UN CONTE CULTURAL. Entrada lliureEl que ara us vaig a contar, té a
veure amb allò dels diferents formats de cultura, de la cultura més
"marginal", de la del barri, de la feta per aficionats, o millor dit
per amants d'alguna de les vessants de la cultura. Però també es pot relacionar
amb la ideologia i la necessitat de modernitzar determinats discursos.
Diumenge vinent (27 de novembre)
a l'auditori de Paiporta, una colla xicoteta de tabals i dolçaines de Paiporta,
El Palleter, hem organitzat una trobada per a acostar la música tradicional als
paiportins d'una manera diferent.
Si actualment el tabal i la
dolçaina s'associa a les festes de falles, a les cercaviles de moros i
cristians i poca cosa més, nosaltres hi hem afegit un conte. De manera que
farem una combinació d'albaes, tabals i dolçaines, cant d'estil, danses i
literatura. Ara com ara només és això, una combinació de diferents
manifestacions artístiques per a passar un bon matí de diumenge, però tenim un
objectiu a mig termini un poc més ambiciós: publicar el conte. Per cert... també
hi haurà mistela i dolcet abans de començar, per allò de la gastronomia típica
de les festes.
Aquesta idea encara està a les
beceroles, però ens pareix interessant poder transmetre a través d'un àlbum
il·lustrat part de la tradició cultural de les terres valencianes de l'Horta
Sud. Una proposta que pot ajudar a acostar cants i balls de la vida diària dels
nostres avantpassats al públic infantil actual. I perquè no, una contribució
més a mantenir i fer viva aquestes tradicions popular que de vegades semblen
massa de museu.
En el conte hem intentat
modernitzar el sentit dels gegants i cabuts de les festes populars dels nostres
pobles. Els gegants tratdicionalment han representat els cristians, i els
cabuts les altres cultures del món en un intent de ridiculitzar-los.
Actualment, potser ningú ho veu així però la realitat visual és: el gegants són
grans i el cabuts són xicotets i negres, gitanos, àrabs o criats, bàsicament
També hem intentat recuperar un poc la importància de la transmissió oral de
les històries de la nostra tradició: els iaios conten un conte a la néta. I
d'alguna manera també expliquem que la música que ara entenem com a tradicional
i que admirem en la distància, només observant-la era la manera de celebrar i
viure les festes d'abans. Diríem que són els concerts actuals, o les
"discomòbils, no?
Si teniu curiositat, podeu
consultar el facebook: Colla Palleter
