JUVENIL: "El nen, contes d'infància" de Roald Dahl

Roald Dahl és aquell aviador convertit en escriptor per casualitat. És aquell home que va perdre el nas en un accident d'avió, un nas que ja havia gairebé perdut de menut en un accident de cotxe, un cotxe carregat de germans i dirigit per una germana gran sense massa experiència en conducció. És aquell narrador que va contribuir a desenvolupar enginys per a millorar la salut de xiquets i xiquetes i que, un colp mort, hi continua contribuint gràcies a les seues fundacions. És aquell autor de literatura infantil amb una imaginació desbordant, detallista, extravagant, sense fi... Aquell home alt, molt alt, que es tancava en una caseta del seu jardí per a escriure durant hores fera fred o fera calor. I això que a escola els mestres deien que per escriure no servia perquè res del que deia en els seus textos escolars tenia trellat ni forrellat. Roald, és aquell xiquet que es va apassionar per la literatura gràcies a una mestra esbojarrada que feia el que no tocava i gràcies també a passar hores escalfant el vàter glaçat d'una escola que poca cosa tenia d'escola.

La majoria de les seues obres són fantasioses. Només dues, a banda d'un parell de relats breus, són autobiogràfiques: "El nen, contes d'infància" i "L'aviador".           

Un dia em va agafar un rampell, m'havia de comprar tots els llibres de Roald Dahl que poguera. En tenia alguns, però no era suficient, els necessitava tots. Ara que és el centenari del seu naixement volia submergir-me en els seus mons, en els mons que tantíssima gent arreu del planeta terra llegeix any rere any.  Diuen que és l'autor més llegit de tota la història de la humanitat. I darrere d'un llibre en ve un altre. La pena és que allà on vaig anar a comprar-los (era un diumenge de matí) no en tenien gairebé cap en català. Coses que passen... 

Ara estic llegint per segona vegada en poc temps "Boy, relatos de infancia". El llegeixo en veu a alta als meus alumnes de primer d'ESO. Un parell de sessions en comú i després cadascú continuarà la lectura amb el seu llibre a casa. És clar, no poden deixar de saber la història del ratolí mort dins del pot de caramels de la bruta i fastigosa senyora Pratchet. I només de pensar que tot el que conta el llibre és cert i ben cert, s'esgarrifen i volen esgarrifar-se més i més.

Quin goig tenir-los atents, desitjant les paraules, imaginant les aventures, participant de les peripècies en el seus cabets.... 

Si a més de llegir-lo o fer-lo llegir per plaer voleu treballar-lo a classe us recomane l'enllaç següent: http://www.grup62.cat/lecturanda/el_nen/

No vull deixar de nomenar Quentin Blake, l'il·lustrador de les obres de Roald Dahl. Crec que el seu traç senzill i expressiu plasmen de manera brillant els personatges meravellosament descrits per ambdós, escriptor i dibuixant. Gaudiu de la seua obra a la pàgina web oficial:  https://www.quentinblake.com/

Com que fa no res va ser el centenari de la mort d'aquest gran escriptor, el món digital en va ple d'informacions, recordatoris, comentaris, biografies, articles, recomanacions de les obres... Us en deixe tan sols un que conté un parell d'enllaços molt interesants: Elmon.cat

A més us afegisc la seua web oficial Roald Dahl, que conté un munt de possibilitats per a treballar a classe d'anglès: descripció de personatges, àudios, jocs...

D'altra banda sempre va bé recordar que una part de la venda dels seus llibres va destinada a la fundació RoaldDahl's Marvellous Children's Charity.

