L. Payrató ,
Català col·loquial, aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, Bilbioteca lingüística catalana, Universitat de València, 1988 València
13. El català col·loquial és "el català que es parla els dies
de cada dia"
L'ús de la llengua a casa, al carrer (...) no ha rebut fins fa poc temps l'atenció que mereixia (...)
En canvi aquesta varietat lingüística és un instrument inoblidable en la majoria de les activitats diàries, quotidianes.
14. "Català col·loquial" és una abstracció, que no es pot conretar sinó en
valencià col·loquial,
barceloní col·loquial o
mallorquí col·loquial.
(S'ha centrat en la varietat barcelonina)
17. Aracil posava coma punt de partença una distinció formulable com l'estudi del
parlar (variació geogràfica i social) enfront del
dir (variació funcional)
19. La llengua col·loquial és una modalitat lingüística oral i informal, perquè es manifesta en situacions poc formals i que demanes un ús oral del llenguatge. (..) s'identifica em bona mesura amb la vida quoridiana.
20. La parla corrent es beneficia de dues perspectives complementàries que controles l'ús lingüístic: la pragmàtica i la lingüística.
21. La pragmàtica (estudia els signes d'un codi) en relació amb el se ús.
27. LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE: (relacionar-ho amb les diàlegs que apareixen al conte, tipus de missatges...) (segons Jackobson 1960)
1-funció referencial
2- funció expressiva
3- funció conativa
4- funció fàtica
6- funció poètica
6- funció metalingüística
30. ACTES VERBALS I ACTES COMUNICATIUS: locutius, il·locutius, perlocutius.
44. REGISTRES I ÀMBITS D'ÚS.
"Les llengües s'adequen a les situacions i divergeixen en funció d'aquestes."
Aquí puc explicar l'anècdota de demanar solucions al grup de facebook "dialectes" per a expressions col·loquials de sorpresa o enuig. Les respostes eren del tipus "collons" o eufemismes. No són vàlides per a un context escrit de cara als menuts.
Segons els estudis de Halliday, McIntosh i Stevensen (1964) i, més endavant els de Gregory i Carrol (1978) "la llengua s'adequa al context en funció concretament de quatre factors, que ens permeten calssifica els àmbits d'ús i els regisrtes que els corresponen". Aquests factors serien el camp, el mode, el tenor i el to. En el cas de la col·loquialitat estaríem parlant del camp de la quotidianitat, el mode oral espontani, el tenor interactiu i el to informal.
52. MODE ORAL ESPONTANI.
Els registres escrits, és evident que es poden apropar al col·loquial, però també que no s'hi identifiquen mai. (...) La diferència entre un text escrit èr ser dit (com si no fós escrit) i la parla espontàniam és que el primer està
planificat i el segon no.
56. VARIETATS I REPERTORIS.
"Si tenim en compte d'una banda l'escassa distància lingüística entre els dialectes catalans, i per una altra la (relativa també) poca tradició pel que fa a la distinció entre registres, es comprendrà que els recobriments entre les varietats del català siguin encara més evidents.
59. ESTÀNDARDS I COL·LOQUIALS
L'estandarització ling. permet "disposar d'un producte "normalitzat", útil per al consum i l'intercanvi socials. (...) L'estàndard és la varietat ling. utilitzada pels parlants d'una comunitat a fi d'assegurar la intel·ligibilitat de l'ús davant la resta de membres del grup. L'estàndard supera les particularitats de les diferents varietats dialectals (geogràfiques, socials...) que poden resultar obstacles per a la comprensió mútuta.
71. "En la llengua escrita i fent referència a la llengua oral "els matisos es perden en l'ús escrit a causa de la pobresa de recursos ortogràfics: /Sí./Sí!/Sí?/Sí.../Sí!!/Siii...í?/etc"
JO: Com que ens trobem davant d'un text per a ser llegit, aquesta pèrdua es recupera en el moment que l'adult llegeix o conta el conte al xiquet. D'altra banda, els mots d'expressió creativa ajuden a plasmar aquesta riquesa que es perd en el llenguatge escrit.
