es pot veure com anteriorment hi havia diferents tribus literalment exposades. Es podien veure dins d'unes coves ubicades darrere d'uns vidres, tal com si foren animals (...). Als anys 30 aquesta percepció del ser humà estava molt arrelada per molt que ara ens xoque enormement. Evidentment Jean Brunhoff s'inspira d'allò que ha vist però, al mateix temps, contraresta, per exemple, amb el caçador que mata la mare Babar: un home blanc. La dona que acull  Babar per a donar-li accés a l'educació per a esdevenir home és una dona, una humana. Són anades i tornades.(...)" 

Evidentment es tracta d'un tema complex que pot dur a un debat difícil de concloure en un sentit o un altre. I potser aquesta dualitat de percepcions pot implicar un treballar amb els alumnes: context històric, estereotips anacrònics, relació amb el present....
Com més punts de vista coneguem de l'estudi de les obres clàssiques, de les que tenen entre mans els nostres petits lectors, tant si ens agraden com si no, més assertiva pot ser la nostra intervenció com a mediadiadors per tal de fer els ciutadans crítics que desitgem. Fa molt anys que nasqué Babar, però no fa tants que se'n va fer un llargmetratge i que s'ha reeditat tots els títols de la col·lecció.

Disculpeu l'extensió del comentari però m'ha paregut oportú la traducció de part de l'article. 

VERKAMI PER A UN ÀLBUM IL·LUSTRAT DE LIA BERTRAN

 Accedeix al projecte Verkami: L'AMIC DE LA MARTA







  
Crear un projecte Verkami pot ser una bona manera de tirar endavant una idea que no té el suport d'una editorial. 


No tots les propostes són ben rebudes per les editorials, o de vegades costa trobar l'editorial que podria acollir el nostre treball. 
Tan se val, avui dia tenim altres maneres de fer realitat els nostres somnis i un Verkami pot ser una d'aquestes solucions.

"L'amic de Marta" n'és un bon exemple. És el segon volum de la col·lecció "Les aventures de Marta" de Lia Bertran. El primer volum "Marta i la xocolata" es va publicar gràcies a les aportacions fetes a través d'un Verkami. En aquest cas Marta i el burro català Pessic també veuran la llum gràcies a aquest sistema de microfinaçament a través de la xarxa. 

Molts sort!

Un conte de Carme Solé i Vendrell sobre la mort

JO LES VOLIA

És un llibre que ho té tot. Unes il·lustracions encertades, suggeridores i delicades. Un text molt acurat i proper a la vegada, sensible i encertat. Un tema necessari i de vegades difícil de plantejar i un missatge encoratjador d'acceptació, superació i record imprescindibe.

Fragment de la ressenya a Gretel (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona):

"(...) aborda la manera en què els infants elaboren el dol per la mort dels éssers estimats d’una manera subtil i metafòrica, tal com exemplifica la pèrdua de les trenes de la protagonista."
"Carme Solé Vendrell va obtenir el Premi d’il.lustració Apel.les Mestres 1983. Aquesta obra intimista i delicada es recupera en català (la seva llengua original) en el projecte editorial d’aposta pels “imperdibles” de l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”" (2010)

Fragment de la ressenya a Biblioteca Can Baratau:
 
(...) És,doncs, un llibre amb unes precioses il·lustracions de Carme Solé i Vendrell, que l’acompanyen amb plena sensibilitat per parlar-nos del procés de la maduració en el que les pèrdues i la seva acceptació hi juguen un paper important.

Mireu quina meravella he trobat, un document sonor meravelló del conte:

El conte "Jo les volia" de la mà (de la veu) de l'actriu Rosa Maria Sardà.
 
Pertany a un CD meravellós. Jo el tinc, el vaig comprar quan els meus fills eren menuts. Ho recorde amb pena, perquè mai vaig aconseguir que escoltaren cap dels contes... i això que sempre els va agradar molt que els contara històries i també mirar contes i llegir-los... Tal vegada no vaig troabr el moment oprtú.

I en aquest enllaç al blog de Nati Bergadà hi podeu troabr més propostes interessants.

