dimarts, 29 de novembre del 2016

Llegir en valencià: Fundació Bromera



Des de 2006, la fundació Bromera, de l'editorial Bromera, posa en marxa anualment la campanya "Llegir en valencià" per al foment de la lectura en valencià. Cada any la temàtica és diferent de manera que aspectes ben variats com ara la sèrie televisiva "Alqueria Blanca", l'amor o les festes tradicionals poden anar formant part de la nostra biblioteca particular.
Durant la campanya de cada any, els llibres es poden comprar al quiosc per un preu molt accessible. Cliqueu ací per a tenir la informació detallada de preus, llocs de venda, títols d'enguany i altres propostes molt interessants:

La campanya que van dur a terme l'any 2011 era sobre les llegendes valencianes.
Es tracta d'una selecció de les millors llegendes valencianes de la tradició oral. El text va córrer a càrrec de l'escriptor valencià Josep Franco i se'n publicaren un total de 13 llegendes. Trobem per exemple El dragó del Patriarca, La delicada de Gandia, L'oroneta i el rei Jaume, El miracle de Morella o Les desgràcies de Camot entre d'altres. L'il·lustrador fou Francesc Santana, qui va posar cara a tots personatges.

Són llibres breus i fàcils de llegir. Un detall important és que a cada títol hi ha informació d'altres obres; una bona manera de mantenir l'interès per la lectura. També ens ofereixen un glossari i una xicoteta informació sobre l'origen de cadascuna de les llegendes.
 
Potser és una llàstima que aquesta col·lecció no estiga a la venda una vegada passada la campanya, no?

divendres, 25 de novembre del 2016

VERKAMI PER A UN ÀLBUM IL·LUSTRAT DE LIA BERTRAN


 Accedeix al projecte Verkami: L'AMIC DE LA MARTA







  
Crear un projecte Verkami pot ser una bona manera de tirar endavant una idea que no té el suport d'una editorial. 


No tots les propostes són ben rebudes per les editorials, o de vegades costa trobar l'editorial que podria acollir el nostre treball. 
Tan se val, avui dia tenim altres maneres de fer realitat els nostres somnis i un Verkami pot ser una d'aquestes solucions.

"L'amic de Marta" n'és un bon exemple. És el segon volum de la col·lecció "Les aventures de Marta" de Lia Bertran. El primer volum "Marta i la xocolata" es va publicar gràcies a les aportacions fetes a través d'un Verkami. En aquest cas Marta i el burro català Pessic també veuran la llum gràcies a aquest sistema de microfinaçament a través de la xarxa. 

Molts sort!

dimarts, 22 de novembre del 2016

Un conte de Carme Solé i Vendrell sobre la mort


Resultat d'imatges de jo les volia
JO LES VOLIA

És un llibre que ho té tot. Unes il·lustracions encertades, suggeridores i delicades. Un text molt acurat i proper a la vegada, sensible i encertat. Un tema necessari i de vegades difícil de plantejar i un missatge encoratjador d'acceptació, superació i record imprescindibe.

Fragment de la ressenya a Gretel (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona):

"(...) aborda la manera en què els infants elaboren el dol per la mort dels éssers estimats d’una manera subtil i metafòrica, tal com exemplifica la pèrdua de les trenes de la protagonista."
"Carme Solé Vendrell va obtenir el Premi d’il.lustració Apel.les Mestres 1983. Aquesta obra intimista i delicada es recupera en català (la seva llengua original) en el projecte editorial d’aposta pels “imperdibles” de l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”" (2010)

Fragment de la ressenya a Biblioteca Can Baratau:
 
(...) És,doncs, un llibre amb unes precioses il·lustracions de Carme Solé i Vendrell, que l’acompanyen amb plena sensibilitat per parlar-nos del procés de la maduració en el que les pèrdues i la seva acceptació hi juguen un paper important.

Mireu quina meravella he trobat, un document sonor meravelló del conte:

El conte "Jo les volia" de la mà (de la veu) de l'actriu Rosa Maria Sardà.
 