Traduir Gloria Fuertes. (2017: centenari del seu naixement)

https://darabuc.files.wordpress.com/2011/10/darabuc-otoc3b1o-fonseca-chicote.jpg

Arran de l'article Centenari Gloria Fuertes de Jaume Centelles, aparegut avui al seu blog "Invitació a la lectura", m'he preguntat si exisiten traduccions al català de les obres infantils d'aquesta gran autora.
Jo no en coneixia cap. En una cerca digital ràpida he continuat amb la mateixa impressió. No n'hi ha cap.
M'he preguntat si calia...
Evidentment no seria la primera obra literària que es tradueix del castellà al català. Sense anar més lluny, jo tinc encetada una traducció d'un llibre escrit en castellà i que crec que els lectors preferiran llegir en català malgrat siga una traducció. En aquest cas l'argument és que es tracta d'un personatge barceloní que va cometre els seus terribles crima a la Barcelona de principis del segle passat. És clar, jo només me la puc imaginar en situcacions de comunicació en català. Ho trobe més natural.

En el cas de Gloria Fuertes és diferent però poster no tant. Per un costat ella ha inventat les històries en castellà, per tant els seus personatges són castellanoparlants.
Però, per un altre costat un xiquet que llegeix una història imaginàra la recrea amb les paraules que li són més naturals a ell. Fa la història seua i per tant en la llengua que li és més propera. 
Així doncs, jo pense que efectivament traduir al català les obres de Gloria Fuertes acostaria la seua obra molt més als nostres lectors en català. Si pensem que, pel domini que tenen de la llengua veïna aquests lectors potencials de Gloria Fuertes, no els suposa cap problema llegir-la en castellà, potser ens haurem d'agafar a un altre argument: a aquell que defensa que les llengües minoritàries necessiten sempre un cop de mà per a no ser minoritzades. 

A més a més, no ho he provat mai, traduir els seus jocs de paraules infinits ha de ser tot un plaer i un repte divertidíssim.

Diversitat cultural a la literatura infantil i juvenil

http://livre.fnac.com/a8051743/Jean-Christophe-Tixier-La-traversee

Si mire enrere i pense què llegia jo de menuda i de jove m'adone del gran volum de propostes que trobem avui dia, pel que fa a diversitat cultural, en comparació amb les que hi havia a l'època en la qual jo llegia literatura infantil i juvenil, això era entre els anys 70 i 80. Tot i això, pense que l'oferta encara és fluixa en el nostre context valencià. Potser encara cal obrir més les portes a les històries d'altres territoris.

La literatura de les societats que estan en contacte amb la nostra (igual que la d'aquelles que hi han estat al llarg de la història) ha d'estar també en contacte amb nosaltres per tal que la interculturalitat puga ser efectivament la bandera d'una societat més respectuosa, solidària i cooperativa. En tot cas com que tot ha de començar per un mateix crec que honestament em caldrà fer un esforç per incorporar elements culturals més variats, que m'acoste més al món multicolor que m'envolta.

Per un altre costat, em plantege, com a promotora de cultura, (a les meues classes o en les meues propostes futures de traducció de literatura infantil) que un dels objectius ineludibles ha de ser precisament el de la diversitat cultural. L'ús que faig a diari de les noves tecnologies per a rebre informació molt actualitzada m'hi ajudarà enormement.

JUVENIL: Paraules de Júlia. Joan Bustos

Als enllaços hi podeu trobar, ressenyes, material didàctic, booktrailer....




Bullent
A Faristol

Avui va de cinema: La Madre, d'Alberto Morais

 

Avui em vull permetre una llicència. No us parlaré de cap llibre infantil. 

Us vull fer un breu comentari d'una pel·lícula que es va estrenar ahir a 12 sales de tot l'estat. Com podeu imaginar es tracta d'una pel·lícula poc comercial. És cinema d'autor, és actual, és delicada i dura. 

S'ha rodat a València, Port de Sgunt, Vinalesa, Borbotó i Massarrojos.

La Madre, d'Alberto Morais, amb Javier Mendo (un jovenet que promet) i Laia Marull.

Us en parle perquè el meu fill ha tingut la sort de poder-hi participar. De viure l'experiència d'un rodatge professional, de conèixer i treballar amb el magnífic director Alberto Morais. Gran persona, humor subtil, sensible, perfeccionista, compromès. Haig de confessar que tenir l'oportunitat d'haver viscut de ben a prop part del procés de creació, em fa sentir obligada a col·laborar en la difusió d'aquesta obra.

