divendres, 30 de desembre del 2016

Una app per als joves més atrevits!


 
És cert, costa motivar els joves a la lectura. No tots, és clar.
Si en coneixeu algun d'aquests que ara com ara s'hi posen d'esquena, proposeu-los aquesta app: IPoe collection.
Ja podeu trobar aquesta meravella de la literatura i de la il·lustració en Android: Google Store.

I si la traduiren al català.... seria tot un encert!!

dilluns, 19 de desembre del 2016

INFANTIL A COMENTAR

Quan volem comprar llibres per als nostres fills, quan pensem en fer un regal a algun nebodet o a l'amic o amiga del nostre fill per al seu aniversari, què fem?

Col·lecció Espais (La Galera), amb històries desplegables i imatges sense textos. Apareixen objectes, llocs i situacions pròxims a l'entorn dels nens.
Col·lecció del gosset Ziu (Abadia de Montserrat, SA), apareixen breus històries escrites i dibuixades per Montse Ginesta.
Personatges dels Bum-Bum (Abadia de Montserrat, SA), família de llops creats per Luchini on els nens poden aprendre les primeres paraules.

https://www.theguardian.com/childrens-books-site/quiz/2015/jul/28/beatrix-potter-character-quiz

Anthony Browne aquí puede costarte como poco unos 14 euros y allí unos tres euros-, 

Canço de tela / Nana de tela (Ed. Impedimenta), sobre la vida de Louise Bourgeois i El día que me convertí en pájaro (ed. TTT) https://www.brainpickings.org/2016/12/12/the-best-childrens-books-of-2016/ 

-I una recomanació personal: El intruso, de Bastien Contraire (Ed. Libros del Zorro rojo), a partir de 5 anys.
Un llibre per despertar la creativitat i el pensament. Es tracta de fixar l'atenció en un grup d'objectes (sis dibuixos en cada pàgina) i esbrinar quin no hauria de ser-hi. És a dir, quin és diferent dels altes i per què: funció, forma, característiques, etc.M'encanta!
Diu l'editorial " Misterio, juego, complicidad, creatividad, interacción... Cada doble página reproduce una serie de figuras de trazo naturalista en las que el artista juega con la analogía de las formas y las proporciones, y con tan solo dos colores crea un efecto visual de ingeniosas asociaciones: peces, pájaros, medios de transporte, herramientas... Un universo de más de un centenar de ilustraciones que enriquecen el vocabulario y el conocimiento del mundo de los más pequeños a través de la observación y el pensamiento deductivo.
Pero, atención, tan importante como encontrar los rasgos que tienen en común, es detectar cuál es la figura engañosamente similar que se ha colado en la página: el intruso." 
 

Selecció LIj infantil i juvenil. Hivern 2016. Segons Rosa Sensat

http://comanegra.com/infantil-i-juvenil/337-nen-rere-finestra-dani-torrent.html

http://www.kalandraka.com/ca/collecions/nom-de-colleccio/ir/minilibros/

edicions bromera. La col·lecció en qüestió s'anomena " Rimar i somiar" (10 títols)

Un llibre", d'Hervé Tullet

La mar en vers. Carmen Ribelles  i Eugeni Simó. Edicions 96
A la vora del camí. Carmen Ribelles, Cristina Carrasco i Eugeni Simó. Edicions 96

la Rateta Marieta, de què ha parlat Mar, Frederick, de Leo Lionni; la col•lecció La Cereza, de Mar Benegas (amb codi QR al final per escoltar la rima) ; la col•lecció "De la cuna a la luna" (poesia pictogràfica) de l'editorial Kalandraka (molt recomanable per a la llar d'infants)... o alguns contes també de Kalandraka, com Conillet Blanc o La Mosca Fosca, que tot i narrar una història, el text està rimat i és molt divertit per als infants.