Pertany a un CD meravellós. Jo el tinc, el vaig comprar quan els meus fills eren menuts. Ho recorde amb pena, perquè mai vaig aconseguir que escoltaren cap dels contes... i això que sempre els va agradar molt que els contara històries i també mirar contes i llegir-los... Tal vegada no vaig troabr el moment oprtú.

I en aquest enllaç al blog de Nati Bergadà hi podeu troabr més propostes interessants.

diumenge, 20 de novembre del 2016

El conte "Aitana Palleter i els cabuts de Sant Roc" a Paiporta el 27 de novembre


UN CONTE CULTURAL. Entrada lliureEl que ara us vaig a contar, té a veure amb allò dels diferents formats de cultura, de la cultura més "marginal", de la del barri, de la feta per aficionats, o millor dit per amants d'alguna de les vessants de la cultura. Però també es pot relacionar amb la ideologia i la necessitat de modernitzar determinats discursos. 
 
 Diumenge vinent (27 de novembre) a l'auditori de Paiporta, una colla xicoteta de tabals i dolçaines de Paiporta, El Palleter, hem organitzat una trobada per a acostar la música tradicional als paiportins d'una manera diferent.
Si actualment el tabal i la dolçaina s'associa a les festes de falles, a les cercaviles de moros i cristians i poca cosa més, nosaltres hi hem afegit un conte. De manera que farem una combinació d'albaes, tabals i dolçaines, cant d'estil, danses i literatura. Ara com ara només és això, una combinació de diferents manifestacions artístiques per a passar un bon matí de diumenge, però tenim un objectiu a mig termini un poc més ambiciós: publicar el conte. Per cert... també hi haurà mistela i dolcet abans de començar, per allò de la gastronomia típica de les festes.
Aquesta idea encara està a les beceroles, però ens pareix interessant poder transmetre a través d'un àlbum il·lustrat part de la tradició cultural de les terres valencianes de l'Horta Sud. Una proposta que pot ajudar a acostar cants i balls de la vida diària dels nostres avantpassats al públic infantil actual. I perquè no, una contribució més a mantenir i fer viva aquestes tradicions popular que de vegades semblen massa de museu.
En el conte hem intentat modernitzar el sentit dels gegants i cabuts de les festes populars dels nostres pobles. Els gegants tratdicionalment han representat els cristians, i els cabuts les altres cultures del món en un intent de ridiculitzar-los. Actualment, potser ningú ho veu així però la realitat visual és: el gegants són grans i el cabuts són xicotets i negres, gitanos, àrabs o criats, bàsicament També hem intentat recuperar un poc la importància de la transmissió oral de les històries de la nostra tradició: els iaios conten un conte a la néta. I d'alguna manera també expliquem que la música que ara entenem com a tradicional i que admirem en la distància, només observant-la era la manera de celebrar i viure les festes d'abans. Diríem que són els concerts actuals, o les "discomòbils, no?

Si teniu curiositat, podeu consultar el facebook: Colla Palleter

La literatura a les aules

L'article al diari digital "Núvol"




Com es fa un llibre?

Resultat d'imatges de ALIKI BRANDENBERG ,Els llibres temàtics no són sant de la meua devoció. De vegades, però, són bastant útils per a entendre determinades situacions, professions o aspectes del món. El tema d'aquest llibre és prou atractiu com per a merèixer unn espai en algun prestatge de la biblioteca de l'escola.

La literatura que empodera les dones i les nenes

Article a "Aldea Viral"
Libros femnistas a "El diario"



"Epaminondas" un conte intercultural, un clàssic.


Resultat d'imatges de EPAMINONDASUna història que passa de generació a generació, amb formats que van actualitzant-se, variacions que s'incorporen per la creativitat de la tradició oral. 

Molt probeblement, però, el sentit profund del missatge es manté eternament.


Seria molt interessant fer un recorregut de totes les publicacions que se n'han fet.

