A viquipèdia:
Bertomeu va començar com una simple tira, però va passar després a compartir una pàgina amb una altra sèrie de Palop, El abuelo, fins que finalment va disposar d'una pàgina sencera per a ella sola.[1] A partir de 1991, en el número 70 de Camacuc, comença a publicar-se en valencià.[2]
Bertomeu representa l'encarnació d'una qualitat, la vagància, com dóna a entendre la seua pròpia iconografia: Postura encorbada, mans en les butxaques, cigarret en els llavis, ulls entretancats i boina.[3] Totes les seues històries narren els seus intents per evitar qualsevol esforç i poder seguir dormint la becadeta.[3] A mitjans dels anys 60 s'introdueixen noves ambientacions, i Bertomeu apareix empleat en una oficina, amb companys com Chivatini.[3]
Bertomeu és el propotip del malfaener dins del còmic clàssic espanyol per damunt d'altres personatges, com Leopoldo Vaguete (1959) de Beltrán, Vagancio (1953) de Cifré o el Pepón de Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón (1959). La diferència en este personatge, és que no arriba a conèixer la frustració característica de l'escola Bruguera, atès que com explica Antonio Altarriba, Bertomeu manca d'aspiracions vitals.[1][4]
A recuerdas.es