De quin color és un petó?

http://www.kalandraka.com/ca/collecions/nom-de-colleccio/detall-de-llibre/ver/la-casita-de-chocolate/ 


http://www.valenciaplaza.com/aixo-va-ser-i-fou-contes-en-vers-il-lustrats

Coco i Piu,

EL GENTIL DRAGON ROJO (Eeditorial Miñon) (reeditat recentment per Libros del Zorro Rojo, en castellà i català: EL DRAC VERMELL de Max Velthuijs).

Yo también i Yo puedo.

"Poema al sol i la lluna" de Dani Miquel.
https://www.youtube.com/watch?v=WZP54O7ZuPs
- "La princesa ratolina", també de Dani Miquel (quin tresor és aquest xic...)
https://www.youtube.com/watch?v=KfpU_TElMRs
 
Però també altres contes com els que formen part de la col·lecció "de la cuna a la lluna" de Kalandraka.
o alguns de l'editorial Combel, com ara els llibres de Mar Benegas (col·lecció de la cirera).
 
Uns altres àlbums que m'ha aportat molt (a mí i als xiquets).
Són els escrits per Júlia Donaldson, com ara "El grúfal" o "Cómo mola tu escoba".
També "Les tres princeses pàlides" o "Un fantasma con asma", tots dos de Kalandraka.

L'arbre vermell, de Shaun Tan, n'és un bon exemple.
Aquest darrer de l'Ignasi Blanch amb els versos de la Joana Raspall és una altra joieta, o bé El viatge, de Francesca Sanna.

http://www.editorialjuventud.es/4345.html


A MI ELS LLIBRES M'HAN DE TROBAR, JO NO ELS BUSQUE

Això em deia avui una alumna, a la pregunta "què feu per a trobar llibres que us enganxen"? L'altre reia imaginant-se un llibre que li queia al damunt, com vingut del cel. 

I un altre, fins fa no res gran lector, em confessava que no hi ha llibres que l'atraguen. Ara bé, quan comencem a parlar dels llibres que llegia l'any passat, posa cara d'haver-los gaudit. Els recorda amb emoció positiva. 


I ara acabe de descobrir un llibre amb el qual  potser s'haurien de topar "per atzar" i després deixar-se endur per la curiositat i llegir-ne les primeres ratlles. Wonder, de l'americana R.J Palacio.

Em pregunte si els alumnes de 4t d'ESO són massa grans per a llegir-lo. El protagonista té 12 anys. Aquest detall els pot fer tirar enrere? Hauré de provar-ho per a eixir de dubtes. 

Llegiu-ne la informació que aporta l'editorial Comanegra:

«Em dic August, per cert.
No penso descriure la meva cara.
Segur que és molt pitjor que tot
el que us esteu imaginant.»

Continua llegint ací.

Per cert, la traducció (aspecte molt important) és d'Imma Falcó, garantia de qualitat! ;)


dissabte, 17 de desembre del 2016

La selecció de les lectures a secundària i altres consideracions



Ahir de vesprada, un cop acabades les classes, tot l'equip de mestre ens quedàrem una horeta més per a enllestir els preparatius de la festa de la música que ha tingut lloc avui a la nostra escola.
 