El conte "Aitana Palleter i els cabuts de Sant Roc" a Paiporta el 27 de novembre

UN CONTE CULTURAL. Entrada lliureEl que ara us vaig a contar, té a veure amb allò dels diferents formats de cultura, de la cultura més "marginal", de la del barri, de la feta per aficionats, o millor dit per amants d'alguna de les vessants de la cultura. Però també es pot relacionar amb la ideologia i la necessitat de modernitzar determinats discursos. 

 

 Diumenge vinent (27 de novembre) a l'auditori de Paiporta, una colla xicoteta de tabals i dolçaines de Paiporta, El Palleter, hem organitzat una trobada per a acostar la música tradicional als paiportins d'una manera diferent.

Si actualment el tabal i la dolçaina s'associa a les festes de falles, a les cercaviles de moros i cristians i poca cosa més, nosaltres hi hem afegit un conte. De manera que farem una combinació d'albaes, tabals i dolçaines, cant d'estil, danses i literatura. Ara com ara només és això, una combinació de diferents manifestacions artístiques per a passar un bon matí de diumenge, però tenim un objectiu a mig termini un poc més ambiciós: publicar el conte. Per cert... també hi haurà mistela i dolcet abans de començar, per allò de la gastronomia típica de les festes.

Aquesta idea encara està a les beceroles, però ens pareix interessant poder transmetre a través d'un àlbum il·lustrat part de la tradició cultural de les terres valencianes de l'Horta Sud. Una proposta que pot ajudar a acostar cants i balls de la vida diària dels nostres avantpassats al públic infantil actual. I perquè no, una contribució més a mantenir i fer viva aquestes tradicions popular que de vegades semblen massa de museu.

En el conte hem intentat modernitzar el sentit dels gegants i cabuts de les festes populars dels nostres pobles. Els gegants tratdicionalment han representat els cristians, i els cabuts les altres cultures del món en un intent de ridiculitzar-los. Actualment, potser ningú ho veu així però la realitat visual és: el gegants són grans i el cabuts són xicotets i negres, gitanos, àrabs o criats, bàsicament També hem intentat recuperar un poc la importància de la transmissió oral de les històries de la nostra tradició: els iaios conten un conte a la néta. I d'alguna manera també expliquem que la música que ara entenem com a tradicional i que admirem en la distància, només observant-la era la manera de celebrar i viure les festes d'abans. Diríem que són els concerts actuals, o les "discomòbils, no?

Si teniu curiositat, podeu consultar el facebook: Colla Palleter

Com es fa un llibre?

Els llibres temàtics no són sant de la meua devoció. De vegades, però, són bastant útils per a entendre determinades situacions, professions o aspectes del món. El tema d'aquest llibre és prou atractiu com per a merèixer unn espai en algun prestatge de la biblioteca de l'escola.

"Epaminondas" un conte intercultural, un clàssic.

Una història que passa de generació a generació, amb formats que van actualitzant-se, variacions que s'incorporen per la creativitat de la tradició oral. 

Molt probeblement, però, el sentit profund del missatge es manté eternament.


Seria molt interessant fer un recorregut de totes les publicacions que se n'han fet.

Al blog OTSIERA

Descarregueu-ne des del mateix blog el conte i suggeriments de treball aquí

INFANTIL: "Quan xiula l'avi".

Post de Clara Berenguer al seu blog "Llibrerira I·llustrada"

Text: Clara Berenguer
Il·lustracions: César Barceló

De la web de l'editorial Onada

No us parlaré jo d'aquest  àlbum tan dolç, tan tendre, tan sentit. Llegiu-ne les paraules de la seua autora. Qui millor que ella per a dir-ne allò més important.

També val la pena llegir-ne la ressenya que Paula Pérez de Lanuza en fa al blog de l'editorial Onada destacant la importància de la complicitat necessària i tan ben resolta entre text i il·lustracions:
Ressenya a Onada


Aquí teniu també una entrevista al diari "El Punt Avui"


També us deixe el vídeo de la presentació que en va fer Onada Edicions a Benicarló, amb la presència dels autors. El llibre fou guanyador del II Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. (28 de novembre de 2015)

 

INFANTIL: "La Ola" de Suzy Lee

Llegim amb els bebés, amb pares novells?