En el col·loqui posterior al passi d'ahir a les 20.30, als cinemes Aragó de València (per cert, són cooperativa, els cinemes Aragó), una espectadora va comentar que si aquesta pel·lícula haguera estat filmada a França, ara estaria en les primeres pàgines de totes les crítiques de cinema. La resposta d'Alberto no podia ser més explícita: "els francesos tenen una mania, els agrada el cinema". També recordà que les polítiques culturals del nostre govern estatal no han ajudat de cap manera a la producció cinematogràfica i molt menys a l'anomenat cinema d'autor.

Us la recomane. 

Si teniu intenció de veure-la, aprofiteu aquest cap de setmana. Ja sabeu que els cinemes decideixen allargar-la a la cartellera en funció de l'afluència del primer cap de setmana. I després, si us ha convençut,feu-ho saber a amics i coneguts. El cinema "menor" necessita que en parlem.

I dic jo.... tal vegada podem trobar-hi alguna relació amb alguns relats clàssics de literatura infantil...

 

En podeu llegir algunes crítiques i informacions:

El País

La Vanguardia

( en la versió en paper d'ahir s'enva publicar una molt bona crítica)Levante

 

INFANTIL: "Quan xiula l'avi".

Post de Clara Berenguer al seu blog "Llibrerira I·llustrada"

Text: Clara Berenguer
Il·lustracions: César Barceló

De la web de l'editorial Onada

No us parlaré jo d'aquest  àlbum tan dolç, tan tendre, tan sentit. Llegiu-ne les paraules de la seua autora. Qui millor que ella per a dir-ne allò més important.

També val la pena llegir-ne la ressenya que Paula Pérez de Lanuza en fa al blog de l'editorial Onada destacant la importància de la complicitat necessària i tan ben resolta entre text i il·lustracions:
Ressenya a Onada


Aquí teniu també una entrevista al diari "El Punt Avui"


També us deixe el vídeo de la presentació que en va fer Onada Edicions a Benicarló, amb la presència dels autors. El llibre fou guanyador del II Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. (28 de novembre de 2015)

 

INFANTIL: "La Ola" de Suzy Lee

Llegim amb els bebés, amb pares novells?

Un vídeo molt interessant que ens dóna pistes molt útils i ben fonamentades per a ser capaços de fer una bona selecció de llibres imprescindibles per als més menuts. Des del punt de vista estètic però tambe del lingüístic.  Es tracta d'una conferència de Glòria Gorchs (bibliotecària experta en literatura infantil i cofundadora del projecte Nascuts per llegir) en el marc de la fira del llibre de València de 2009.

De totes les seues reflexions i propostes, jo n'he extret un dels llibres per a vosaltres que m'ha cridat especialment l'atenció.
No té paraules.... no li calen, segur que el xiquet que el tinga entre les mans, en companyia del pare o la mare, li posarà les paraules i les emocions que li suggereixen les imatges sense cap mena de problema.

"La Ola" de Suzy Lee. Ressenya a

Pati de llibres

JUVENIL: "L'infern de Marta" de Pasqual Alapont

Una mare de l'escola me n'ha parlat. Me l'ha recomanat, per a mi i per als alumnes. Diu que és molt impactant, que la va colpir especialment, que potser cal incloure'l al pla lector dels instituts... Me'l llegiré!

Ha estat traduït a diverses llengües.

 

Informació de la pàgina d'edicions Bromera:

Premi Protagonista Jove 2003
Inclou La màscara de l'amor, de Vicente Garrido
Una jove maltactada lluita per salvar la seua vida
Quan va acceptar eixir amb aquell xicot, Marta no sabia que posava un peu en l’infern, i que d’ara endavant seria tan dolorós penetrar-hi com tractar d’escapar-ne. Aquesta novel·la de Pasqual Alapont, escrita a la manera d’un thriller, amb psicòpata inclòs, posa els cabells de punta. És la història de Marta, una jove que es va enamorar de la persona equivocada; però també és la història d’una amistat a prova de bombes que captiva per la seua tendresa.
El llibre es completa amb La màscara de l’amor, un text en què el psicòleg i criminalista Vicente Garrido analitza els comportaments de risc que qualsevol jove hauria de tenir en compte per evitar caure en l’infern del maltractament físic o psicològic. Un llibre molt útil que conjumina una novel·la emocionant plena de suspens i un pràctic llibre d’autoajuda.

