Roald Dahl és aquell aviador convertit en escriptor per casualitat. És
aquell home que va perdre el nas en un accident d'avió, un nas que ja havia
gairebé perdut de menut en un accident de cotxe, un cotxe carregat de germans i
dirigit per una germana gran sense massa experiència en conducció. És aquell
narrador que va contribuir a desenvolupar enginys per a millorar la salut de
xiquets i xiquetes i que, un colp mort, hi continua contribuint gràcies a les
seues fundacions. És aquell autor de literatura infantil amb una imaginació
desbordant, detallista, extravagant, sense fi... Aquell home alt, molt alt, que
es tancava en una caseta del seu jardí per a escriure durant hores fera fred o
fera calor. I això que a escola els mestres deien que per escriure no servia
perquè res del que deia en els seus textos escolars tenia trellat ni forrellat.
Roald, és aquell xiquet que es va apassionar per la literatura gràcies a una
mestra esbojarrada que feia el que no tocava i gràcies també a passar hores escalfant el
vàter glaçat d'una escola que poca cosa tenia d'escola.
La majoria de les seues obres són fantasioses. Només dues, a banda d'un
parell de relats breus, són autobiogràfiques: "El nen, contes
d'infància" i "L'aviador".
Un dia em va agafar un rampell, m'havia de comprar tots els llibres de
Roald Dahl que poguera. En tenia alguns, però no era suficient, els necessitava
tots. Ara que és el centenari del seu naixement volia submergir-me en els seus
mons, en els mons que tantíssima gent arreu del planeta terra llegeix any rere
any. Diuen que és l'autor més
llegit de tota la història de la humanitat. I darrere d'un llibre en ve un
altre. La pena és que allà on vaig anar a comprar-los (era un diumenge de matí)
no en tenien gairebé cap en català. Coses que passen...
Ara estic llegint per segona vegada en poc temps "Boy, relatos de
infancia". El llegeixo en veu a alta als meus alumnes de primer d'ESO. Un
parell de sessions en comú i després cadascú continuarà la lectura amb el seu
llibre a casa. És clar, no poden deixar de saber la història del ratolí mort
dins del pot de caramels de la bruta i fastigosa senyora Pratchet. I només de
pensar que tot el que conta el llibre és cert i ben cert, s'esgarrifen i volen
esgarrifar-se més i més.
Quin goig tenir-los atents, desitjant les paraules, imaginant les
aventures, participant de les peripècies en el seus cabets....
Si a més de llegir-lo o fer-lo llegir per plaer voleu treballar-lo a classe
us recomane l'enllaç següent: http://www.grup62.cat/lecturanda/el_nen/
No vull deixar de nomenar Quentin Blake, l'il·lustrador de les obres de
Roald Dahl. Crec que el seu traç senzill i expressiu plasmen de manera brillant
els personatges meravellosament descrits per ambdós, escriptor i dibuixant.
Gaudiu de la seua obra a la pàgina web oficial: https://www.quentinblake.com/
Com que fa no res va ser el centenari de la mort d'aquest gran escriptor, el
món digital en va ple d'informacions, recordatoris, comentaris, biografies, articles,
recomanacions de les obres... Us en deixe tan sols un que conté un parell
d'enllaços molt interesants: Elmon.cat
A més us afegisc la seua web oficial Roald Dahl, que
conté un munt de possibilitats per a treballar a classe d'anglès: descripció de
personatges, àudios, jocs...
D'altra banda sempre va bé recordar que una part de la venda dels seus llibres va destinada a la fundació RoaldDahl's Marvellous Children's Charity.