Un vídeo molt interessant que ens dóna pistes molt útils i ben fonamentades per a ser capaços de fer una bona selecció de llibres imprescindibles per als més menuts. Des del punt de vista estètic però tambe del lingüístic.  Es tracta d'una conferència de Glòria Gorchs (bibliotecària experta en literatura infantil i cofundadora del projecte Nascuts per llegir) en el marc de la fira del llibre de València de 2009.

De totes les seues reflexions i propostes, jo n'he extret un dels llibres per a vosaltres que m'ha cridat especialment l'atenció.
No té paraules.... no li calen, segur que el xiquet que el tinga entre les mans, en companyia del pare o la mare, li posarà les paraules i les emocions que li suggereixen les imatges sense cap mena de problema.

"La Ola" de Suzy Lee. Ressenya a

Pati de llibres

LA FRAGATINA: Una jove editorial especialitzada en llibres il·lustrats.

Paraules a la seva web:

Des d’Edicions La Fragatina, un projecte editorial capdavanter en el gènere de l’àlbum il·lustrat i dedicat a la promoció i difusió de la cultura des de tots els àmbits, us convidem a submergir-vos en el món que sorgeix de la unió entre paraules i imatges, una sinergia que ha revolucionat la literatura per a nens i adults.  (...)

Tota la informació a: http://www.lafragatina.com/ca

És una editorial jove, d'esperit jove i estètica jove

Publiquen llibres en diversos idiomes a banda del català, el galeg i l'euskera.
Entre la seua llista d'autors hi trobem escriptors i il·lustradors de diversos països.

Consulteu-ne aquí tot  el catàleg

D'aquest editorial us vull presentar un llibre: El moment perfecte.  Un llibre per a menuts a partir de 4 anys amb un text de Susanna Isern que parla d'amistat i de col·laboració; amb unes imatges càlides, tendres i suggerents de l'italià Marco Somà. 

Vull posar èmfasi en el fet que el llenguatge que empra Susanna és d'aquell que m'agrada a mi, que no és especialment senzill pel fet que sigui adreçat a petits.

Llegiu-ne la crítica de Sergi Portela a la revista del llibre per a infants i joves Faristol aquí.

«Babar és més que un àlbum il·lustrat. És una obra d'art». Maurice Sendak

A les prestatgeries de les diferents estances de la casa d'estiueig dels meus pares, a Matadepera, s'hi acumulen uns quants centenars de llibres de tot tipus i per a totes les edats. N'hi ha molts de molt antics, d'abans de la guerra, molts d'altres es van publicar durant la grisor de la postguerra i un altre bon grapat van travessar l'atlàntic perquè els nens d'aquí els poguessin llegir, s'havien imprès a l'Argentina.

Com sempre m'interesso especialment pels infantils i pels escrits en català. Malauradament en català hi ha ben poca cosa dels que pertanyen a aquell període tan concret. Per avui he escollit un exemplar d'una col·lecció que em va marcar gratament quan era petita i que ha estat el primer àlbum que ha caigut a les meves mans just a l'inici de la meva recerca: El rei Babar, publicat en català el 1964, abans que jo nasqués, per l'editorial Aymá, creada el 1944 i incorporada a Proa el 1983.

La vida està plena de casualitats.
Les primeres històries d'en Babar foren escrites i il·lustrades el 1931 a tall familiar per Cécile de Brunhoff i Jean Brunhoff  respectivament, per tal de satisfer les demandes de llurs fills Laurent i Mathieu que volien tenir en paper les històries que la mare s'inventava i els explicava i que tant els agradaven. Tot seguit es publicaren a l'editorial Jardin des Modes i posteriorment a Hachette. L'èxit del llibre fou aclaparador: 4 milions d'exemplars venuts fins el 1939. A la mort sobtada del creador de les il·lustracions, el 1937, pren el relleu de les històries el seu fill Laurent quan tenia tan sols 13 anys. Primer acabant d'acolorir els dos títols que estaven a mitges i posteriorment publicant un nou número Babar et ce coquin d'Arthur, el 1946. Amb el temps va arribar a publicar quinze nous àlbums de la col·lecció.

