Els àlbums il·lustrats són qüestió d'amor a primera vista

He tornat al blog de l'Esther Gutiérrez perquè volia treure-li més suc.
He fet un llistat de gran part de tots els contes comentats per tal de posar-vos la feina fàcil.
He tret els que no són àlbums il·lustrats ja que en aquest blog us parlo només d'aquest tipus de literatura.
He suprimit els que no són en català perquè aquesta és una condició indispensable.
He obviat els que són d'origen francòfon pel fet que els reservo per a comentaris amb més profunditat.... ja sabeu que el francès és especial per a mi.

El resultat de la recepta és el conglomerat d'imatges que teniu més avall. 
Si voleu informació d'algun llibre en concret (autor, editorial, resum o propostes d'activitats), entreu al blog "Vet aquí que una vegada",  i busqueu el títol que desitgeu a la llista que trobareu a la columna de la dreta, a l'arxiu del blog.

Una petita justificació: per a mi els àlbums són una qüestió d'amor a primera vista. Si m'agrada la portada, em veig impulsada a obrir-ne les pàgines. Si els dibuixos em suggereixen alguna sensació, tinc ganes de saber què passa als personatges. Si els colors em fan pessigolles a l'estómac no em puc estar de ficar el nas als dibuixos fins al final. I si.... el títol em convenç, potser no em caldrà llegit tota la història per sentir-me totalment enamorada del llibre. Després, a casa ja me'l llegiré amb calma per acabar de descobrir-ne tots els secrets.
I si això em passa a mi, a la meva edat, suposo que els menuts, quan rebusquen un llibre que els agradi, segueixen una mica el mateix camí emocional que jo. 

Ara que, és clar, amb això de l'amor no hi ha fórmules universals. Cadascú és cadascú!


 

 

Un blog interessant sobre contes infantils i emocions.

Accedeix aquí al blog d'Esther Gutiérrez: 
"Vet aquí que una vegada"

Es tracta d'un blog que s'escapa d'allò més habitual; jo diria que és un blog-assaig: en un  moment determinat l'Esther va decidir fer una selecció de contes amb contingut emocional, parlar de la importància, idoneïtat  i atractiu dels llibres seleccionats, de com treballar-los a l'escola o de com treure'n profit des de casa. Va pensar que el format de blog era adequat. El fet és que un cop feta la selecció (el 2013) no ha publicat més entrades. Per aquest motiu la selecció, tot i ser bona i útil es queda un poc obsoleta, ja que des d'aleshores s'ha publicat més llibres interessants en la línia plantejada. Tanmateix, la informació que hi ha és molt vàlida.

Hi podeu trobar una selecció de contes en dues línies diferents:
1. Segons algunes emocions: desconcert, amor, alegria, por, tristesa i dol
2. Segons l'edat: més de 2, de 3, de 5 o de 8 anys.
També s'hi defineix cadascuna de les emocions i de les característiques de les diferents edats.
Per un altre costat ens dóna un bon llistat de llibres relacionats amb els infants, l'educació emocional i els contes. Trobem també tres articles diferents: Educar en les emocions,  El conte com a eina pedagògica i Com explicar contes.

Us recomano fer-hi una ullada. De ben segur que hi trobareu algun proposta que us serà útil a vosaltres o a algun conegut.
I vosaltres? Quins llibres afegiríeu a la selecció de l'Esther Gutiérrez Bravo?

Rellegint clàssics: Hans Christian Andersen als àlbums il·lustrats

Cada vegada que vaig a  casa els pares m'emporte algun llibre de la prestatgeria. Molts tenen anys, anys i panys. L'últim fou un llibre que jo mateixa havia comprat a la fira del llibre de Barcelona quan tenia 10 anys, el 1977.

La sombra y otros cuentos, d'Alianza Editorial: Una selecció de 26 contes d'Andersen entre els quals hi ha els més coneguts i d'altres que arribat al gran públic tan fàcilment. En aquest cas no són adaptacions, són traduccions d'Alberto Adell i a més aporta un pròleg brillant d'Anna Maria Matute, una altra de les grans.

