a viquipèdia:
Va començar la seua carrera periodística amb només 14 anys a Castelló de la Plana, al diari "La Provincia Nueva". Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Tarragona, obtenint el títol l'any 1921. L'any 1923 va aprovar les oposicions a mestre i va començar el seu treball l'escola del districte de Chantada, Lugo.
Va col·laborar amb diverses publicacions i diaris, entre les quals cal destacar "El Mercantil Valenciano", "Heraldo de Castellón" i "La Publicitat" de Barcelona, "Mirador", "Destino", "Tramontane", "Pont Blau", "La Nostra Revista", "El Camí" i "Las Provincias". Va ser un dels signants de les Normes de Castelló i president de la secció de literatura de Lo Rat Penat, així com membre de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana i de l'Associació de Mestres Valencianistes. Després de la guerra civil espanyola fou sotmès a un consell de guerra el 1940, del qual en fou absolt, però fou sancionat a separació de dos anys de la seva professió i traslladat cinc anys fora de la província de Castelló. Va romandre aquest temps a Cantàbria, estudiant la correspondència entre Marcelino Menéndez Pelayo amb Teodor Llorente i Olivares. El 1945 va tornar i el 1949 ajudà Carles Salvador a engegar la secció filològica de Lo Rat Penat. En tornar al País Valencià, al desembre de 1946, obtindria plaça de mestre al poble de Benifaió, a l'Escola Santa Bàrbara.
En el seu treball pedagògic destaca la introducció dels mètodes de Célestin Freinet a les comarques del nord del País Valencià, especialment a Ortells i Sant Joan de Moró, on va exercir de mestre, publicant la revista Sembra, elaborada i impresa pels seus alumnes.
Entre la seua producció literària es troben diversos llibres de poesies, com ara "El cel és blau", "Bestioles", "Cançons d'ahir i de demà", etc
.L'any 1989 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València.L'any 1990 es va editar la seua poesia completa i l'any 2001 l'antologia de textos Enric Soler i Godes: l'escola i la culturaTambé l'any 1990 va ser membre fundador de l'Associació d'Estudis Fallers.
Després d'haver sigut director a l'Escola Santa Bàrbara, es va jubilar a Benifaió. Posteriorment es traslladà a València l'any 1976.
En l'actualitat l'institut de Benifaió, porta el seu nom: IES Enric Soler i Godes, en homenatge al seu mestre i a la seua obra.
LLEGIR I ESRIURE, BECEROLES VALENCIANES