Al blog OTSIERA

Descarregueu-ne des del mateix blog el conte i suggeriments de treball aquí


dissabte, 19 de novembre del 2016

Tina Vallès i l'amor per '"ALOMA" de Mercè Rodoreda

Un article sobre literatura per a joves, a l'escola, a l'institut. El perquè i el com de la literatura en l'educació, en la vida:

"(...)  als dotze anys tot just comencem a viure amb un mapa mut entre els dits, i la literatura ens pot ajudar tant a fer els primers passos (i els segons i els tercers…) com a fugir del mapa per refugiar-nos en les vides dels altres mentre no sabem com definir la nostra (...)"

Llegiu tot l'article a vilaweb.


dijous, 17 de novembre del 2016

RONDALLES i ALTRES CLÀSSICS A LES AULES



 

Resultat d'imatges de la rabosa i el corb
Una bona biblioteca a l'escola és imprescindible. 

Si a més un parell de vegades a l'any es monta una parada de llibres a le'scola per a oferir a les famílies obres en català, tant per a menuts, com per a joves i també per a adults, contribuierem a la bona formació literària dels alumnes i també a la transmissió de la pròpia cultura.
Un bon moment són les  festes familiars: festa d'hivern, festa de primavera... 
És una bona ocasió per a escollir bons llibres, llibres nous, llibres per a regalar, llibres que ens roben el cor i, perquè no, llibres clàssics amb formats actuals, llibres clàssics que encara no hem llegit, llibres clàssics que recomanen els mestres, llibres clàssics sí o sí...
Una AMPA implicada pot organitzar animacions lectores amb lectures per part d'adults, representacions per part de xiquets o les recomanables visites d'autors. Sempre cal pensar en incloure alguna obra canònica, clàssica, d'aquelles imprescindibles que passen de generació a generació.

A secundària es pot fer alguna activitat fora de l'escola al voltant d'algun autor valencià com ara Vicent Andrés Estellés. Aquí teniu les activitats que organitza en centre Octubre:
Centre Octubre, activitats

És necessari fer  un pla rigorós on s'incloguen totes les obres "imprescindibles" i determinar en quin cursos cal treballar-les. Sé que això és complicat perquè els currículums sembla que cada vegada han d'anar més plens de continguts i matèries (això no depèn de l'escola ni dels mestres).
A més a més l'oferta de llibres mediatitzats (els de les sèries de la tele, de les pel·lícules comercials....) és molt gran i les obres més clàssiques no pareixen massa atractives als alumnes d'avui en dia.  
Per això em semblen molt interessants noves edicions de relats clàssics com per exemple la col·lecció  Rondalles Valencianes, format de regal d'edicions del Bullent. 

En la mateixa línia d'acostar als alumnes obres clàssiques, és fantàstic portar a l'escola obres teatrals sobre aquests relats.
Us deixe un enllaç molt il·lustratius: Pot de Plom: Historietes medievals

Es tracta d'una companyia que des de fa anys adapta aquests relats per a menuts amb un humor molt particular i personal.

Els alumnes poden veure l'obra, llegir la història, representar-la o visitar llocs relacionats amb els elements dels relats (una alqueria, un camp...)

Per cert quina llàstima no disposar de televisió pròpia i de recursos per a la cultura. Mireu quina proposta més preciosa: Un país de llibre, un programa en web-TV sobre llibres... que ha deixat d'existir? Escola Valenciana: Un país de llibres, Un país de rondalles

Resultat d'imatges de contes per telèfon

Un clàssic a algunes escoles  són els teatres d'algunes de les històries de Giani Rodari, que els alumnes d''ESO preparen per a representar als alumnes de primària.  

