Aquesta sentència em serveix com a una part de la descripció dels meus
gustos. Però si haig de parlar coma traductora no em serveix de res. En aquest segon
cas haig de pensar com a professional que pretén estar al dia i oferir al
client final (en aquest cas pares de petits lectors) un producte actual i
sobretot un producte que el faci sentir bé a uns i altres. Caldrà que pensi,
doncs, com arribar als nens i nenes d'avui en dia imaginar-me com els agraden
els llibres. Els llibres per a ells són "multiformat": tant pot ser
que se'ls llegeixin en paper com en digital, no tenen tants prejudicis com jo,
han nascut amb la tableta baix del braç.
I tot això per dir-vos que hi ha aplicacions que són adaptacions de
llibres meravellosos. Caldrà provar-les per veure si el format digital és tan
meravellós com el format tradicional. Tan se val, com que les aquestes
aplicacions ja que no és cap novetat per a ningú, però si bé sempre intento
eludir aquest format, avui he pensat que hi ha ocasions que potser sí que
mereixen una menció especial. Potser aquesta situació és una mostra ben clara
que, en realitat, amb més o menys celeritat, tots ens hi anem ficant de cap, en
això de les noves tecnologies, fins i tot els més reticents.
El cas és que avui m'he
topat, en la meva recerca habitual pels mitjans digitals, amb un d'aquests
llibres que potser hauríem de col·locar a la prestatgeria dels
imprescindible.... a la pestanya de preferits, vull dir:
"Quatre petits coins de rien de tout" de Jerôme Ruillier, publicat a l'editorial Ricochet, és un llibre
fantàstic, visual, alegre i a la vegada senzill, que parla d'exclusió i de
solidaritat. Ho fa amb subtilesa, deixant que l'infant tregui les seves
conclusions, fent-lo pensar, ajudant-lo a imaginar i a sentir. Ajudant-lo a
créixer.
El mateix any de la publicació a França, el 2004, Teresa Ferran Vert en
va fer la traducció al català per a l'Editorial Juventud amb el títol "Per
quatre cantonades de no res". Deu anys més tard es va publicar en
castellà, "Por cuatro esquinitas de nada", a la mateixa editorial i
en aquest cas la traducció va ser a càrrec d'Élodie Bourgeois.
Un any abans, però, ja havia aparegut l'aplicació per a tabletes a
l'editorial digital DADA Company. Aquesta editorial publica llibres en castellà
i en anglès. En aquest cas, la versió anglesa fou guardonada amb el BolognaRagazzi
Digital Award 2013, en la categoria de ficció com la millor aplicació
infantil. En la seva pàgina web el descriuen com "un conte interactiu
sobre l'amistat".
Us el recomano sigui en un format o un altre. De segur que en
gaudireu de valent!
A les prestatgeries de les diferents estances
de la casa d'estiueig dels meus pares, a Matadepera, s'hi acumulen uns quants
centenars de llibres de tot tipus i per a totes les edats. N'hi ha molts de molt
antics, d'abans de la guerra, molts d'altres es van publicar durant la grisor
de la postguerra i un altre bon grapat van travessar l'atlàntic perquè els nens
d'aquí els poguessin llegir, s'havien imprès a l'Argentina.
Com sempre m'interesso especialment pels
infantils i pels escrits en català. Malauradament en català hi ha ben poca cosa
dels que pertanyen a aquell període tan
concret. Per avui he escollit un exemplar d'una col·lecció que em va marcar
gratament quan era petita i que ha estat el primer àlbum que ha caigut a les
meves mans just a l'inici de la meva recerca: El rei Babar, publicat en català el 1964, abans que jo nasqués, per
l'editorial Aymá, creada el 1944 i incorporada a Proa el 1983.
La vida està plena de casualitats.
Les primeres històries d'en Babar foren escrites i il·lustrades el 1931 a tall familiar
per Cécile de Brunhoff i Jean Brunhoffrespectivament, per tal de satisfer les demandes de llurs fills Laurent i
Mathieu que volien tenir en paper les històries que la mare s'inventava i els
explicava i que tant els agradaven. Tot seguit es publicaren a l'editorial
Jardin des Modes i posteriorment a Hachette. L'èxit del llibre fou aclaparador:
4 milions d'exemplars venuts fins el 1939. A la mort sobtada del creador de les
il·lustracions, el 1937, pren el relleu de les històries el seu fill Laurent
quan tenia tan sols 13 anys. Primer acabant d'acolorir els dos títols que
estaven a mitges i posteriorment publicant un nou número Babar et ce coquin d'Arthur, el 1946. Amb el temps va arribar a
publicar quinze nous àlbums de la col·lecció.
Babar s'ha considerat una de les
millors realitzacions d'àlbums il·lustrats, un referent indiscutible de la
literatura infantil. Es tractava del primer llibre de format gran amb predomini
de la il·lustració: va marcar els inicis de la història de l’àlbum il·lustrat
modern. Si prenem la distància temporal necessària, podrem fer una anàlisi
crítica justa en relació a aspectes socials com la burgesia o el colonialisme.