(Si cliqueu a l'enllaç de l'esditorial en podreu llegir un fragment)

http://bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/linfern-de-marta.html

Papallones a la panxa: sentiments i emocions.

Una guia de llibres per a parlar, entendre, terballar... els sentiments i les emocions

Papallones a la panxa

INFANTIL INTERCULTURAL: La Mila va a l'escola (Teresa Duran)

De la web: Interculturalitat a la xarxa:

Aquest és un conte molt interessant. Es tracta d'una nena de Bulgària que arriba a l'escola i no l'entenen… Segurament hi ha molts contes semblants però aquest l'he treballat a l'escola aquest any a la classe de quart abans que arribés un alumne nouvingut a la classe, ja que d'aquesta manera potenciem una bona acollida a partir de la reflexió que fem tot el grup-classe del conte. De tant en tant, quan l'alumne ja és a l'escola cal recordar als nostres alumnes el que deia el conte. D'aquesta manera, de mica en mica, els companys van ensenyant al alumne nouvingut vocabulari en català. És un conte molt senzill, moltíssim. (M.ªÀngels Solé)

He escollit aquest conte  perquè el trobo senzill, per treure un somriure i perquè em sento identificat amb Bulgària.  El tema dels contes és un recús on es pot treure molt de suc i es pot treballar casi tot el que ens sigui oportú. Un conte ben contat atreu l’atenció i obre a la reflexió. (Daniel Garcia)

JUVENIL: La por que no s'acaba mai

Autor: Dolors Garcia i Cornellà

Editorial / Col·lecció: alfaguara
Any de publicació: 2005


Al bloc de Frederic Mayol: Un salt al món:

Publicat el 27 desembre 2005 per deric

De tant en tant m’agrada parlar dels llibres que m’ha impactat i ara, he de tornar a parlar d’un llibre de la Dolors Garcia i Cornellà, el seu darrer llibre i merescut premi 10 de Literatura Infantil i Juvenil.

La por que no s’acaba mai ens parla d’un nen, a punt d’entrar en l’adolescència que veu transformada la seva vida en un infern al ser assetjat a l’institut per un grup de descerebrats.

És un tema del qual s’en parla molt avui en dia sota el nom de bullying, però que ha exisitit tota la vida. En el llibre queda tan bén reflectit el tema i està tan bén explicat que és impossible deixar-lo fins que l’has acabat. La Dolors s’ha ficat dins la pell d’aquest nano i ens hi fa ficar-nos a nosaltres també de tal manera que no parem de patir fins el final. És tan real que sembla que ho visquis directament! (O ho tornis a viure) I ho dic des de la pròpia experiència d’haver patit un assetjament semblant quan era petit… potser algun dia em decidiré a treure aquests dimonis que tinc enterrats molt a dins meu i els explicaré en forma de llibre (amb el permís de la Dolors, és clar).

Com fer una proposta de traducció a una editorial

Articles interessants:

http://www.tragoraformacion.com/trabajo_en_traduccion_literaria/

http://traducircomics.blogspot.com.es/2013/11/propuestas-de-traduccion.html

https://eljardindelsur.wordpress.com/2013/05/14/como-se-hace-una-buena-propuesta-editorial/

LA FRAGATINA: Una jove editorial especialitzada en llibres il·lustrats.

Paraules a la seva web:

Des d’Edicions La Fragatina, un projecte editorial capdavanter en el gènere de l’àlbum il·lustrat i dedicat a la promoció i difusió de la cultura des de tots els àmbits, us convidem a submergir-vos en el món que sorgeix de la unió entre paraules i imatges, una sinergia que ha revolucionat la literatura per a nens i adults.  (...)

