M'ha agradat molt, al primer cop d'ull "Cançó de tela, la vida teixida de Louise Bourgeois". Les autores són Isabelle Arsenault i Amy Noveskyi la traductora Anna Gorina.
A més sembla molt tendre i a la vegada amb molta força; així és com m'imagine que devia ser la protgonista Louise Bourgeois: una artista del segle passat (va morir el 2010) molt influent per a les noves generacions d'artistes, especialment dones. Forçosament un àlbum il·lustrat que parle d'ella i de la seua obra ha d'implicar una energia narrativa molt potent, aquesta és la sensació que em fa a mi almenys. Me'l demane de regal d'aquestes festes.
Diuen des de l'editorial Impedimenta:
"Cançó de tela és una història preciosa plena de matisos i tonalitats. Narra, de manera magistral, la vida de Louise Bourgeois.
Tal
com les aranyes filen les seves teranyines, la mare de Louise Bourgeois
teixia tapissos. Abans que la Louise esdevingués una artista
contemporània de renom, havia sigut una aprenent al taller de tapissos
de la seva família. Mentre filava teixits amb la seva mare havia après
tot el que calia saber sobre les formes i els colors. Teixir també va
ser font d'inspiració per a les seves escultures més famoses".M'he passejat un poc per la seua web i he descobert que reediten clàssics a la col·lecció El mapa del tesoro. M'ha sorprès gratament trobar-me amb llibres com ara "Pedro Melenas y Compañía" que fou escrit el 1845 a Alemanya i va representar un abans i un després de la literatura infantil il·lustrada. Un llibre políticament incorrecte i el preferit dels xiquets alemanys de tots els temps. Una joia.
Aquesta secció m'ha paregut especialment interessant per allò dels cànons literaris que formen part d'una cultura determinada i que haurien de ser presents en les lectures de totes les generacions.
Us recomane llegir la presentació d'aquesta editorial que trobareu a la seua web Impedimenta.es així com una entrevista a l'editor Enrique Redel. En fer-ho t'entren ganes de convertir-te en editor. Ara que, en el meu cas, si haguera de seguir els seus passos ja hauria arribat tard, molt tard.
Trobe molt encertat elfet que publiquen els àlbums il·lustrats tant en català com en castellà. Jo els animaria a que feren el mateix amb les reedicions dels clàssics que no tinguen ja una versió actualitzada en català.