divendres, 26 d’agost del 2016

Jo continuo preferint els llibres en paper.... o potser no tant?




Aquesta sentència em serveix com a una part de la descripció dels meus gustos. Però si haig de parlar coma traductora no em serveix de res. En aquest segon cas haig de pensar com a professional que pretén estar al dia i oferir al client final (en aquest cas pares de petits lectors) un producte actual i sobretot un producte que el faci sentir bé a uns i altres. Caldrà que pensi, doncs, com arribar als nens i nenes d'avui en dia imaginar-me com els agraden els llibres. Els llibres per a ells són "multiformat": tant pot ser que se'ls llegeixin en paper com en digital, no tenen tants prejudicis com jo, han nascut amb la tableta baix del braç.
I tot això per dir-vos que hi ha aplicacions que són adaptacions de llibres meravellosos. Caldrà provar-les per veure si el format digital és tan meravellós com el format tradicional. Tan se val, com que les aquestes aplicacions ja que no és cap novetat per a ningú, però si bé sempre intento eludir aquest format, avui he pensat que hi ha ocasions que potser sí que mereixen una menció especial. Potser aquesta situació és una mostra ben clara que, en realitat, amb més o menys celeritat, tots ens hi anem ficant de cap, en això de les noves tecnologies, fins i tot els més reticents. 

El cas és que avui m'he topat, en la meva recerca habitual pels mitjans digitals, amb un d'aquests llibres que potser hauríem de col·locar a la prestatgeria dels imprescindible.... a la pestanya de preferits, vull dir:
"Quatre petits coins de rien de tout" de Jerôme Ruillier, publicat a l'editorial Ricochet, és un llibre fantàstic, visual, alegre i a la vegada senzill, que parla d'exclusió i de solidaritat. Ho fa amb subtilesa, deixant que l'infant tregui les seves conclusions, fent-lo pensar, ajudant-lo a imaginar i a sentir. Ajudant-lo a créixer.
El mateix any de la publicació a França, el 2004, Teresa Ferran Vert en va fer la traducció al català per a l'Editorial Juventud amb el títol "Per quatre cantonades de no res". Deu anys més tard es va publicar en castellà, "Por cuatro esquinitas de nada", a la mateixa editorial i en aquest cas la traducció va ser a càrrec d'Élodie Bourgeois. 

Un any abans, però, ja havia aparegut l'aplicació per a tabletes a l'editorial digital DADA Company. Aquesta editorial publica llibres en castellà i en anglès. En aquest cas, la versió anglesa fou guardonada amb el  BolognaRagazzi Digital Award 2013, en la categoria de ficció com la millor aplicació infantil. En la seva pàgina web el descriuen com "un conte interactiu sobre l'amistat".
Us el recomano sigui en un format o un altre. De segur que en gaudireu de valent!