Tota la informació a: http://www.lafragatina.com/ca

És una editorial jove, d'esperit jove i estètica jove

Publiquen llibres en diversos idiomes a banda del català, el galeg i l'euskera.
Entre la seua llista d'autors hi trobem escriptors i il·lustradors de diversos països.

Consulteu-ne aquí tot  el catàleg

D'aquest editorial us vull presentar un llibre: El moment perfecte.  Un llibre per a menuts a partir de 4 anys amb un text de Susanna Isern que parla d'amistat i de col·laboració; amb unes imatges càlides, tendres i suggerents de l'italià Marco Somà. 

Vull posar èmfasi en el fet que el llenguatge que empra Susanna és d'aquell que m'agrada a mi, que no és especialment senzill pel fet que sigui adreçat a petits.

Llegiu-ne la crítica de Sergi Portela a la revista del llibre per a infants i joves Faristol aquí.

Un premi a l'estudi i la crítica de la literatura infantil i juvenil: necessari!

Llegeix tot l'article a La Veu

L'editorial BABULINKA BOOKS.

http://babulinkabooks.com/

Us convido a fer-li una ullada, a la web d'aquesta editorial de Barcelona.

D'entrada la seva missió ja és inspiradora. Tots els que ens dediquem a l'educació busquem llibres amb sentiment, llibres que provoquen emocions. Si també sou d'aquests, segur que hi trobareu alguna història que resol algun dubte dels vostres alumnes. O potser, en realitat no resol res, però ajuda a desfer-ne l'entrellat, a cadascú d'una manera. Perquè l'educació també és això, no? Ajudar, acompanyar, oferir camins diversos per tal que cada criatura trobi allò que busca.

hola@babulinkabooks.com

Jo continuo preferint els llibres en paper.... o potser no tant?

Aquesta sentència em serveix com a una part de la descripció dels meus gustos. Però si haig de parlar coma traductora no em serveix de res. En aquest segon cas haig de pensar com a professional que pretén estar al dia i oferir al client final (en aquest cas pares de petits lectors) un producte actual i sobretot un producte que el faci sentir bé a uns i altres. Caldrà que pensi, doncs, com arribar als nens i nenes d'avui en dia imaginar-me com els agraden els llibres. Els llibres per a ells són "multiformat": tant pot ser que se'ls llegeixin en paper com en digital, no tenen tants prejudicis com jo, han nascut amb la tableta baix del braç.

I tot això per dir-vos que hi ha aplicacions que són adaptacions de llibres meravellosos. Caldrà provar-les per veure si el format digital és tan meravellós com el format tradicional. Tan se val, com que les aquestes aplicacions ja que no és cap novetat per a ningú, però si bé sempre intento eludir aquest format, avui he pensat que hi ha ocasions que potser sí que mereixen una menció especial. Potser aquesta situació és una mostra ben clara que, en realitat, amb més o menys celeritat, tots ens hi anem ficant de cap, en això de les noves tecnologies, fins i tot els més reticents. 

El cas és que avui m'he topat, en la meva recerca habitual pels mitjans digitals, amb un d'aquests llibres que potser hauríem de col·locar a la prestatgeria dels imprescindible.... a la pestanya de preferits, vull dir:

"Quatre petits coins de rien de tout" de Jerôme Ruillier, publicat a l'editorial Ricochet, és un llibre fantàstic, visual, alegre i a la vegada senzill, que parla d'exclusió i de solidaritat. Ho fa amb subtilesa, deixant que l'infant tregui les seves conclusions, fent-lo pensar, ajudant-lo a imaginar i a sentir. Ajudant-lo a créixer.

El mateix any de la publicació a França, el 2004, Teresa Ferran Vert en va fer la traducció al català per a l'Editorial Juventud amb el títol "Per quatre cantonades de no res". Deu anys més tard es va publicar en castellà, "Por cuatro esquinitas de nada", a la mateixa editorial i en aquest cas la traducció va ser a càrrec d'Élodie Bourgeois. 