A aquesta festa d'hivern, els actes centrals són les actuacions musicals de tots els grups d'alumnes de l'escola, des de 3 anys fins a 4t d'ESO. Paral·lelament tenen lloc dos elements important. Per un costat els alumnes de 4t gestionen el bar que està obert al llarg de tota la jornada, com a bar i com a restaurant (de bocates) per a dinar. D'aquesta manera es guanyen uns calerons per al viatge de final de curs. Per un altre costa, l'altre fet important és la parada de llibres en la qual es posen a la venda títols en català per a totes les edats per a totes les famílies. Es tracta d'una bona oportunitat per a proveir-se de bons llibres per a regalar durant les festes de Nadal a aquells que més estimem, o, per a comprar per a un mateix, és clar.
Tot siga dit de passada, jo m'he quedat "Cançó de tela" i "El viatge": autoregals!! ;)
Us he fet cinc cèntims d'aquesta gran diada escolar perquè em sembla rellevant per a situar-vos un poc en les impressions que us vull relatar tot seguit. Com us deia ens quedem els mestres preparant-ho tot: cadires, decorats, barra del bar.... i la parada de llibres. Comencem a obrir caixes que les editorials ens han fet arribar. Hi ha moltes novetats i llibres que es repeteixen any rere any. Però el més curiós d'observar no són els llibres sinó el que passa al seu voltant:
Els anem col·locant per edats, remenuts, menuts, no tan menuts, primària, primària bons lectors, adolescents i joves i, finalment, adults. Les taules dels més menuts és plena de llibres de gom a gom, falta espai, els llibres es van expandint, alguns en piles, altres drets, aquests ací, allà hi ha un forat, no hi caben, ampliem la zona... Mentre anem col·locant-los tots, al mateix temps gaudim dels títols, de les il·lustracions, fullegem, comentem, ens emocionem, rebusquem, compartim, recordem, reservem, recomanem. Hi ha una gernació al voltant de tanta proposta, fa molt de goig.
Però... i... després? Què passa amb la zona de llibres per a més majorets? Curiosament pareix que l'interès ha disminuït, els llibres es col·loquen amb menys passió: busquem el lloc, els col·loquem per temàtiques o editorials i ja està. Aquí s'acaba la relació amb les històries que hi contenen. De fet, ni tan sols hi ha mestres preocupats pels títols que hi ha o que no hi ha i hi hauria d'haver. L'interès dels mestres ha caigut en picat!! Cap mestre es preocupa per les lectures que poden interessar a alumnes que ja saben llegir. Ningú es planteja quins són els llibres realment bons o que poden copsar el seu interès.
I dels llibres de secundària? Qui se'n preocupa? Qui està alerta de saber quines són les lectures que els poden captivar i enganxar? Ningú! Ja no hi ha ningú. Potser pensem que els nostre criteri nos serà valorat pels alumnes o pels pares dels alumnes. O potser realment als alumnes el criteri dels mestres ja no els val. Ni el de cap altre adult. Perquè. Realment l'opinió dels mestres ja no és important? Quins són els mestres que els poden orientar en les lectures? Els tutors, els mestres de llengua? Als joves els cal l'opinió dels seus mestres per a decidir quins llibres els agraden? I els pares... hi tenen alguna cosa a dir en les lectures que poden enamorar els seus fills?
Tot això eren els pensaments que em venien al cap mentre muntavem la parada de llibres.
Avui ha tingut lloc la festa. Les cançons, els aplaudiments, les fotos, el teatre, la pluja també, i molta... i la llibreria posada a les taules del menjador. Jo no hi he pogut ser, a res de tot això. M'ha tocat vigilar les entrades i eixides del alumnes que esperaven el moment de la seua actuació. Tan se val, ja sé el que passa a la llibreria. Els menuts estiren els pares de la mànega de la jaqueta per tal que els compren més i més llibres. Els de primària fins a una certa edat també. Fins a una altra edat uns quants continuen amb la dèria, altres ja no recorden que en algun moment eren uns apassionats de les lletres i dels dibuixos que les acompanyaven. I els alumnes de secundària? Han passat per la llibreria? No, ningú! Bé... voldria pensar que potser un o dos, sigam optimistes.
Em pregunte fins a quin punt la responsabilitat és nostra, dels adults. En aquest cas em plantege quina és la nostra responsabilitat com a mestres, tant de primària com de secundària. On és el punt d'inflexió? En quin moment i perquè deixem de pensar que la lectura és un tema de primera categoria? Potser deixem de donar-li importància quan ja tenen assolida la mecànica lectora?
Alguna cosa haurem de començar a canviar per tal que la passió per la lectura d'uns i altres continue tan fresca als darrers cursos de la secundària com als primers d'infantil i primària. I un cop posades en marxa les estratègies que decidim, caldrà valorar si són suficient o si cal continuar-ne de noves. Resignar-nos a la desídia no, mai. Però d'entrada ens haurem de creure que cal transmetre emoció en la lectura i, sobretot, cal poder recomanar amb coneixement de causa. I també pensar que qualsevol dels mestres, de qualsevol matèria siga o ni siga de llengua.... tots hem de poder recomanar lectures als nostres alumnes, tots podem ser els seus referents. Qualsevol de les nostres lectures actuals, o d'aquelles que ens van emocionar de joves poden servir-los de referència per a anar fent camí.

dijous, 15 de desembre del 2016

"Cançó de tela" d'Impedimenta, bonic, bonic!