"Contes per telèfon" és un llibre que jo vaig llegir de xicoteta i que recorde amb estima. Els encanta fer-ho i als menuts els encanta viure-ho. És per a tots una experiència inoblidable i una manera fantàstica de conèixer l'obra d'aquest malabarista de la fantasia.
 (CLIQUEU DAMUNT DELS ENLLAÇOS)

dissabte, 12 de novembre del 2016

PREMIS INFANTILS I JUVENILS AL "CIUTAT D'ALZIRA"


Guardó creat per Manolo Boix

Un llibre juvenil de temàtica molt actual i necessària, Els colors de l'arc de Snt Martí, de Silvestre Vilaplana, i un primer premi d'àlbums li·lustrats que promet ser tendre i emotiu, Nanuk, de Toni Cabo. Aquest segon premi és una mostra que la literatura infantil va col·locant-se al lloc on pertoca en totes les modalitats possibles. Símptoma, aquest fet que, poc a poc, la normalitat de la nostra literatura és un fet real. També ha estat guardonat El desbaratat conte dels fesols màgics de Carles Cano, que ja compta amb diversos premis a la butxaca.
Tota la informació al canal de notícies de l'ajuntament d'Alzira: Diari digital Alzira Actualitat
tots els premiats


A la web de l'ajuntament d'Alzira hi podeu trobar els premiats en les darreres edicions.

La notícia a El punt avui





Haurem d'esperar la publicació de les obres per a gaudir-ne, poder-ne opinar i ajudar a promoure-les.

divendres, 11 de novembre del 2016

JUVENIL: "El nen, contes d'infància" de Roald Dahl


Roald Dahl és aquell aviador convertit en escriptor per casualitat. És aquell home que va perdre el nas en un accident d'avió, un nas que ja havia gairebé perdut de menut en un accident de cotxe, un cotxe carregat de germans i dirigit per una germana gran sense massa experiència en conducció. És aquell narrador que va contribuir a desenvolupar enginys per a millorar la salut de xiquets i xiquetes i que, un colp mort, hi continua contribuint gràcies a les seues fundacions. És aquell autor de literatura infantil amb una imaginació desbordant, detallista, extravagant, sense fi... Aquell home alt, molt alt, que es tancava en una caseta del seu jardí per a escriure durant hores fera fred o fera calor. I això que a escola els mestres deien que per escriure no servia perquè res del que deia en els seus textos escolars tenia trellat ni forrellat. Roald, és aquell xiquet que es va apassionar per la literatura gràcies a una mestra esbojarrada que feia el que no tocava i gràcies també a passar hores escalfant el vàter glaçat d'una escola que poca cosa tenia d'escola.
La majoria de les seues obres són fantasioses. Només dues, a banda d'un parell de relats breus, són autobiogràfiques: "El nen, contes d'infància" i "L'aviador".           
Un dia em va agafar un rampell, m'havia de comprar tots els llibres de Roald Dahl que poguera. En tenia alguns, però no era suficient, els necessitava tots. Ara que és el centenari del seu naixement volia submergir-me en els seus mons, en els mons que tantíssima gent arreu del planeta terra llegeix any rere any.  Diuen que és l'autor més llegit de tota la història de la humanitat. I darrere d'un llibre en ve un altre. La pena és que allà on vaig anar a comprar-los (era un diumenge de matí) no en tenien gairebé cap en català. Coses que passen... 
Ara estic llegint per segona vegada en poc temps "Boy, relatos de infancia". El llegeixo en veu a alta als meus alumnes de primer d'ESO. Un parell de sessions en comú i després cadascú continuarà la lectura amb el seu llibre a casa. És clar, no poden deixar de saber la història del ratolí mort dins del pot de caramels de la bruta i fastigosa senyora Pratchet. I només de pensar que tot el que conta el llibre és cert i ben cert, s'esgarrifen i volen esgarrifar-se més i més.
Quin goig tenir-los atents, desitjant les paraules, imaginant les aventures, participant de les peripècies en el seus cabets.... 
Si a més de llegir-lo o fer-lo llegir per plaer voleu treballar-lo a classe us recomane l'enllaç següent: http://www.grup62.cat/lecturanda/el_nen/
No vull deixar de nomenar Quentin Blake, l'il·lustrador de les obres de Roald Dahl. Crec que el seu traç senzill i expressiu plasmen de manera brillant els personatges meravellosament descrits per ambdós, escriptor i dibuixant. Gaudiu de la seua obra a la pàgina web oficial:  https://www.quentinblake.com/
Com que fa no res va ser el centenari de la mort d'aquest gran escriptor, el món digital en va ple d'informacions, recordatoris, comentaris, biografies, articles, recomanacions de les obres... Us en deixe tan sols un que conté un parell d'enllaços molt interesants: Elmon.cat
A més us afegisc la seua web oficial Roald Dahl, que conté un munt de possibilitats per a treballar a classe d'anglès: descripció de personatges, àudios, jocs...