No cal que us diga que n'he gaudit molt: una imaginació desbordant amb uns decorats paisatgístics frescos i vitals, personatges imaginaris i personetes ben reals. Tot parla de l'interior, de sentiments de frustracions, de preocupacions, de neguits... I de quina manera! Això és així perquè era una traducció i no pas una adaptació. Aquesta circumstància m'ha permès situar-me en una època, amb massa matisos religiosos al meu gust. En canvi, el llenguatge hi és pur, no s'ha adaptat a un públic massa infantilitzat. Per a mi, sovint les adaptacions són massa edulcorades i no cal. No hi ha cap raó per a donar-ho tot mastegat als nostres menuts. La imaginació i les estratègies es posen en marxa quan els cal posar imatges a unes paraules que no acaben d'entendre. I és clar, els àlbums il·lustrats els donen un cop de mà en aquesta tasca tan divertida.
Els clàssics, en el nostre cas, a banda de les adaptacions més o menys encertades, també han patit altres mals; és el cas de traduccions tortuoses, és a dir que no han estat fetes directament de la llengua d'origen, en aquets cas el danès, sinó que han estat fetes a partir de traduccions a altres idiomes que fins i tot no sempre s'han pogut determinar. Imagineu-vos quants matisos s'han perdut pel camí! 
La versió de l'editorial Combel és feta directament del danès per Albert Jané. Bona tasca, de tots és sabut.


Us deixe algunes imatges d' "andersens" il·lustrats. Ara us toca a vosaltres de fer-ne la selecció que més us atraga. Per cert, no tots estan disponibles actualment..




Al blog l'Elefant trompeta hi podeu trobar diferents entrades que us ajudaran, de ben segur, a trobar aquell que us faça més el pes.
 
Una curiositat, després de llegir-me tots els contes del llibre que tinc entre mans, he decidit plantar un saüc al pati de ma casa. 

Anna Casassas i la traducció literària a El País

A Barcelona, a tocar de la Catedral, s'ha celebrat la 34a edició de la Setmana del Llibre en Català. A Anna Casassas li ha concedit el Premi Trajectòria. És per això que més d'un mitjà de comuniació ha volgut intercanviar quatre paraules amb ella. Que sàbies són les paraules dels experts!

Llegiu tot l'article a El País

Anna Casassas ha traduit textos d'alta volada. 

Pel que fa a literatura infantil, poca cosa però de la de poca broma:

Anna Casassas, gran traductora, parla de traducció a "Núvol"

 
Llegiu a Núvol tot l'article.
 

Contes per a tots els gustos. Frescos o de fa uns dies...

https://pdvcontes.wordpress.com/qui-som/

Per a aquells a qui ens agraden les narracions breus, el contes, Paper de Vidre és una font de lectura fantàstica. Si teniu hipersòmnia i no podeu llegir durant estones massa llargues de temps, si els quefers diaris no us deixen aturar-vos a bussejar dins de llargues novel·les, si els vostres "ratolins" us reclamen cada dos per tres, aquí trobareu una bona solució per a no desconnectar de la lectura.

Quan la descobriu, segur que us enganxarà. Contes sense dibuixos, per a fer volar la imaginació. I... què en penseu dels contes, són només per a menuts? Els adults també en gaudim com ells?

Llegir és imprescindible per a fer una societat més justa

Fem memòria de com canvien les coses, en aquest cas en benefici de la lectura, activitat imprescindible per a fer ciutadans cultes, creatiu, crítics, lluitadors, imaginatius...

Llegim, llegim, llegim, Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura de la Generalitat Valenciana.

Article sencer a La veu del País Valencià

Noves editorials per a nous temps

(Article de El Món, cliqueu aquí per a llegir-lo)

El món de les editorials ha anat canviant amb el temps, com tot, és clar. Paradoxalment, en el món de la globalització les editorials petites empenyen amb força, potser perquè es troben més a prop dels lectors, potser perquè neixen amb idees noves, potser perquè tenen més cura de la qualitat per a diferenciar-se...

Un article interessant que us descobrirà alguns detalls que segurament intuïu però que no està de més tenir presents a l’hora de buscar llibres per als vostres fills.