Resultat d'imatges de canço de tela

M'ha agradat molt, al primer cop d'ull "Cançó de tela, la vida teixida de Louise Bourgeois". Les autores són Isabelle Arsenault i Amy Noveskyi la traductora Anna Gorina.

A més sembla molt tendre i a la vegada amb molta força; així és com m'imagine que devia ser la protgonista Louise Bourgeois: una artista del segle passat (va morir el 2010) molt influent per a les noves generacions d'artistes, especialment dones. Forçosament un àlbum il·lustrat que parle d'ella i de la seua obra ha d'implicar una energia narrativa molt potent, aquesta és la sensació que em fa a mi almenys. Me'l demane de regal d'aquestes festes.

Diuen des de l'editorial Impedimenta:
"Cançó de tela és una història preciosa plena de matisos i tonalitats. Narra, de manera magistral, la vida de Louise Bourgeois.
Tal com les aranyes filen les seves teranyines, la mare de Louise Bourgeois teixia tapissos. Abans que la Louise esdevingués una artista contemporània de renom, havia sigut una aprenent al taller de tapissos de la seva família. Mentre filava teixits amb la seva mare havia après tot el que calia saber sobre les formes i els colors. Teixir també va ser font d'inspiració per a les seves escultures més famoses".
D'altra banda, l'editorial madrilenya Impadimenta (que té una curta vida de 10 nys) i que jo només coneixia per haver publicat el preciós àlbum "El viatge", em transmet uns sensació de molta personalitat en la selecció de les obres de nova creació de literatura infantil. Té pocs títols però tots causen molt bona impressió quant a il·lustració i pel que comuniquen les ressenyes.

M'he passejat un poc per la seua web i he descobert que reediten clàssics a la col·lecció El mapa del tesoro.  M'ha sorprès gratament trobar-me amb llibres com ara "Pedro Melenas y Compañía" que fou escrit el 1845 a Alemanya i va representar un abans i un després de la literatura infantil il·lustrada. Un llibre políticament incorrecte i el preferit dels xiquets alemanys de tots els temps. Una joia.


Aquesta secció m'ha paregut especialment interessant per allò dels cànons literaris que formen part d'una cultura determinada i que haurien de ser presents en les lectures de totes les generacions.
Us recomane llegir la presentació d'aquesta editorial que trobareu a la seua web Impedimenta.es així com una entrevista a l'editor Enrique Redel. En fer-ho t'entren ganes de convertir-te en editor. Ara que, en el meu cas, si haguera de seguir els seus passos ja hauria arribat tard, molt tard.

Trobe molt encertat elfet que publiquen els àlbums il·lustrats tant en català com en castellà.  Jo els animaria a que feren el mateix amb les reedicions dels clàssics que no tinguen ja una versió actualitzada en català.

diumenge, 11 de desembre del 2016

Els il·lustradors i el seu món. Una xicoteta mostra



Aquest matí hem anat al centre cultural la Rambleta de València. Hi havia una proposta jove, il·lustrada, viva!! Hem pres uns aperitius del restaurant Muí, i unes cervesetes Alhambra ben fresques. 
Hem vist com  del no res uns dibuixos eixien de les ànimes de Rogelio, Fore, Tino Dyox i Tiboo a partir de propostes espontànies del públic. Amenizat al micròfon i amb bon humor pel guionista Sixto X.Garcia, que guiava la batalla d'il·lustradors. Ens hem divertit, hem vist la creació de primera mà i ens hem emportat el gran llop de Rogelio. Tot plegat, fantàstic!!

