A Viquipèdia:
Camacuc és una
revista infantil en
valencià publicada per l'editorial homònima des de l'any
1984. Composta sobretot per
còmics, te 32 pàgines.
[1]
La revista s'edita amb la intenció de difondre i normalitzar el
valencià oferint lectures en format de còmic de la mà dels millors
dibuixants de
València.
La publicació està present en els col·legis, instituts, biblioteques i
cases particulars. Funciona a través de subscripció i de forma
bimensual. Compta amb un fons editorial de llibres de la mateixa
editorial que es pot consultar al seu web. Des de l'any 2000 compta amb
una versió en
aranès sota el títol d'
Era Garbèra,
[2] amb 800 subscriptors que se sumen als 1.000 que ja tenia l'edició en valencià.
[1]
Contingut
A banda de còmics, també inclou notícies i seccions fixes de text com "
Contes", "
La barraqueta de la ciència","
De tot arreu" o "
passatemps".
[3] Una secció breu titulada "
Recomanem" sol ressenyar dos títols de
literatura
infantil i juvenil de la mateixa editorial Camacuc. Durant uns anys
s'hi van publicar entrevistes, algunes de les quals a escriptors de
literatura infantil i juvenil, com
Mercè Viana.
Trajectòria
Oficialment sols ha tingut dos etapes: la inicial, que dura fins a
febrer de 1987, i l'actual que s'inicia en setembre del mateix any,
després d'una parada de sis mesos.
[1]
Inicis (1985)
Camacuc va aparèixer al juny de 1984, desmarcant-se de seguida del seu model
Cavall Fort per partir de la iniciativa privada i potenciar el
còmic autòcton en comptes del
còmic francobelga.
[4] Inicialment era editada per la
Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, que posteriorment s'anomenaria
Edicions Camacuc.
[5] En esta etapa la revista tenia 24 pàgines.
[1]
Creixement (1986-1989)
En 1987 passa un hiatus de sis mesos sense publicar-se, però en 1989 arriba a 900 subscriptors.
[1] Poc després, i gràcies al suport de la
Generalitat Valenciana,
Camacuc augmenta el seu tiratge fins a vora els 24.000 exemplars,
[6] Joan Escrivá, Pep Mata i Emper Pascual componen la seua redacció en esta etapa.
[6] sent distribuïda a escoles i biblioteques.
[1]
Durant esta etapa les sèries provinents de revistes catalanes (
Cavall Fort) o basques (
Ipurbeltz) que havien estat un sostén en els primers números, van sent substituïdes per producció pròpia, be siga d'autors veterans de l'
Escola Valenciana de còmic com de nous autors.
[1]
Expansió (1990-1992)
Joan Escrivá dirigeix en solitari la revista, augmenta el seu nombre de pàgines i comença a distribuir-la en els
quioscs[6] (abril 1990-setembre 1992),
[1] a més de llançar àlbums recopilatoris de les seues sèries i una col·lecció de llibres il·lustrats infantils.
[6] El contingut de la revista també es torna menys infantil, arribant als seus majors nivells de qualitat tècnica.
[1] La producció pròpia es consolida plenament en 1990-91.
[7] En 1992 es recupera un caràcter més infantil però es fan tres fitxatges de renom:
Micharmut amb
Pip el viatger,
Josep Sanchis amb
Miss i Fuss, els fills de Pumbi, i
Josep Palop amb
Bertomeu, l'as dels ganduls i
Robinsó Pérez.
[7] En eixa etapa, els diners de les subvencions públiques no era excessiu.
[8]
El gat
Pumbi va ser un dels personatges que se suma a la revista a principis dels 90.
Crisi (1993-2000)
S'abandona la distribució en quioscos, i cau el número de subscriptors fins a 500.
[1] La revista pateix un daltabaix en desembre de 1993, quan s'anuncia que la
Generalitat Valenciana no anava a realitzar cap compra més de la publicació.
[1] En este període la revista passa de 48 a 24 pàgines.
[1]
En 1994 es redueix la qualitat del paper per a quadrar despeses i es fan crides per a guanyar subscriptors.
[1] En gener de 1996 la revista passa a ser bimensual.
[1]
Quatre anys després que la Generalitat Valenciana deixara de donar
suport a la publicació, el número de subscriptors s'estabilitza en
1.500.
[2][1]
Durant este període perd col·laboradors i la seua línia editorial es
torna més infantil, especialment des de 1999, quan comença a publicar
totes les pàgines a color.
[1]
Supervivència (2001-present)
S'aconsegueixen els 2.000 exemplars de tiratge, gràcies a una nova edició en
Aranès.
[2]
Referències
Camacuc a Tebeosfera
Pons (2007), pp. 243 a 247.
«Camacuc» (en valencia). [Consulta: 13 juliol 2013]."
Pons (2007), pp. 235 a 237.
Fitxa a Tebeosfera
Pons (2007), pp. 238 a 243.
Jesús Cuadrado a Gimeno, Porcel et alii (1992), pp. 292.
- Antoni
Martín (Alien Dossier num. 7, Ed. Forum, abril, 1992) reproduït a:
Jesús Cuadrado a Gimeno, Porcel et alii (1992), pp. 294.
Bibliografia
- PONS, Álvaro, PORCEL, Pedro i SORNÍ, Vicente. Viñetas a la luna de Valencia. Castalla: Edicions de Ponent, Col·lecció Papers Grisos, 2007. Dipòsit Legal: A-295-2007. ISBN 978-84-96730-04-5.
- GIMENO, Manel, PORCEL, Andrés, PORCEL, Pedro i PUCHADES, Juan. Historia del tebeo valenciano. València: Editorial Prensa Valenciana, 1992. Dipòsit Legal: V-1070-1992. ISBN 84-87502-23-7.
Enllaços externs