Biografia a dbd.cat
Nascuda a les comarques del sud, es traslladà a
València on estudiarà Magisteri a la Normal Femenina. Allí rebrà el
títol de mestra de grau elemental el 1909 i de grau superior el 1911.
Destinada com a mestra a La Font de la Figuera, hi va
contraure matrimoni. Separada del seu home, es traslladà el 1934 a
València, destinada a l’escola del carrer Jesús. En el concurs de
destinació va conèixer el mestre Carles Salvador, com a alumna seua en
el curs de Llengua del Centre de Cultura Valenciana, on aconseguiria el
nomenament de professora lliure de Valencià (1936).
Al mateix temps, la seua relació amb els cercles innovadors,
propiciada pel fet de residir a València, la impulsaria a participar en
el Dia de l'Ensenyança de la IV Setmana Cultural Valenciana,
organitzada per PROA (Consell de Cultura i Relacions Valencianes) per
tal de desenvolupar la lliçó teoricopràctica «Consideracions sobre el
rec». L’inici de les Jornades, però, estava previst per al 28 de juliol
de 1936 i el començament de la confrontació bèl·lica les va suspendre.
Nacionalista catòlica i de dretes, va superar sense
problemes la depuració franquista, amb informes favorables respecte a
la seua conducta política, religiosa i social. Continuà, per tant, el
seu treball de mestra compaginant-lo, a partir dels darrers anys 40,
amb una fecunda producció literària que, si bé ja havia iniciat en els
anys 30, publicant articles sota pseudònim, serà escrita de forma
majoritària a Penyamar, la casa on residiria ubicada a les Rotes de
Dénia, a l’ombra del Montgò que li inspiraria nombroses obres.
Cal remarcar que la seua relació amb Lo Rat Penat, que venia
dels anys 30, es reforçarà en la immediata postguerra, i prendrà part
en nombroses activitats organitzades per aquesta institució. Així
mateix, participarà en els cèlebres Miracles vicentins,
on aconsegueix el primer premi en companyia de Sofia Salvador pel
miracle «La conversió dels jueus», en els Jocs Florals Vicentins per
commemorar el VIé aniversari del naixement de sant Vicent Ferrer.
Encara que fou membre de vàries Taules de Poesia, entre elles la IV Taula de Poesia parada al Círculo de Bellas Artes de
València el 15 de maig de 1951, la narrativa serà el gènere que li
proporcionarà una major popularitat, formant part del grup d’autors que
intentaren dignificar el valencià en els anys del franquisme.
Ubicada per Tomás Llopis en la cruïlla del romanticisme, el
costumisme i el naturalisme, en la seua obra se’ns mostra la
complexitat d’una societat on encara eren ben vives les tradicions
populars. Descriu amb precisió tant un paisatge, el de l’ombra del
Montgó, com la vida quotidiana que hi transcorre, a través d’uns
retrats acurats dels personatges que l’habiten i dels costums,
utilitzant un llenguatge poètic, planer i de fàcil compressió per al
lector, en el qual es reflecteix la seua estima pel seu País.
Maria Ibars és una de les escasses novel·listes valencianes.
En la seua obra pot observar-se una mirada femenina que dota de
protagonisme les dones i en la que s’adverteix un compromís amb elles i
una certa denúncia de les seues condicions de desigualtat en una
societat rural i patriarcal.