Babar s'ha considerat una de les millors realitzacions d'àlbums il·lustrats, un referent indiscutible de la literatura infantil. Es tractava del primer llibre de format gran amb predomini de la il·lustració: va marcar els inicis de la història de l’àlbum il·lustrat modern. Si prenem la distància temporal necessària, podrem fer una anàlisi crítica justa en relació a aspectes socials com la burgesia o el colonialisme. Salvant aquestes crítiques necessàries podríem catalogar-los de clàssic imprescindible a totes les cases amb menuts.

Pel que fa a les primeres versions en català, no podem oblidar que Carles Riba ens en va oferir les primeres traduccions:
La infància de Babar i Babar i la vella senyora, Aymà, 1957.
El coronament de Babar i Babar en globus, Aymà, 1964.
Història de Babar el petit elefant, Aliorna, 1988.

Actualment en podeu trobar diversos volums reeditats. Fins i tot  un volum que recull diverses de les històries que sempre hem pogut llegir i alguna d'inèdita: Babar. Totes les històries. De la traducció d'aquest llibre fantàstic, amb pròleg inèdit en català de Maurice Sendak, n'és responsable Isabel Obiols.

Aquí teniu un parell d'enllaços que us poden agradar força:
Història de Babar - Narració en Català - Joan Manuel Serrat
Le triomphe de Babar - dessin animé complet en français

I ara bé l'altre fet casual, relacionat amb la meva primera troballa: 

Al tren, de retorn a la meva casa valenciana, he començat a escriure aquestes ratlles, tot buscant informació amb el mòbil i sentint una cantarella de paraules profundament somortes, interminablement encadenades d'un discurs sense massa sentit, al meu entendre. Era el monòleg de la meva veïna de viatge, la Maruja, de 85 anys. Va néixer el 1931. De cop deixava el discurs amortit i entonava cançons de la seva joventut i infància. Totes en castellà; ella havia viscut a Torrevieja la primera part de la seva vida. Ara s'està a una residència de XXX i amb la seva filla fa un llarg viatge en tren fins al seu poble natal per celebrar l'aniversari dels seus germans bessons que compleixen 83 anys. Les cançons que cantava molt afinadament, per cert, i amb gran emoció, eren havaneres dels aventurers que anaven a Cuba, cançons infantils que parlaven d'Alfons XXII, tradicionals castellanes i altres que no recordo perquè, la veritat no hi parava massa atenció, concentrada com estava amb en Babar. Llàstima!

M'he emocionat de pensar que la vida d'aquesta dona, mig absent, però vital a la seva manera, encara amb sentit de l'humor i que busca en els ulls dels altres una complicitat difícil d'explicar però fàcil de trobar, havia recorregut totes les etapes de la història d'un territori que es podien descriure també amb la meva nova col·lecció de llibres esgrogueïts. Molt probablement la Maruja s'ha quedat encallada en alguna d'aquestes èpoques passades ja que per ella l'actual, tal vegada, ha perdut sentit, o força, o emoció, o l'encís necessari per no marxar-ne inconscientment. En canvi, els meus nous contes, un cop alliberats de la pressió de les prestatgeries oblidades, poden recuperar tota la seva vitalitat. I de fet jo els ajudaré a que ho facin, igual com ho com ho han fet els llibres d'en Babar, que en ser impresos novament van a parar a les mans de nens i nenes d'una època radicalment diferent a la dels seus orígens. I tots sabem que malgrat la tecnologia, les criatures no han perdut mai la imaginació ni la capacitat de transportar-se a mons fantàstics. Per això, aquest tipus d'històries els són tan necessaris i tan agradosos.

Per cert, la maleta de retorn a casa meva porta un 20 quilos més de pes que a l'anada... l'he carregada amb una pila d'il·lustracions i històries una mica empolsades. D'alguna d'aquestes relíquies robades amb estil filial, us en parlaré ben aviat. Hi ha llibres ben curiosos.