Un any abans, però, ja havia aparegut l'aplicació per a tabletes a l'editorial digital DADA Company. Aquesta editorial publica llibres en castellà i en anglès. En aquest cas, la versió anglesa fou guardonada amb el  BolognaRagazzi Digital Award 2013, en la categoria de ficció com la millor aplicació infantil. En la seva pàgina web el descriuen com "un conte interactiu sobre l'amistat".

Us el recomano sigui en un format o un altre. De segur que en gaudireu de valent!

«Babar és més que un àlbum il·lustrat. És una obra d'art». Maurice Sendak

A les prestatgeries de les diferents estances de la casa d'estiueig dels meus pares, a Matadepera, s'hi acumulen uns quants centenars de llibres de tot tipus i per a totes les edats. N'hi ha molts de molt antics, d'abans de la guerra, molts d'altres es van publicar durant la grisor de la postguerra i un altre bon grapat van travessar l'atlàntic perquè els nens d'aquí els poguessin llegir, s'havien imprès a l'Argentina.

Com sempre m'interesso especialment pels infantils i pels escrits en català. Malauradament en català hi ha ben poca cosa dels que pertanyen a aquell període tan concret. Per avui he escollit un exemplar d'una col·lecció que em va marcar gratament quan era petita i que ha estat el primer àlbum que ha caigut a les meves mans just a l'inici de la meva recerca: El rei Babar, publicat en català el 1964, abans que jo nasqués, per l'editorial Aymá, creada el 1944 i incorporada a Proa el 1983.

La vida està plena de casualitats.
Les primeres històries d'en Babar foren escrites i il·lustrades el 1931 a tall familiar per Cécile de Brunhoff i Jean Brunhoff  respectivament, per tal de satisfer les demandes de llurs fills Laurent i Mathieu que volien tenir en paper les històries que la mare s'inventava i els explicava i que tant els agradaven. Tot seguit es publicaren a l'editorial Jardin des Modes i posteriorment a Hachette. L'èxit del llibre fou aclaparador: 4 milions d'exemplars venuts fins el 1939. A la mort sobtada del creador de les il·lustracions, el 1937, pren el relleu de les històries el seu fill Laurent quan tenia tan sols 13 anys. Primer acabant d'acolorir els dos títols que estaven a mitges i posteriorment publicant un nou número Babar et ce coquin d'Arthur, el 1946. Amb el temps va arribar a publicar quinze nous àlbums de la col·lecció.

Babar s'ha considerat una de les millors realitzacions d'àlbums il·lustrats, un referent indiscutible de la literatura infantil. Es tractava del primer llibre de format gran amb predomini de la il·lustració: va marcar els inicis de la història de l’àlbum il·lustrat modern. Si prenem la distància temporal necessària, podrem fer una anàlisi crítica justa en relació a aspectes socials com la burgesia o el colonialisme. Salvant aquestes crítiques necessàries podríem catalogar-los de clàssic imprescindible a totes les cases amb menuts.

Pel que fa a les primeres versions en català, no podem oblidar que Carles Riba ens en va oferir les primeres traduccions:
La infància de Babar i Babar i la vella senyora, Aymà, 1957.
El coronament de Babar i Babar en globus, Aymà, 1964.
Història de Babar el petit elefant, Aliorna, 1988.

Actualment en podeu trobar diversos volums reeditats. Fins i tot  un volum que recull diverses de les històries que sempre hem pogut llegir i alguna d'inèdita: Babar. Totes les històries. De la traducció d'aquest llibre fantàstic, amb pròleg inèdit en català de Maurice Sendak, n'és responsable Isabel Obiols.