Llibres i emocions van de la mà a Edicions del Bullent

 
Al blog d'Edicions del Bullent: Un llibre una emoció
(clica per a llegir +)

Aquest article fa referència a la col·lecció Estrella de Mar. Hi podem trobar una graella per a saber quines emocions apareixen en cadascun dels llibres que en formen part.

Al pla lector de l'editorial  podem trobar més informació. Es tracta d'una ferramenta molt útil tant per a pares i mares com per a les escoles. Avui dia l'educació, sortosament, té molt en compte la intel·ligència emocional per a ajudar a créixer els xiquets i xiquetes. I aquesta, a través de la lectura, n'és una bona manera. Qui sap si la millor.

Com contactar amb les editorials

Como presentar, mi portfolio o proyecto
Del blog "El gato azul prusia"

Un article adreçat a l·lustradors i escriptors però útil, en alguns aspectes, també a traductors:

 

 

¿Cómo contacto con las editoriales?

Hay tres formas de contactar con una editorial: por teléfono, por email y en persona.

Normalmente tener una cita en persona es bastante complicado porque vivimos en un mundo donde las prisas están a la orden del día. Por eso, nos pueden ser muy útiles las ferias del libro o jornadas para concertar una cita. (ver al final del post directorio de ferias del libro) Allí se reúnen en un mismo lugar varias mesas de editores y puedes enseñarles tu trabajo. Asegúrate antes qué procedimiento debes seguir para participar en las citas. Hay veces que se hace una selección enviando antes tu portfolio por email, otras consisten en hacer cola pacientemente. Piensa que una cita no suele durar más de 15 minutos.

Para una cita en una feria del libro o jornadas pueden ser muy útiles estos consejos del blog i con i.

Para una cita convencional en persona (en la misma editorial) puede ser de mucha ayuda una serie de consejos que he encontrado en este blog del conocido ilustrador argentino Poly Bernatene.

El modo más normal de contactar hoy en día es vía email. Muchas veces cometemos un error muy común: enviar nuestro portfolio a la dirección de email general de la editorial. SIEMPRE hay que averiguar quien es la persona que debe analizar nuestro proyecto o porfolio. Para esto podemos llamar por teléfono a la editorial y pedir que nos den el email directo a esa persona. Si no se hace así es muy probable que por una causa o otra nuestro email termine en la papelera de reciclaje sin ser visto, especialmente cuando hablamos de Editoriales grandes. Cuando llamemos por teléfono también podemos preguntar si hay alguna forma de conseguir una cita personal o si lo prefieren vía email. También es posible que prefieran la opción de enviarles una carta junto a la maqueta impresa.

Importante: tanto el portfolio como el proyecto deben presentarse en pdf, en el caso de contactar vía email.

¿Y qué pongo en el email?

Os adjunto unas directrices muy interesantes de una de las editoras que han hecho posible este post:

ES FUNDAMENTAL: hacer una carta de presentación de no más de media página en donde pongas tu interés por presentarles a ellos (la editorial) tu proyecto + de qué se trata el libro álbum y para quién iría dirigido (público ideal o colección de la editorial) + personalizar el mail con el nombre del editor o director de arte + ser respetuoso, no tener faltas de ortografía y consultar un tiempo después si han recibido tu mail (de acuerdo a lo de los tiempos de cada editorial, esto también puedes preguntarlo por teléfono...si contestan en breve o tardan un mes, dos, tres...)

¿A qué editoriales lo envío?

Esta es, para mí, la parte más delicada y donde más debemos utilizar la sensatez.

Muchos ilustradores y escritores, sin darnos cuenta, hacemos que los emails de las editoriales se llenen de portfolios y proyectos indeseados. Es muy importante saber que hay miles de editoriales diferentes y no en todas nuestro trabajo puede encajar bien. Por ejemplo, me he encontrado con casos de editoriales que reciben portfolios de ilustradores y ser una editorial únicamente "de texto escrito". O editoriales que se dedican al cómic y encontrarse con emails de ilustradores infantiles...o al contrario, editoriales que trabajan con edades de 0 a 6 años y recibir portfolios de ilustraciones de chicas Pin-up. Por eso UNA DE LAS COSAS MÁS IMPORTANTES ES ESTUDIAR LAS EDITORIALES, SU FILOSOFÍA Y QUÉ TIPO DE COLECCIONES OFRECEN A SUS CLIENTES.