Aquí teniu les imatges del llibre que ha provocat aquest llarg article. Ara que potser un Babar bé val una bona llegida! ;)
(La qualitat de les imatges no és molt bona. Disculpeu-me)
 

Biblioteca de Matadepera: Secció "Contes especials"

Els "contes especials" es troben a una prestatgeria de la zona infantil  es tracta d'una selecció feta amb bon criteri que té per objectiu fer més accessibles als lectors bons àlbums il·lustrats infantils sigui per les il·lustracions o per la història que expliquen.

Així, sense mirar-m´hi gaire i després d'unes amabilíssimes explicacions de la bibliotecària he agafat dos llibres:

El buit d'Anna Llenas, publicat per Barbara Fiore el 2013 i Ondina, de Banjamin Lacombe publicat el 2012 per Baula i traduït per Pau Joan Hernàndez.

Dos àlbums de gran format ben espacials pel que fa a les il·lustracions.

El buit molt probablement no cal que us el presenti, només voldria dir-vos que encara no l'havia tingut entre mans. M'encanten els collages de l'Anna, et converteixen en un observador dels detalls, de la composició, dels matisos, dels colors, de l'enginy, de la metàfora... I el text, ben senzill, diu tantes coses sense dir-ne gairebé cap. Parla de la imaginació, de l'amistat, dels sentiments, de la comprensió, de la tristesa, de l'alegria, del món interior, de la comunicació, de la recerca de l'acceptació.... Un llibre per als més menuts que comencen a descobrir el món i a ells mateixos.

 

L'Ondina (un esperit de l'aigua, segons les teories de Paracels i una nàiade, segons la mitologia grega) és per a més grandets. Unes il·lustracions fosques però lluminoses allà con cal, detallistes i màgiques, tendres i expressives, a doble pàgina, algunes i amb transparències unes altres. El resultat impactant. Es tracta d'una versió particular de la llegenda d'Ondina. Un text tràgic i romàntic a la vegada. En paraules del propi autor "un llibre sobre l'amor i sobre el perill d'estimar massa". Estic convençuda que pot agradar a jovenets i jovenetes que potser encara no han assaborit la dolçor i l'amargor de l'amor. O, perquè no, als adults que ja en tenim una bona experiència?

 

Els àlbums il·lustrats són qüestió d'amor a primera vista

He tornat al blog de l'Esther Gutiérrez perquè volia treure-li més suc.
He fet un llistat de gran part de tots els contes comentats per tal de posar-vos la feina fàcil.
He tret els que no són àlbums il·lustrats ja que en aquest blog us parlo només d'aquest tipus de literatura.
He suprimit els que no són en català perquè aquesta és una condició indispensable.
He obviat els que són d'origen francòfon pel fet que els reservo per a comentaris amb més profunditat.... ja sabeu que el francès és especial per a mi.

El resultat de la recepta és el conglomerat d'imatges que teniu més avall. 
Si voleu informació d'algun llibre en concret (autor, editorial, resum o propostes d'activitats), entreu al blog "Vet aquí que una vegada",  i busqueu el títol que desitgeu a la llista que trobareu a la columna de la dreta, a l'arxiu del blog.

Una petita justificació: per a mi els àlbums són una qüestió d'amor a primera vista. Si m'agrada la portada, em veig impulsada a obrir-ne les pàgines. Si els dibuixos em suggereixen alguna sensació, tinc ganes de saber què passa als personatges. Si els colors em fan pessigolles a l'estómac no em puc estar de ficar el nas als dibuixos fins al final. I si.... el títol em convenç, potser no em caldrà llegit tota la història per sentir-me totalment enamorada del llibre. Després, a casa ja me'l llegiré amb calma per acabar de descobrir-ne tots els secrets.
I si això em passa a mi, a la meva edat, suposo que els menuts, quan rebusquen un llibre que els agradi, segueixen una mica el mateix camí emocional que jo. 

Ara que, és clar, amb això de l'amor no hi ha fórmules universals. Cadascú és cadascú!


 

 

Un blog interessant sobre contes infantils i emocions.