Aquí teniu un parell d'enllaços que us poden agradar força:
Història de Babar - Narració en Català - Joan Manuel Serrat
Le triomphe de Babar - dessin animé complet en français

I ara bé l'altre fet casual, relacionat amb la meva primera troballa: 

Al tren, de retorn a la meva casa valenciana, he començat a escriure aquestes ratlles, tot buscant informació amb el mòbil i sentint una cantarella de paraules profundament somortes, interminablement encadenades d'un discurs sense massa sentit, al meu entendre. Era el monòleg de la meva veïna de viatge, la Maruja, de 85 anys. Va néixer el 1931. De cop deixava el discurs amortit i entonava cançons de la seva joventut i infància. Totes en castellà; ella havia viscut a Torrevieja la primera part de la seva vida. Ara s'està a una residència de XXX i amb la seva filla fa un llarg viatge en tren fins al seu poble natal per celebrar l'aniversari dels seus germans bessons que compleixen 83 anys. Les cançons que cantava molt afinadament, per cert, i amb gran emoció, eren havaneres dels aventurers que anaven a Cuba, cançons infantils que parlaven d'Alfons XXII, tradicionals castellanes i altres que no recordo perquè, la veritat no hi parava massa atenció, concentrada com estava amb en Babar. Llàstima!

M'he emocionat de pensar que la vida d'aquesta dona, mig absent, però vital a la seva manera, encara amb sentit de l'humor i que busca en els ulls dels altres una complicitat difícil d'explicar però fàcil de trobar, havia recorregut totes les etapes de la història d'un territori que es podien descriure també amb la meva nova col·lecció de llibres esgrogueïts. Molt probablement la Maruja s'ha quedat encallada en alguna d'aquestes èpoques passades ja que per ella l'actual, tal vegada, ha perdut sentit, o força, o emoció, o l'encís necessari per no marxar-ne inconscientment. En canvi, els meus nous contes, un cop alliberats de la pressió de les prestatgeries oblidades, poden recuperar tota la seva vitalitat. I de fet jo els ajudaré a que ho facin, igual com ho com ho han fet els llibres d'en Babar, que en ser impresos novament van a parar a les mans de nens i nenes d'una època radicalment diferent a la dels seus orígens. I tots sabem que malgrat la tecnologia, les criatures no han perdut mai la imaginació ni la capacitat de transportar-se a mons fantàstics. Per això, aquest tipus d'històries els són tan necessaris i tan agradosos.

Per cert, la maleta de retorn a casa meva porta un 20 quilos més de pes que a l'anada... l'he carregada amb una pila d'il·lustracions i històries una mica empolsades. D'alguna d'aquestes relíquies robades amb estil filial, us en parlaré ben aviat. Hi ha llibres ben curiosos.

Aquí teniu les imatges del llibre que ha provocat aquest llarg article. Ara que potser un Babar bé val una bona llegida! ;)
(La qualitat de les imatges no és molt bona. Disculpeu-me)
 

Biblioteca de Matadepera: Secció "Contes especials"

Els "contes especials" es troben a una prestatgeria de la zona infantil  es tracta d'una selecció feta amb bon criteri que té per objectiu fer més accessibles als lectors bons àlbums il·lustrats infantils sigui per les il·lustracions o per la història que expliquen.

Així, sense mirar-m´hi gaire i després d'unes amabilíssimes explicacions de la bibliotecària he agafat dos llibres:

El buit d'Anna Llenas, publicat per Barbara Fiore el 2013 i Ondina, de Banjamin Lacombe publicat el 2012 per Baula i traduït per Pau Joan Hernàndez.

Dos àlbums de gran format ben espacials pel que fa a les il·lustracions.

El buit molt probablement no cal que us el presenti, només voldria dir-vos que encara no l'havia tingut entre mans. M'encanten els collages de l'Anna, et converteixen en un observador dels detalls, de la composició, dels matisos, dels colors, de l'enginy, de la metàfora... I el text, ben senzill, diu tantes coses sense dir-ne gairebé cap. Parla de la imaginació, de l'amistat, dels sentiments, de la comprensió, de la tristesa, de l'alegria, del món interior, de la comunicació, de la recerca de l'acceptació.... Un llibre per als més menuts que comencen a descobrir el món i a ells mateixos.