78. FONÈTICA I FONOLOGIA COL·LOQUIALS
La fonètica i fonologia dels registres col·loquials són les pròpies de les varietats dialectals amb què aquests registres s'associen. (...) L'ús oral espontani de la llengua comporta (...) prestar poca atenció als producte lingüístic. (...) (això) es tradueix en una articulació més relaxada -i sovint- més ràpida.
"La reducció de la tensió consonàntica pot conduir com a fenomen extrem a la pèrdua d'un so o d'una síl·laba: mi(ra)-te'l, mascletà(da)..." en cas del català oriental i occidental respectivament. Com en francès: J'veux pas, on probablement és un tema acceptat de forma habitual en el registre formal escrit més que no en el cas del català.
Com que en aquest cas no hi ha manera de donar un toc de col·loquialitat a la resposta del nen de la mateixa manera que en francès, és a dir fent una supressió sil·làbica i a la vegada la trransformació del "non" normatiu per un "nan" totalment col·loquial i propi del registre oral "Nan, j'(e) (ne) veux pas", hem optat per una juxtaposició reiterada de la negació. Aquesta repetició evoca una manera particularment infantil , i a la vegada prou col·loquial, d'expressar-se. Així doncs hem optat per la frase "No, no i no!" enlloc de l'oració "No, no vul" que seria una traducció de l'original més literal.
SINTAXI COL·LOQUIAL
104. "La juxtaposició en la llengua oral espontània es dóna mitjançant l'addicció de frases".
“Nan, j’veux pas!”
“Nan, J’sais
pas!”
« M’en fiche, j’y crois pas aux
sorcières ! » ... m'importa. Suprimim la part de negació, igual com es fa en les expressions en francès comentades anteriorment, en aquest cas ja que és habitual entre els infants. Solen usar l'expressió M'importa com a reducció de m'importa tres pepinos per a indicar que en realitat no els importa. Així mantenim el to de col·loquialitat aconseguit en l'original.
107. "És molt freqüent en el registre col·loquial la presència d'enunciats que inclouen, precedida o no de pausa, una frase final interrogativa o exclamativa (oi?, oquè?, no?, veritat?... tu!, eh!, home!, xe! escolta!" de manera que s'interpel·la directament al receptor del missatge.
« Ah, ah, ah, tu fais moins le fier ! Eh
bien, si tu ne manges pas ta soupe, je
mange ton doudou ! »
“Ah, ah, ah,
ara ja et menys valent, eh! Si no et prens la sopa jo em menge el peluix!”.
quina
foscor aquí dins!”
“És que, bruixa, he amagat la cullera!”
“I on és la cullera aquesta?”
"tendència a l'el·lisió, la qual dóna als textos espontanis interactius ,'aparença d'un estil abreujat, contret." (...) "la informació que s'hi vehicula i el tipus d'interacció que hi té lloc són força previsibles.": “I
una llenguota d’escorpí” “Que què?”
117. "El registre col·loquial (...) posseeix un repertori de fórmules que serveixen per a dur a terme d'una manera còmoda i pràctica accions (...) o actes de parla": " paraula de..." on la bruixa es compromet en veu alta a trobar la culler suposadament amagada al fons del calcetí de Pere.
"Allons-y " Som-hi en català oriental o Avant! en la variant valenciana.
"expressió de rebuig" alto! Para el carro! hem optat per la versió Stop! perquè li dóna un toc de modernitat, ja que es tracta d'un neologisme acceptat en un entorn esportiu però a la vegada usat de manera força habitual en un entorn quotidià familiar.
« Stop ! sorcière… pas mon
doudou ! »
“Para! Bruixa... el meu conillet no!”
stop
121. L'EXPRESSIVITAT COL·LOQUIAL.
"L'ús freqüent de mecanismes expressius en el registre col·loquial aproxima aquesta modealitat lingüística a una altra en què els recursos estètics són fonamentals: la literària" L'objectiu d'amdues és "aconseguir un objectiu estètic, un guany en la capacitat expressiva" amb un objectiu comú de "recerca comunicativa" per a" aconseguir l'atenció dels interlocutors".