Després amb calma hem cercat més informació de cadascun dels artistes. L'ambient desenfadat feia pensar que eren uns dibuixants qualsevols, uns aficionats. El resultat de les seues pinzellades ja apuntava que treballaven amb coneixement de causa, amb certa professionalitat. Efectivament, tots ells són artistes de veritat.
 

De vegades no ens plantegem què hi ha darrera d'una il·lustració d'un conte. I certament, hi ha un món molt ric, molt divers, de vegades sorprenent ja que un mateix artista pot ser capaç de transmetres idees i sensacions de maneres molt variades, amb estils o tècniques fins i tot potser antagònics. Us en faig cinc cèntims del ric món de cadascun dels artistes que avui he conegut. Bona lectura... de les imatges! Per cert, tots ells han estudiat Belles arts a València

Fore. Podem veure les seus obres al seu blog Fore-f.

Article sobre Toni Dyox al blog de Joaquin Medina

Rogelio també té un blog: Don Rogelio

Tiboo, cliqueu damunt per a accedir al seu blog. 

Un pensament paral·lel a tot això: no hi ha dones il·lustradores?

dissabte, 10 de desembre del 2016

APP: Un món de poesia (Joana Raspall)




Joana Raspall fou una poetessa catalana amb un gran recorregut i molta presència a les escoles catalanes. Nasqué el 1913 i va morir el 2013.

Cercant per la web he trobat un blog amb molta informació i enllaços de la seua obra: Eixam d'amics de la joana Raspall. Trobe a faltar, però, una web diguem-ne "oficial" com crec que es mereixeria. Sí que hi ha, en canvi, la web de l'aplicació Un món de poesia que va merèixer el premi LletrA 2016

El jurat del Premi LletrA de projectes digitals de i sobre literatura catalana, integrat per Josep-Anton Fernàndez, Josep Maria Fonalleras, Gemma Lluch, Daniel Riera i Carles Sigalés concedí el premi a "l’entorn digital transmèdia UN MÓN DE POESIA, per posar en el centre del projecte digital els infants i les seves pràctiques lectores amb dispositius mòbils, cada cop més habituals i a les quals creiem que no s’han abocat prou esforços editorials fins ara." segons podem llegir a la web sobre Literatura Catalana a internet, pertanyent a la UOC.

Personalment una de les opcions que em semblen especialment interessants és possibilitat de gravar la lectura de poemes i compartir-los a través de les xarxes. Es tracta de donar vida a les paraules de Joana Raspall i, al mateix temps, dotar-les de modernitat. Pot atraure molt els xiquets i ser una activitat d'aula ben galdosa.

Un món de Poesia es va poder crear gràcies al projecte Verkami (micro finançament a través d'internet) ideat per Tics Mediàtics, una plataforma de desenvolupament de projectes periodístics, de comunicació i educació. Renovem iniciatives mitjançant la comunicació creativa, la participació ciutadana i les noves tecnologies. Ernest Cauhé, periodista i nét de Joana Raspall, n'és el fundador. En una primera fase crearen l'aplicació i posteriorment es proposaren fer la versió en anglès amb una ampliació del Verkami inicial.
Si voleu descobrir més secrets de l'obra de Joana Raspall, a la web d'Escriptors en llengua catalana hi trobareu moltes opcions.
I si esteu interessats a treballar-la a l'aula us recomane aquest projecte promogut per la Generalitat Catalana i elaborat per Josep Francesc Delgado i Mercader. Un tret ben curiós és el fet que aborda l'estudi de moltes de les seues poesies des del punt de vista de les intel·ligències múltiples.





dijous, 8 de desembre del 2016

APPs: L'univers poètic de Miquel Martí i Pol

2_72

El poeta Miquel Martí i Pol disposa d'una web plena de recursos: http://www.miquelmartiipol.cat/
Rutes literàries, informació de l'autor, bibliografia i molts d'altres. Tal com defineixen des de la fundació tenen  "com a finalitat contribuir a la consolidació del llegat cultural, educatiu i social del poeta Martí i Pol".


