En relació al tema del racisme o colonialisme patent en el llenguatge de determinades obres de literatura infantil, voldria expressar com és d'important que estiguem alerta d'aquests missatges ocults per tal transmetre un autèntic sentit crític en els nostres xiquets i xiquetes.
La lectura profunda, en determinats casos és necessària per tal d'obrir els ulls i no deixar que de manera inconscient els lectors infantils integren estereotips de superioritat, d'inferioritat, de caràcters negatius, etc. AL mateix temps, cal tenir la informació adequada, a l'hora de presentar llibres clàssics, per a saber reflexionar amb ells i descobrir les connotacions que ens haurien de resultar anacròniques i totalment criticables en el moment actual.
El cas de Babar és un exemple molt clar del fet que cal contextualitzar adequadament per a poder analitzar amb rigor. Molt probablement, ningú del nostre entorn social actual escriuria aquests llibres de la mateixa manera, les històries tindrien menys voluntat de justificació del colonialisme o cap voluntat, és clar.
Ara bé, també és cert que altres manipulacions encobertes de segur que les podem trobar relacionades amb altres grups socials o altres situacions polítiques. Recordem el reportatge "Planet of the Arabs", en el qual queda patent que la imatge dels àrabs que es transmet majoritàriament des de l'occident, é ben negativa. També anirien en una línia similar els exemples de totes les princeses Disney on voluntària o involuntàriament es transmet eternament (ara pareix que comença a girar-se la truita) un prototip de dona de menys "categoria" que els homes.
Tornant al tema de Babar, us deixe l'enllaç d'una entrada que vaig fer al meu blog on comente molt per damunt aquest aspecte colonialista que ha rebut algunes crítiques en els últims temps: Babar és més que un àlbum il·lustrat
Si per un costat és evident que cal ser crítics amb les lectures per tal de fer lectures profundes per a transmetre els valors actuals, també és cert que tal vegada cal obrir bé la ment per entendre la situació del moment en què es van escriure les històries. En aquest sentit us traduisc un fragment d'un article que m'ha paregut molt interessant, publicat el 2011 a la web de Radio France Internationalle, amb motiu dels 80è aniversari del naixement d'aquest famós elefantet:
(...) Babar no deixa de ser un elefant de l'època colonial. Aquest personatge va nàixer a l'any de l'Exposició colonial internacional a Paris. Laurent (actualment té 91 anys), el fill gran qua va continuar les històries de Babar després de la mort de son pare Jean Brunhoff, admet que "teniem uns cosins que vivien a Kenia, i potser és això el que li donà la idea dels elefants! Mon pare, Mathieu i jo anàvem al zoo de tant en tant, al "Jardin d'Acclimatation", i ens encantaven els elefants". Res de sorprenent fora del fet que en aquella època, justament al "Jardin d'Acclimatation" al costat dels animals també hi havia exposats cossos d'Africans com a "salvatges" i com la baula perduda entre l'home blanc i el simi.
 |
| Groupe de recherche Achac, Paris / coll. part / DR |
Babar és una creació colonial? "No, insisteix Dorothée Carles (historiadora d'art). Cal veure el context en el qual Jean Brunhoff va crear el seu àlbum. Això era al 1931. El parisins on anaven a passejar? Al Jardin d'Acclimatation, a L'exposició Universal. Actualment la gent visita, al museu del barri Branly, una exposició que s'anomena "Exhibitions" on es pot veure com anteriorment hi havia diferents tribus literalment exposades. Es podien veure dins d'unes coves ubicades darrere d'uns vidres, tal com si foren animals (...). Als anys 30 aquesta percepció del ser humà estava molt arrelada per molt que ara ens xoque enormement. Evidentment Jean Brunhoff s'inspira d'allò que ha vist però, al mateix temps, contraresta, per exemple, amb el caçador que mata la mare Babar: un home blanc. La dona que acull Babar per a donar-li accés a l'educació per a esdevenir home és una dona, una humana. Són anades i tornades.(...)"
Evidentment es tracta d'un tema complex que pot dur a un debat difícil de concloure en un sentit o un altre. I potser aquesta dualitat de percepcions pot implicar un treballar amb els alumnes: context històric, estereotips anacrònics, relació amb el present....
Com més punts de vista coneguem de l'estudi de les obres clàssiques, de les que tenen entre mans els nostres petits lectors, tant si ens agraden com si no, més assertiva pot ser la nostra intervenció com a mediadiadors per tal de fer els ciutadans crítics que desitgem. Fa molt anys que nasqué Babar, però no fa tants que se'n va fer un llargmetratge i que s'ha reeditat tots els títols de la col·lecció.
Disculpeu l'extensió del comentari però m'ha paregut oportú la traducció de part de l'article.
