 Leo Lionni
va ser un dels autors-il·lustradors de literatura infantil que van
marcar tendència durant el segle XX. Alguns dels seus llibres es troben a
l’inici de la gran revolució de l’àlbum il·lustrat on, sobretot, cal
destacar El petit blau i el petit groc. Som deutors
dels seus llibres, juntament amb els d’en Maurice Sendak o Tomi Ungerer,
entre d’altres il·lustradors que van ser capaços d’obrir nous camins i
apuntar idees originals.
Un
incís: Aquests dies s’ha publicat la llista dels 100 millors àlbums
il·lustrats de la història i he quedat mig decebut (perquè ja imaginava
per on aniria la cosa) de veure els oblits per desconeixement, imagino,
de la bona feina que s’ha fet des d’alguns països europeus. Un altre dia
en parlarem, potser, d’aquesta llista. Si la voleu consultar, aneu a http://time.com/100-best-
Tornant a Leo Lionni, una de les preguntes que més va haver de contestar al llarg de la seva vida va ser “D’on treu les idees?” i ell sempre responia :
—Sé que resulta poc romàntic però només es qüestió de treball dur. I després ho explicava: La majoria de la gent sembla pensar que tenir una idea és una cosa misteriosa i senzilla. Misteriosa, perquè la inspiració ha de provenir d'un particular estat de gràcia de les persones més dotades. Senzilla, perquè s'espera que les idees entrin en la ment d'un mateix convertides en paraules i imatges, a punt per ser transcrites i copiades en la forma d'un llibre, amb guardes i coberta. I continuava explicant: És cert que, de tant en tant, a partir del flux sense fi de la nostra imatgeria mental, sorgeix inesperadament alguna cosa que, vaga encara, sembla portar la promesa d'una forma, un significat i una càrrega poètica irresistible. Però això no és més que el germen d'una idea. Cada llibre, en l’origen del seu procés creatiu, té un moment així. Alguns tenen la sort de comptar, des del principi, amb un heroi fortament identificat i un destí ineludible. Altres són beneïts amb un començament prometedor, o potser amb la visió d'un final. Altres provenen d'una situació de conflicte clarament articulada. I fins i tot pot succeir que en la foscor de les nostres ments neixi, del no-res, una constel·lació de paraules.  Treball
dur. Leo Lionni apuntava que de tant en tant podem tenir moments
d’inspiració en que l’imaginari ajudi a crear imatges o pensaments però
ell entenia que la majoria dels llibres que feia provenien d’un procés
complex en el qual la idea pren forma a poc a poc, per assaig i error, a
través de camins secundaris que et condueixen a la solució final.
Leo
Lionni va néixer a Amsterdam el 1910. De ben petit va manifestar la
seva inclinació per l'art, segurament motivat per l'ambient familiar i
les freqüents visites als museus de la seva ciutat. (De petit passava gran part del meu temps allà. Així de la manera més natural, vaig pensar que algun dia seria pintor - comentava)
Paradoxes de la vida, Leo Lionni no va estudiar Belles Arts, va seguir estudis d’Economia i va obtenir un doctorat en Economia Política a 1935. En 1939 va emigrar als Estats Units, iniciant allà la seva carrera en el món de la publicitat, en diverses publicacions periòdiques, entre elles la prestigiosa revista Fortune. Al mateix temps treballava com a pintor, escultor i ceramista.  Leo Lionni va publicar el seu primer llibre per a nens, El Petit Blau i el Petit Groc,
el 1959. Conta la història de l’autor que aquest llibre va ser creat de
manera atzarosa per entretenir els seus néts durant un viatge en tren,
utilitzant petits trossos de paper de color com personatges. L'ús de la
representació abstracta i del collage com a tècnica, introduïts per
Lionni en aquest àlbum, va revolucionar la il·lustració dels llibres
infantils. El petit blau i el petit groc representa la senzillesa i
l´harmonia elevades a la categoria d´obra d´art, i també una metàfora