Una de les propostes que em pareixen més interessants, per actual i per anar adreçada als més menuts és l'aplicació:  L'univers poètic de Miquel Martí i Pol.

Expliquen a la web que "és una aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals que pretén apropar els infants a la poesia per mitjà de l’obra de Miquel Martí i Pol. L’aplicació està pensada per apropar els infants a la literatura amb l’ús d’il·lustracions atractives i dinàmiques i de jocs que estimulen l’experimentació poètica, la creativitat i la lectura. L’aplicació és compatible amb iOS i Android."


Vegeu-ne el vídeo promocional:

diumenge, 4 de desembre del 2016

QUIN LLIBRE ET REGALE?



Quan volem comprar llibres per als nostres fills (reis, nadal, tió, dia del llibre, un dia qualsevol...), quan pensem en fer un regal a algun nebodet o a l'amic o amiga del nostre fill per al seu aniversari, què fem?
Doncs fa uns anys anàvem a la llibreria i remenàvem un poc. I si no hi havia res que ens féra el pes, anàvem a la llibreria de més enllà. També preguntàvem a la mare de la criatura "Quins llibres li agraden?" o a la mateixa criatura. I després, un poc pel títol, un poc per les il·lustracions, un poc per intuïció elegíem el llibre que més ens convencia.
Avui dia les fonts d'informació o d'inspiració són múltiples. Les xarxes socials ens faciliten el camí, si més no el de prendre la decisió. Altra cosa és que la decisió siga l'encertada.
Potser hauríem de pensar més sovint en consultar els professionals de la crítica literària, no? Perquè allò que lligen els nostres fills els ajuda a créixer. I si els oferim bones històries, amb valors actuals, que, a més a més, els desperten inquietuds i els ajuden a conèixer-se ells mateixos a través de la reflexió individual o acompanyada, aleshores estarem contribuint de manera positiva a aquest creixement.
Elegir un llibre bonic està bé, elegir uns personatges atractius és interessant. Però si tenim un poc més garantit que la història té trellat o que la llengua emprada és de qualitat, entre altres criteris bàsics, aleshores la nostra elecció tindrà millor repercussió en el fet lector i el procés interior que crea en cada individu, en aquest cas els infants o joves.
Aviu dia, tenim al nostre abast molts blogs que ens poden orientar en la nostra recerca, també hi ha grups de facebook que tenen com a únic objectiu satisfer aquesta necessitat. Cal agrair a tots els que dediquen el seu temps a donar la seua visió de les històries publicades o a difondre de les ressenyes que altres elaboren.
Google, posa la cirereta al pastís: li dius "Crítica literatura infantil i juvenil en català" i en cosa de mil·lèsimes de segon et dóna un munt de possibilitats per a començar a buscar. I quan dic "dius" vull dir "dius", que ja no cal ni escriure, amb el missatge de veu des d'un telèfon "fantàstic" ja et fa cas.
Us convide a consultar aquest recull de crítiques d'àlbums il·lustrats que Andreu Sotorra publica a la seua revista digital de literatura infantil i juvenil Cornabou, com a tast de possibles crítiques literàries. N'hi ha més, ja ho heu vist, però de fet ja ho sabíeu. Jo no he descobert la sopa d'all.

divendres, 2 de desembre del 2016

BABAR, un elefant de l'època colonial

Resultat d'imatges de babar colonial

En relació al tema del racisme o colonialisme patent en el llenguatge de determinades obres de literatura infantil, voldria expressar com és d'important que estiguem alerta d'aquests missatges ocults per tal transmetre un autèntic sentit crític en els nostres xiquets i xiquetes.

La lectura profunda, en determinats casos és necessària per tal d'obrir els ulls i no deixar que de manera inconscient els lectors infantils integren estereotips de superioritat, d'inferioritat, de caràcters negatius, etc. AL mateix temps, cal tenir la informació adequada, a l'hora de presentar llibres clàssics, per a saber reflexionar amb ells i descobrir les connotacions que ens haurien de resultar anacròniques i totalment criticables en el moment actual.