No entrarem a valorar els elements paralingüístics que segur que entraran en joc en totes les ocasions en què el conte siga explicat o llegit. En cada ocasió, cada lector o narrador farà ús de més o menys elements no verbals, "que se solen anomenar il·lustradors i emblemes" en funció del seu propi estil i recursos teatrals o també de la pròpia cultura ja que "també són de caràcter cultural, de manera que cada comunitat en té un repertori propi".
125. Els recursos vocals de l'Expressivitat col·loquial" són tots aquells "fenòmens nos estrictament verbals ni prosòdics que fan referència al canal vocal, a través del qual es vehicula el llenguatge" Podríem parlar del ritme o de la intensitat de la veu. En el cas que ens ocupa, la traducció de Cornebidouille, esmentarem tan sols breument les onomatopeies com a aquelles "paraules en què la forma fonètica intenta reproduir un so" i ho fa adequant-se "a les regles fonològiques de la llengua". En el nostre text només en en trobem un exemple "xrrlup" (soroll que fa la bruixa en menjar-se els núvols) que és de creació pròpia. Cap dels exemples trobats en la bibliografia consultada ens donava el matís de xarrup fort d'una menja sòlida però lleugera.
ESMENTAR ELS EXEMPLES DE LLIBRE "diccionari d'onomatopeies..."
127. Mecanismes ling. en relació a l'EXPRESSIVITAT COL·LOQUIAL: Una menció específica mereixen les rimes que apareixen en diverses ocasions quan Pere desafia les amenaces de la bruixa. Cada una de les seues expressions, en les quals s'atreveix a manifestar el menyspreu que li té, rima amb l'anterior de manera que aporta al text un to de comicitat ben particular i, al propi personatge, el situa en un estadi de certa superioritat davant la bruixa que queda tota sorpresa de l'agilitat dialèctica del xiquet. En paraules de Lluís Payrató parlaríem d'un "joc ling" on predomina "l'entreteniment de l'emissor" mal que li pesi a la bruixa...."constitueix una prova innegable de la seva creativitat, i sovint s'associa amb l'humor".
128. "EL registre col·loquial sol preferir elements expressius i afectius enlloc d'altres de més neutres."
Per exemple: a)L'aparició d'abundants renecs, eufemismes i disfemismes. b) ...) augmentatius diminutius, parèmies, frases fetes i locucions
Però una nit, va passar una cosa molt estranya,
una cosa estranyíssima !
I
una
llenguota d’escorpí.
- Para! Bruixa... el meu conillet no! //
- Para el carro! Bruixa... el meu conillet no!
Només algú molt remenut podria anar a buscar-la.
-
Algú molt remenut? Dimoni de cullereta, d’acord... Avant!
- Recontrapunyeta, on és aquest diantre de cullera?
129. "Les locucions i frases fetes, al seu torn, impliquen una lexicalització de dues o més unitats que passen a funcionar com un tot."
Mais avec son père, ça faisait des histoires encore
pires qu’avec le reste de la famille.
Però el pare, el pare s’enfilava per les parets més
que no pas la resta de la família.
Pere
acabava al llit amb la panxa buida….
es
va posar roja com una tomaca.
- Para el carro!
Ça faisait des histoires avec sa grand-mère!
Expressions fixades: "Même pas peur!"
És fixada en francès però no, en canvi en català. Podem traduir-la de diverses maneres, hi hem de fer-ho, en funció de cada cas i de la intenció que hi prevalga. Per que fa a títols de contes infantils hem trobat possibles traduccions:
Qui té por de....
... sense por
Que té por, Sr....?
133. "La hipèrbole és molt freqüent com a procediment expressiu i humorístic col·loquial, deformador, mitjançant l'exageració, d'una determinada realitat"
-
Doncs que a mitja nit, la bruixa Empapussanyaps es presenta a la seua habitació i els fa tanta por que l’endemà no només es prenen tota la sopa sinó que a més a més s’empassen la sopera sencera.
144. "La comparació és igualment un procediment expressiu molt corrent en la parla ordinària, i porta sovint a l'humor
se’ls va menjar com si foren cotoenpèl de sucre.