Salvant aquestes crítiques necessàries podríem catalogar-los de clàssic
imprescindible a totes les cases amb menuts.
Pel que fa a les primeres versions en català,
no podem oblidar que Carles Riba ens en va oferir les
primeres traduccions: La infància de Babar i Babar i la vella senyora, Aymà, 1957. El coronament de Babar i Babar en
globus, Aymà, 1964. Història de Babar el petit elefant,
Aliorna, 1988.
Actualment en podeu
trobar diversos volums reeditats. Fins i totun volum que recull diverses de les històries que sempre hem pogut llegir
i alguna d'inèdita: Babar.
Totes les històries. De la traducció d'aquest llibre fantàstic, amb pròleg
inèdit en català de Maurice Sendak, n'és responsable Isabel Obiols.
I ara bé l'altre fet casual, relacionat amb la meva primera troballa:
Al tren, de retorn a la meva casa valenciana, he començat a escriure aquestes
ratlles, tot buscant informació amb el mòbil i sentint una cantarella de
paraules profundament somortes, interminablement encadenades d'un discurs sense
massa sentit, al meu entendre. Era el monòleg de la meva veïna de viatge, la
Maruja, de 85 anys. Va néixer el 1931. De cop deixava el discurs amortit i
entonava cançons de la seva joventut i infància. Totes en castellà; ella havia
viscut a Torrevieja la primera part de la seva vida. Ara s'està a una
residència de XXX i amb la seva filla fa un llarg viatge en tren fins al seu
poble natal per celebrar l'aniversari dels seus germans bessons que compleixen
83 anys. Les cançons que cantava molt afinadament, per cert, i amb gran emoció,
eren havaneres dels aventurers que anaven a Cuba, cançons infantils que
parlaven d'Alfons XXII, tradicionals castellanes i altres que no recordo
perquè, la veritat no hi parava massa atenció, concentrada com estava amb en
Babar. Llàstima!
M'he emocionat de pensar que la vida d'aquesta
dona, mig absent, però vital a la seva manera, encara amb sentit de l'humor i
que busca en els ulls dels altres una complicitat difícil d'explicar però fàcil
de trobar, havia recorregut totes les etapes de la història d'un territori que
es podien descriure també amb la meva nova col·lecció de llibres esgrogueïts.
Molt probablement la Maruja s'ha quedat encallada en alguna d'aquestes èpoques
passades ja que per ella l'actual, tal vegada, ha perdut sentit, o força, o
emoció, o l'encís necessari per no marxar-ne inconscientment. En canvi, els
meus nous contes, un cop alliberats de la pressió de les prestatgeries oblidades,
poden recuperar tota la seva vitalitat. I de fet jo els ajudaré a que ho facin,
igual com ho com ho han fet els llibres d'en Babar, que en ser impresos
novament van a parar a les mans de nens i nenes d'una època radicalment
diferent a la dels seus orígens. I tots sabem que malgrat la tecnologia, les
criatures no han perdut mai la imaginació ni la capacitat de transportar-se a
mons fantàstics. Per això, aquest tipus d'històries els són tan necessaris i
tan agradosos.
Per cert, la maleta de retorn a casa meva
porta un 20 quilos més de pes que a l'anada... l'he carregada amb una pila d'il·lustracions
i històries una mica empolsades. D'alguna d'aquestes relíquies robades amb estil
filial, us en parlaré ben aviat. Hi ha llibres ben curiosos.
Aquí teniu les imatges del llibre que ha provocat aquest
llarg article. Ara que potser un Babar bé val una bona llegida! ;) (La qualitat de les imatges no és molt bona. Disculpeu-me)
Els "contes especials" es troben a una prestatgeria de la zona infantil es tracta d'una selecció feta amb bon criteri que té per objectiu fer
més accessibles als lectors bons àlbums il·lustrats infantils sigui per les il·lustracions o
per la història que expliquen.
Així, sense
mirar-m´hi gaire i després d'unes amabilíssimes explicacions de la bibliotecària
he agafat dos llibres:
El buit d'Anna Llenas, publicat per Barbara Fiore
el 2013 i Ondina, de Banjamin Lacombe
publicat el 2012 per Baula i traduït per Pau Joan Hernàndez.
Dos àlbums de
gran format ben espacials pel que fa a les il·lustracions.
El buit molt probablement no cal que us el
presenti, només voldria dir-vos que encara no l'havia tingut entre mans.
M'encanten els collages de l'Anna, et converteixen en un observador dels
detalls, de la composició, dels matisos, dels colors, de l'enginy, de la metàfora... I el text, ben senzill, diu tantes coses sense
dir-ne gairebé cap. Parla de la imaginació, de l'amistat, dels sentiments, de
la comprensió, de la tristesa, de l'alegria, del món interior, de la
comunicació, de la recerca de l'acceptació.... Un llibre per als més menuts que
comencen a descobrir el món i a ells mateixos.
