Quan volem comprar llibres per als
nostres fills (reis, nadal, tió, dia del llibre, un dia qualsevol...), quan
pensem en fer un regal a algun nebodet o a l'amic o amiga del nostre fill per
al seu aniversari, què fem?
Doncs fa uns anys anàvem a la llibreria
i remenàvem un poc. I si no hi havia res que ens féra el pes, anàvem a la
llibreria de més enllà. També preguntàvem a la mare de la criatura "Quins
llibres li agraden?" o a la mateixa criatura. I després, un poc pel títol,
un poc per les il·lustracions, un poc per intuïció elegíem el llibre que més
ens convencia.
Avui dia les fonts d'informació o
d'inspiració són múltiples. Les xarxes socials ens faciliten el camí, si més no
el de prendre la decisió. Altra cosa és que la decisió siga l'encertada.
Potser hauríem de pensar més sovint en
consultar els professionals de la crítica literària, no? Perquè allò que lligen
els nostres fills els ajuda a créixer. I si els oferim bones històries, amb
valors actuals, que, a més a més, els desperten inquietuds i els ajuden a
conèixer-se ells mateixos a través de la reflexió individual o acompanyada,
aleshores estarem contribuint de manera positiva a aquest creixement.
Elegir un llibre bonic està bé, elegir
uns personatges atractius és interessant. Però si tenim un poc més garantit que
la història té trellat o que la llengua emprada és de qualitat, entre altres
criteris bàsics, aleshores la nostra elecció tindrà millor repercussió en el fet
lector i el procés interior que crea en cada individu, en aquest cas els
infants o joves.
Aviu dia, tenim al nostre abast molts
blogs que ens poden orientar en la nostra recerca, també hi ha grups de
facebook que tenen com a únic objectiu satisfer aquesta necessitat. Cal agrair
a tots els que dediquen el seu temps a donar la seua visió de les històries
publicades o a difondre de les ressenyes que altres elaboren.
Google, posa la cirereta al pastís: li
dius "Crítica
literatura infantil i juvenil en català" i en cosa de mil·lèsimes de
segon et dóna un munt de possibilitats per a començar a buscar. I quan dic
"dius" vull dir "dius", que ja no cal ni escriure, amb el
missatge de veu des d'un telèfon "fantàstic" ja et fa cas.
Us convide a consultar aquest recull de
crítiques d'àlbums il·lustrats que Andreu Sotorra publica a la seua revista
digital de literatura infantil i juvenil Cornabou, com a tast de possibles crítiques literàries. N'hi ha més,
ja ho heu vist, però de fet ja ho sabíeu. Jo no he descobert la sopa d'all.