136. La paronímia, que porta a la substitució d'un mot per un terme fònicament semblant, però de significat diferent és un procediment utilitzat habitualment amb finalitats eufemístiques: (...) cordons! (...)
- Recontrapunyeta, on és aquest diantre de cullera?
140. RENECS
"Renegar s'entén en al vida quotidiana, com infringir les regles del "bon gust", del "ben parlar", en proferir expressions que fan raferència directa als tabús propis de la comunittat de parlants."
Si el tabú que fa present el renec és religió, "aleshores rep també la denominació de blasfèmia"
143. EUFEMISMES
" per una banda l'eufemisme neix sempre com a fruit d'una censura per evitar el tabú (social), però per una altra els mecnaismes concrets vrien en funció de l'interlocutor (...) i també en funció dels receptord (per exemple persones del nateix o diferent sexe, edat, estatus que el locutor).
poden actuar com a "relativitzadors" dels renecs en la mesura que marquen un distanciament amb el tabú.
145. "LA constant adaptació dels eufemismes a les circumstàncies contextuals i la seva renovació en el temps determinen una altra característica remarcable del fenomen: el
polimorfisme o multiplicitat de formes eufemístiques, que deixa descobrir la gran varietat de procediments d'atenuació utilitzats, alhora que prova un cop més la creativitat popular."
Els procediments eufèmics poden ser de diferents tipus:
modificacions en el so: "òndia, caram...
en la morfologia: sufixació / prefixació (recontracollons...)
147. DISFEMISMES
"(...) un terreny contingu al de l'eufemisme, sovint no gens fàcil de delimitar respecte a aquest:
el disfemisme"
"el disfemisme, si bé aconsegueix també (com l'eufemisme) un distanciament del tabú, el camí seguit passa per un procés de degradació o ridiculització (...) amb mitjans que porten a termes grotescos, sovint humorístics i vexatoris" "element molt propi dels argots"
(
wikipedia). Mecanismes per a la creació de d., entre d'altres:
Afegir sufixes El disfemisme més lleuger acostuma a utilitzar el mecanisme morfològic de la derivació.
Així les paraules neutres com "pagès" o "negre" es poden transformar
en "pagesot" o "negrot" només afegint el morfema -ot. La sufixació té un
gran potencial degradant.
EXEMPLE:
« Una langue de vieille vipère ! »
“I una llenguota d’escorpí
Metàfores: pandero (cul)
« De petit ? Nom d’un ouistiti, d’accord…
Allons-y ! »
« Nom d’un caramel mou, mais où est-elle cette
cuillère ?
Nom
d'un chien : juron,
interjection familière pour exprimer sa colère, son impatience.
Nom de
dieu : interjection qui sert à exprimer
toutes les émotions humaines. Seul le ton et les circonstances dans lesquelles
elle est dite permettent de savoir si il s'agit de joie, colère, surprise...
2. * vatua Déu SN, interjecció que
denota sorpresa, enuig, etc. (EC) Vatua Déu, m’han tornat malament el canvi, al
forn de pa! → vatua déna, vatua l’olla
* té nassos (alguna cosa) O, expressió
usada per
a manifestar enuig, disgust, irritació,
etc. Li toca la loteria i es mor al cap de dos dies sense poder-ne gaudir. Té
nassos la cosa, eh! (Només s’usa amb expressions que denoten un fet, un
esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s’usa en condicional) → té
pebrots (alguna cosa) , té collons (alguna cosa) , té ous (alguna cosa)
4. Coi de nano
SORPRESA ai cabàs SN, ésser
sorprenent, desconcertant per les seves característiques / ja és massa,
això!
(*, IEC) En una mateixa setmana li va
tocar la loteria i va encertar la travessa, ai cabàs! →
aquesta sí que és bona, ésser massa, ai
mare
SN, expressió usada per a manifestar
sorpresa (EC) Així ara en Manel surt amb una noia? Ai mare! → alça, Manela;
Déu meu; os pedrer; os pedreta
→ com hi ha món
tu /vostè...
TEMES DELS QUALS PARLAR (?)
- Estilística
- Anàlisi del discurs
- etnografia de la parla o de la comunicació (Dell Hymes)