L'Ondina (un esperit de l'aigua, segons les teories
de Paracels i una nàiade, segons la mitologia grega) és per a més grandets. Unes
il·lustracions fosques però lluminoses allà con cal, detallistes i màgiques,
tendres i expressives, a doble pàgina, algunes i amb transparències unes
altres. El resultat impactant. Es tracta d'una versió particular de la llegenda
d'Ondina. Un text tràgic i romàntic a la vegada. En paraules del propi autor
"un llibre sobre l'amor i sobre el perill d'estimar massa". Estic convençuda que pot agradar a jovenets i jovenetes que potser
encara no han assaborit la dolçor i l'amargor de l'amor. O, perquè no, als
adults que ja en tenim una bona experiència?
A l'assaig Miquel Desclot i la poesia per a infants, el doctor
en filologia catalana Jaume Aulet estudia a fons la seva obra i destria
la tesi de Desclot que "la literatura infantil hauria de ser l'autèntic
substitut d'una tradició oral que la societat moderna ha tendit a fer
desaparèixer". "I no hi ha dubte -segueix- que aquesta tradició oral
sempre ha estat connectada molt directament amb la poesia (cançons,
romanços, endevinalles, etc.), especialment en el cas dels infants".
GUIA POCA-SOLTA de Miquel Desclot,
Per a pensar si el llenguatge per a infants ha de ser fàcil.
No és un àlbum il·lustrat, ni de bon tros, però val la pena! Tampoc és per als més menuts... o potser sí si els ho llegim els majors. Fet i fet ens serveix per a reflexionar sobre la qualitat literària de les propostes infantils.
Guia poca-solta és una guia esbojarrada de versos
esbojarrats per resseguir, de punta a punta del mapa, una geografia real
habitada per esbojarrats imaginaris. Miquel Desclot ens convida a
endinsar-nos en aquesta col·lecció de limericks (un tipus de poema sense
solta, inventat pels poetes britànics) que ha escrit per suggerir el
viatge més divertit que hàgim fet mai.
He tornat al blog de l'Esther
Gutiérrez perquè volia treure-li més suc.
He fet un llistat de gran part de tots els contes comentats per tal de
posar-vos la feina fàcil.
He tret els que no són àlbums il·lustrats ja que en aquest blog us parlo només
d'aquest tipus de literatura.
He suprimit els que no són en català perquè aquesta és una condició
indispensable.
He obviat els que són d'origen francòfon pel fet que els reservo per a
comentaris amb més profunditat.... ja sabeu que el francès és especial per a mi. El resultat de la recepta és el conglomerat
d'imatges que teniu més avall. Si voleu informació d'algun llibre en concret (autor, editorial, resum o propostes d'activitats), entreu al blog "Vet aquí que una vegada", i busqueu el títol que desitgeu a la llista que trobareu a la columna de la dreta, a l'arxiu del blog. Una petita justificació: per a mi els àlbums són una qüestió d'amor a primera vista. Si m'agrada la
portada, em veig impulsada a obrir-ne les pàgines. Si els dibuixos em
suggereixen alguna sensació, tinc ganes de saber què passa als personatges. Si
els colors em fan pessigolles a l'estómac no em puc estar de ficar el nas als
dibuixos fins al final. I si.... el títol em convenç, potser no em caldrà
llegit tota la història per sentir-me totalment enamorada del llibre. Després,
a casa ja me'l llegiré amb calma per acabar de descobrir-ne tots els secrets. I si això em passa a mi, a la
meva edat, suposo que els menuts, quan rebusquen un llibre que els agradi,
segueixen una mica el mateix camí emocional que jo. Ara que,
és clar, amb això de l'amor no hi ha fórmules universals. Cadascú és cadascú!
Es tracta d'un blog que s'escapa
d'allò més habitual; jo diria que és un blog-assaig: en un moment determinat l'Esther va decidir fer una
selecció de contes amb contingut emocional, parlar de la importància, idoneïtat i atractiu dels llibres seleccionats, de com
treballar-los a l'escola o de com treure'n profit des de casa. Va pensar que el
format de blog era adequat. El fet és que un cop feta la selecció (el 2013) no
ha publicat més entrades. Per aquest motiu la selecció, tot i ser bona i útil
es queda un poc obsoleta, ja que des d'aleshores s'ha publicat més llibres
interessants en la línia plantejada. Tanmateix, la informació que hi ha és molt
vàlida.
Hi podeu trobar una selecció de
contes en dues línies diferents: 1. Segons algunes emocions:
desconcert, amor, alegria, por, tristesa i dol
2. Segons l'edat: més de 2, de 3, de 5 o de 8 anys. També s'hi defineix cadascuna de
les emocions i de les característiques de les diferents edats.
Per un altre costat ens dóna un bon llistat de llibres relacionats amb els
infants, l'educació emocional i els contes. Trobem també tres articles
diferents: Educar en les emocions, El
conte com a eina pedagògica i Com
explicar contes.
Us recomano fer-hi una ullada. De
ben segur que hi trobareu algun proposta que us serà útil a vosaltres o a algun
conegut. I vosaltres? Quins llibres
afegiríeu a la selecció de l'Esther Gutiérrez Bravo?