Accedeix aquí al blog d'Esther Gutiérrez: 
"Vet aquí que una vegada"

Es tracta d'un blog que s'escapa d'allò més habitual; jo diria que és un blog-assaig: en un  moment determinat l'Esther va decidir fer una selecció de contes amb contingut emocional, parlar de la importància, idoneïtat  i atractiu dels llibres seleccionats, de com treballar-los a l'escola o de com treure'n profit des de casa. Va pensar que el format de blog era adequat. El fet és que un cop feta la selecció (el 2013) no ha publicat més entrades. Per aquest motiu la selecció, tot i ser bona i útil es queda un poc obsoleta, ja que des d'aleshores s'ha publicat més llibres interessants en la línia plantejada. Tanmateix, la informació que hi ha és molt vàlida.

Hi podeu trobar una selecció de contes en dues línies diferents:
1. Segons algunes emocions: desconcert, amor, alegria, por, tristesa i dol
2. Segons l'edat: més de 2, de 3, de 5 o de 8 anys.
També s'hi defineix cadascuna de les emocions i de les característiques de les diferents edats.
Per un altre costat ens dóna un bon llistat de llibres relacionats amb els infants, l'educació emocional i els contes. Trobem també tres articles diferents: Educar en les emocions,  El conte com a eina pedagògica i Com explicar contes.

Us recomano fer-hi una ullada. De ben segur que hi trobareu algun proposta que us serà útil a vosaltres o a algun conegut.
I vosaltres? Quins llibres afegiríeu a la selecció de l'Esther Gutiérrez Bravo?

Rellegint clàssics: Hans Christian Andersen als àlbums il·lustrats

Cada vegada que vaig a  casa els pares m'emporte algun llibre de la prestatgeria. Molts tenen anys, anys i panys. L'últim fou un llibre que jo mateixa havia comprat a la fira del llibre de Barcelona quan tenia 10 anys, el 1977.

La sombra y otros cuentos, d'Alianza Editorial: Una selecció de 26 contes d'Andersen entre els quals hi ha els més coneguts i d'altres que arribat al gran públic tan fàcilment. En aquest cas no són adaptacions, són traduccions d'Alberto Adell i a més aporta un pròleg brillant d'Anna Maria Matute, una altra de les grans.

No cal que us diga que n'he gaudit molt: una imaginació desbordant amb uns decorats paisatgístics frescos i vitals, personatges imaginaris i personetes ben reals. Tot parla de l'interior, de sentiments de frustracions, de preocupacions, de neguits... I de quina manera! Això és així perquè era una traducció i no pas una adaptació. Aquesta circumstància m'ha permès situar-me en una època, amb massa matisos religiosos al meu gust. En canvi, el llenguatge hi és pur, no s'ha adaptat a un públic massa infantilitzat. Per a mi, sovint les adaptacions són massa edulcorades i no cal. No hi ha cap raó per a donar-ho tot mastegat als nostres menuts. La imaginació i les estratègies es posen en marxa quan els cal posar imatges a unes paraules que no acaben d'entendre. I és clar, els àlbums il·lustrats els donen un cop de mà en aquesta tasca tan divertida.
Els clàssics, en el nostre cas, a banda de les adaptacions més o menys encertades, també han patit altres mals; és el cas de traduccions tortuoses, és a dir que no han estat fetes directament de la llengua d'origen, en aquets cas el danès, sinó que han estat fetes a partir de traduccions a altres idiomes que fins i tot no sempre s'han pogut determinar. Imagineu-vos quants matisos s'han perdut pel camí! 
La versió de l'editorial Combel és feta directament del danès per Albert Jané. Bona tasca, de tots és sabut.


Us deixe algunes imatges d' "andersens" il·lustrats. Ara us toca a vosaltres de fer-ne la selecció que més us atraga. Per cert, no tots estan disponibles actualment..




Al blog l'Elefant trompeta hi podeu trobar diferents entrades que us ajudaran, de ben segur, a trobar aquell que us faça més el pes.
 
Una curiositat, després de llegir-me tots els contes del llibre que tinc entre mans, he decidit plantar un saüc al pati de ma casa.