El cas de Babar és un exemple molt clar del fet que cal contextualitzar adequadament per a poder analitzar amb rigor. Molt probablement, ningú del nostre entorn social actual escriuria aquests llibres de la mateixa manera, les històries tindrien menys voluntat de justificació del colonialisme o cap voluntat, és clar.

Ara bé, també és cert que altres manipulacions encobertes de segur que les podem trobar relacionades amb altres grups socials o altres situacions polítiques. Recordem el reportatge "Planet of the Arabs", en el qual queda patent que la imatge dels àrabs que es transmet majoritàriament des de l'occident, é ben negativa. També anirien en una línia similar els exemples de totes les princeses Disney on voluntària o involuntàriament es transmet eternament (ara pareix que comença a girar-se la truita) un prototip de dona de menys "categoria" que els homes.

Tornant al tema de Babar, us deixe l'enllaç d'una entrada que vaig fer al meu blog on comente molt per damunt aquest aspecte colonialista que ha rebut algunes crítiques en els últims temps: Babar és més que un àlbum il·lustrat
 
Si per un costat és evident que cal ser crítics amb les lectures per tal de fer lectures profundes per a transmetre els valors actuals, també és cert que tal vegada cal obrir bé la ment per entendre la situació del moment en què es van escriure les històries. En aquest sentit us traduisc un fragment d'un article que m'ha paregut molt interessant, publicat el 2011 a la web de Radio France Internationalle, amb motiu dels 80è aniversari del naixement d'aquest famós elefantet:

(...) Babar no deixa de ser un elefant de l'època colonial. Aquest personatge va nàixer a l'any de l'Exposició colonial internacional a Paris. Laurent (actualment té 91 anys), el fill gran qua va continuar les històries de Babar després de la mort de son pare Jean Brunhoff, admet que "teniem uns cosins que vivien a Kenia, i potser és això el que li donà la idea dels elefants! Mon pare, Mathieu i jo anàvem al zoo de tant en tant, al "Jardin d'Acclimatation", i ens encantaven els elefants". Res de sorprenent fora del fet que en aquella època, justament al "Jardin d'Acclimatation" al costat dels animals també hi havia exposats cossos d'Africans com a "salvatges" i com la baula perduda entre l'home blanc i el simi.  
media
Groupe de recherche Achac, Paris / coll. part / DR

Babar és una creació colonial? "No, insisteix Dorothée Carles (historiadora d'art). Cal veure el context en el qual Jean Brunhoff va crear el seu àlbum. Això era al 1931. El parisins on anaven a passejar? Al Jardin d'Acclimatation, a L'exposició Universal. Actualment la gent visita, al museu del barri Branly, una exposició que s'anomena "Exhibitions" on es pot veure com anteriorment hi havia diferents tribus literalment exposades. Es podien veure dins d'unes coves ubicades darrere d'uns vidres, tal com si foren animals (...). Als anys 30 aquesta percepció del ser humà estava molt arrelada per molt que ara ens xoque enormement. Evidentment Jean Brunhoff s'inspira d'allò que ha vist però, al mateix temps, contraresta, per exemple, amb el caçador que mata la mare Babar: un home blanc. La dona que acull  Babar per a donar-li accés a l'educació per a esdevenir home és una dona, una humana. Són anades i tornades.(...)" 

Evidentment es tracta d'un tema complex que pot dur a un debat difícil de concloure en un sentit o un altre. I potser aquesta dualitat de percepcions pot implicar un treballar amb els alumnes: context històric, estereotips anacrònics, relació amb el present....
Com més punts de vista coneguem de l'estudi de les obres clàssiques, de les que tenen entre mans els nostres petits lectors, tant si ens agraden com si no, més assertiva pot ser la nostra intervenció com a mediadiadors per tal de fer els ciutadans crítics que desitgem. Fa molt anys que nasqué Babar, però no fa tants que se'n va fer un llargmetratge i que s'ha reeditat tots els títols de la col·lecció.

Disculpeu l'extensió del comentari però m'ha paregut oportú la traducció de part de l'article.