 

L'Ondina (un esperit de l'aigua, segons les teories de Paracels i una nàiade, segons la mitologia grega) és per a més grandets. Unes il·lustracions fosques però lluminoses allà con cal, detallistes i màgiques, tendres i expressives, a doble pàgina, algunes i amb transparències unes altres. El resultat impactant. Es tracta d'una versió particular de la llegenda d'Ondina. Un text tràgic i romàntic a la vegada. En paraules del propi autor "un llibre sobre l'amor i sobre el perill d'estimar massa". Estic convençuda que pot agradar a jovenets i jovenetes que potser encara no han assaborit la dolçor i l'amargor de l'amor. O, perquè no, als adults que ja en tenim una bona experiència?

 

Reflexions sobre literatura infantil i el seu llenguatge.

Jaume Aulet:. "Miquel Desclot i la poesia per a infants".

L'article a Escriptors.cat

Una ressenya a l'ARA

A l'assaig Miquel Desclot i la poesia per a infants, el doctor en filologia catalana Jaume Aulet estudia a fons la seva obra i destria la tesi de Desclot que "la literatura infantil hauria de ser l'autèntic substitut d'una tradició oral que la societat moderna ha tendit a fer desaparèixer". "I no hi ha dubte -segueix- que aquesta tradició oral sempre ha estat connectada molt directament amb la poesia (cançons, romanços, endevinalles, etc.), especialment en el cas dels infants".

GUIA POCA-SOLTA de Miquel Desclot, 

Per a pensar si el llenguatge per a infants  ha de ser fàcil.

No és un àlbum il·lustrat, ni de bon tros, però val la pena!
Tampoc és per als més menuts... o potser sí si els ho llegim els majors.
Fet i fet ens serveix per a reflexionar sobre la qualitat literària de les propostes infantils.

Descripció (A Baula)

Guia poca-solta és una guia esbojarrada de versos esbojarrats per resseguir, de punta a punta del mapa, una geografia real habitada per esbojarrats imaginaris. Miquel Desclot ens convida a endinsar-nos en aquesta col·lecció de limericks (un tipus de poema sense solta, inventat pels poetes britànics) que ha escrit per suggerir el viatge més divertit que hàgim fet mai.

A una entrevista de ràdio. Anna Mael parla de literatura infantil i juvenil al 'Fahrenheit 91.5'

Els àlbums il·lustrats són qüestió d'amor a primera vista

He tornat al blog de l'Esther Gutiérrez perquè volia treure-li més suc.
He fet un llistat de gran part de tots els contes comentats per tal de posar-vos la feina fàcil.
He tret els que no són àlbums il·lustrats ja que en aquest blog us parlo només d'aquest tipus de literatura.
He suprimit els que no són en català perquè aquesta és una condició indispensable.
He obviat els que són d'origen francòfon pel fet que els reservo per a comentaris amb més profunditat.... ja sabeu que el francès és especial per a mi.

El resultat de la recepta és el conglomerat d'imatges que teniu més avall. 
Si voleu informació d'algun llibre en concret (autor, editorial, resum o propostes d'activitats), entreu al blog "Vet aquí que una vegada",  i busqueu el títol que desitgeu a la llista que trobareu a la columna de la dreta, a l'arxiu del blog.

Una petita justificació: per a mi els àlbums són una qüestió d'amor a primera vista. Si m'agrada la portada, em veig impulsada a obrir-ne les pàgines. Si els dibuixos em suggereixen alguna sensació, tinc ganes de saber què passa als personatges. Si els colors em fan pessigolles a l'estómac no em puc estar de ficar el nas als dibuixos fins al final. I si.... el títol em convenç, potser no em caldrà llegit tota la història per sentir-me totalment enamorada del llibre. Després, a casa ja me'l llegiré amb calma per acabar de descobrir-ne tots els secrets.
I si això em passa a mi, a la meva edat, suposo que els menuts, quan rebusquen un llibre que els agradi, segueixen una mica el mateix camí emocional que jo. 

Ara que, és clar, amb això de l'amor no hi ha fórmules universals. Cadascú és cadascú!