D'altra banda sempre va bé recordar que una part de la venda dels seus llibres va destinada a la fundació RoaldDahl's Marvellous Children's Charity.

dimarts, 8 de novembre del 2016

Traduir Gloria Fuertes. (2017: centenari del seu naixement)

Resultado de imagen de gloria fuertes català
https://darabuc.files.wordpress.com/2011/10/darabuc-otoc3b1o-fonseca-chicote.jpg

Arran de l'article Centenari Gloria Fuertes de Jaume Centelles, aparegut avui al seu blog "Invitació a la lectura", m'he preguntat si exisiten traduccions al català de les obres infantils d'aquesta gran autora.
Jo no en coneixia cap. En una cerca digital ràpida he continuat amb la mateixa impressió. No n'hi ha cap.
M'he preguntat si calia...
Evidentment no seria la primera obra literària que es tradueix del castellà al català. Sense anar més lluny, jo tinc encetada una traducció d'un llibre escrit en castellà i que crec que els lectors preferiran llegir en català malgrat siga una traducció. En aquest cas l'argument és que es tracta d'un personatge barceloní que va cometre els seus terribles crima a la Barcelona de principis del segle passat. És clar, jo només me la puc imaginar en situcacions de comunicació en català. Ho trobe més natural.


En el cas de Gloria Fuertes és diferent però poster no tant. Per un costat ella ha inventat les històries en castellà, per tant els seus personatges són castellanoparlants.
Però, per un altre costat un xiquet que llegeix una història imaginàra la recrea amb les paraules que li són més naturals a ell. Fa la història seua i per tant en la llengua que li és més propera. 
Així doncs, jo pense que efectivament traduir al català les obres de Gloria Fuertes acostaria la seua obra molt més als nostres lectors en català. Si pensem que, pel domini que tenen de la llengua veïna aquests lectors potencials de Gloria Fuertes, no els suposa cap problema llegir-la en castellà, potser ens haurem d'agafar a un altre argument: a aquell que defensa que les llengües minoritàries necessiten sempre un cop de mà per a no ser minoritzades. 

A més a més, no ho he provat mai, traduir els seus jocs de paraules infinits ha de ser tot un plaer i un repte divertidíssim.

diumenge, 6 de novembre del 2016

Diversitat cultural a la literatura infantil i juvenil


La traversée
http://livre.fnac.com/a8051743/Jean-Christophe-Tixier-La-traversee

Si mire enrere i pense què llegia jo de menuda i de jove m'adone del gran volum de propostes que trobem avui dia, pel que fa a diversitat cultural, en comparació amb les que hi havia a l'època en la qual jo llegia literatura infantil i juvenil, això era entre els anys 70 i 80. Tot i això, pense que l'oferta encara és fluixa en el nostre context valencià. Potser encara cal obrir més les portes a les històries d'altres territoris.
La literatura de les societats que estan en contacte amb la nostra (igual que la d'aquelles que hi han estat al llarg de la història) ha d'estar també en contacte amb nosaltres per tal que la interculturalitat puga ser efectivament la bandera d'una societat més respectuosa, solidària i cooperativa. En tot cas com que tot ha de començar per un mateix crec que honestament em caldrà fer un esforç per incorporar elements culturals més variats, que m'acoste més al món multicolor que m'envolta.
Per un altre costat, em plantege, com a promotora de cultura, (a les meues classes o en les meues propostes futures de traducció de literatura infantil) que un dels objectius ineludibles ha de ser precisament el de la diversitat cultural. L'ús que faig a diari de les noves tecnologies per a rebre informació molt actualitzada m'hi ajudarà enormement.

dimecres, 2 de novembre del 2016