sobre l´amistat, la innocència i la tendresa.Lionni considera que el llibre-àlbum ocupa un lloc central en la formació dels petits lectors, tal com va apuntar en alguna ocasió: Un dels ingredients més importants per estimular i dirigir la imaginació infantil és el llibre-àlbum. Allà és on el nen tindrà la seva primera trobada amb una fantasia estructurada, reflectida en la seva pròpia imaginació i animada pels seus propis sentiments. És on, amb la mediació d'un lector adult, descobrirà la relació entre el llenguatge visual i el verbal. Sense saber-ho, aprendrà sobre el principi i de la fi, la causa i l'efecte, i la seqüència. I, sobretot, descobrirà un nou tipus de món verbal, molt diferent pel que fa a estructura i estil, al caòtic trànsit verbal que l'ha envoltat fins llavors. El llibre-àlbum, enmig d'un ambient complex, moltes vegades repressiu i incomprensible, es converteix en una illa imaginària.  Mitjançant
la simplicitat gràfica de les seves imatges, l'ús de tècniques
familiars i conegudes pels nens com el collage, les aquarel·les, els
llapis de colors, cartolines..., Lionni construeix històries senzilles
que sovint prenen forma de faula. És el cas de Frederick
un dels seus llibres més famosos i premiats, on la tradicional faula
d'Isop, "La cigala i la formiga", es veu invertida de manera que resulta
una altra de molt diferent, oposada, on es valora l'art i del seu lloc
en la vida. El ratolí poeta, Frederick, és acceptat pels companys de cau
i es preparen a gaudir de la seva poesia durant els crus mesos de
l'hivern. El somni d’en Mateu
és un altre àlbum d’en Leo Lionni que ajuda a iniciar al públic
infantil en l’educació estètica i en la interpretació de les formes i
dels colors.La primera visita a un museu canvia la vida d’en Mateu i li serveix per enfocar les seves aspiracions: de viure en unes golfes humils, passarà a viatjar i exposar les seves obres d’art a sales de prestigi internacional.
Neda-que neda
és potser el conte d’aquest autor que més vegades he explicat. Potser
perquè el missatge és potent o potser per la plasticitat d’unes
 imatges
marines precioses, el cert és que aquest àlbum que aborda també la
superació de les pors i la riquesa de la diversitat és un dels meus
preferits.
La casa és gran del món narra
la història d’una família de cargols i pertany a la galeria d'animalons
que freqüenta les pàgines dels llibres de Leo Lionni. Són la memòria
viva de la infància, quan arreplegava insectes i rèptils especialment,
els posava dins un terrari de parets de vidre i els creava un món propi
tot simulant l’hàbitat natural.
A les pàgines de Kalandraka hi podem llegir el resum següent: «Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una col ben sucosa. S’hi movien a poc a poc i duien la seva caseta de fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar. Un dia, un cargolet va dir al seu pare: “Quan sigui gran vull tenir la casa més gran del món.” Quina bajanada!” va dir el pare, que era precisament el cargol més savi de tota la col. “En el pot petit hi ha la bona confitura.” I li va explicar aquesta història…».
Aquest
cinc són els més coneguts a casa nostra. N’hi ha molts més d’aquest
autor que va morir el 1999, fins a 40, però la majoria no s’han editat
ni en català ni en castellà, malauradament. Hem d’agrair a les
editorials Kalandraka i Hipòtesis el seu encert en recuperar aquests clàssics.
Molta més informació dels llibres de leo Lionni al web: http://www.randomhousekids. I uns vídeos interessants a la mateixa pàgina: http://www.randomhousekids. Per saber-ne més, un parell d’articles d’on he tret algunes informacions: Un de la Marcela Carranza per a la revista Imaginaria: http://www.imaginaria.com.ar/ Un altre de l’Ana Garralón per a la revista Babar: http://revistababar.com/wp/ |
dissabte, 11 d’abril del 2015
Leo Leonni al blog "La invitació a la lectura"