Tomarse un tiempo para estudiar las editoriales no es ningún tiempo perdido, todo lo contrario, porque nos ahorrará muchos disgustos y esperas de contestaciones que nunca llegan. Yo recomiendo hacer un documento con las editoriales en las que piensas que puedes encajar, estudiar sus colecciones, adjuntar el email directo del director de arte que hayas conseguido por teléfono o que te haya pasado algún compañero y anotar los tiempos que te han dicho en los que puedas recibir una respuesta. Ir completando cada editorial con la información que vayas recibiendo, por ejemplo: esta editorial no trabaja con proyectos, prefiere elegir ilustradores mediante portfolio para los textos que ya tienen. O esta editorial valora especialmente los proyectos propios, esta editorial cuenta con tres colecciones muy diferenciadas: una de 0 a 6 años de libros de aprendizaje...de 7 a 10 años de libros de lectura con algunas ilustraciones sueltas, álbumes ilustrados para todas las edades... Es decir, crear una especie de informe de cada editorial.

(Podéis ver un ejemplo en la web de la editorial EDIMÁTER y de la editorial KÓKINOS, donde fácilmente encontramos diferenciadas las colecciones y una breve explicación de las mismas...para más información pinchad en el catálogo de las mismas páginas)

Otro factor a tener en cuenta es a qué tipo de mercado me quiero dirigir (español, francés, inglés, alemán...)

El mismo portfolio y proyecto puedes (y debes) enviarlo a varias editoriales a la vez ya que aunque una editorial te haya dicho que está interesada en tu proyecto, hasta que no hay un contrato de por medio no hay nada asegurado.

Plazos de respuesta

Yo titulará este apartado de forma cómica " Cómo enviar un proyecto a una editorial y no morir en la desesperación mientras espero una respuesta" (un poco de humor nunca viene mal)

Los tiempos en contestar son excesivamente largos y eso puede hacer que en muchas ocasiones los ilustradores (y escritores) pierdan toda la esperanza y piensen que su proyecto no ha interesado o no ha sido revisado... creedme...conozco casos de editoriales que se han interesado por un proyecto en fase de maqueta y que no han vuelto a contactar hasta 3,4 o incluso 5 meses después para decir directamente...sí, nos interesa, firmamos el contrato.

¿Qué podemos hacer para sobrellevar mejor esto?

Lo mejor es informarnos adecuadamente. Podemos llamar por teléfono a la editorial (o enviar un email preguntando si han recibido lo que enviaste) entre 15 días o un mes después y explicarles que habéis enviado un email y que quisierais saber qué plazos suelen tener para contestar este tipo de emails precisamente por no hacernos pesados y no estar enviando un mail cada semana preguntando si lo han estudiado ya.(si los contestan todos o no también es importante preguntarlo) algunos os dirán que 2 meses...otros que uno, otros que 4... os encontraréis de todo, pero al saberlo disminuirá vuestra ansiada espera.

¿Por qué una editorial tarda tanto en contestarnos?

Si el mundo editorial no fuera, por regla general, tan hermético, sabríamos por qué muchas cosas son como son y no desesperaríamos tan a menudo. Sólo podemos entender este tipo de plazos cuando sabemos el funcionamiento interno de una editorial desde que recibe un email hasta que te ofrece un contrato, conocer por la cantidad de aprobaciones que tiene que pasar sean de una única o pocas personas (en caso de editoriales pequeñas) o de varios profesionales o departamentos (en caso de editoriales grandes).

Si os interesa profundizar en el tema existe este "Manual del editor" de Manuel Pimentel. También podéis ojear el apartado "bailando con editores" de este blog (aunque está más enfocado a escritores que a ilustradores).

Contes de monstres.

Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak:

Quan era joveneta, o no tant, col·leccionava bruixes. Petites, grans o gegants. Una d'elles, la vaig tenir penjada una bona temporada al sostre de casa. Fins i tot tenia un bruixot, me l'havia comprat a Carcassone. D'això farà ben bé 25 o 30 anys. No fa ni un any, vaig defensar el meu treball final de carrera sobre la traducció d'uns llibres de bruixes. M'atrauen els espanta-criatures. Potser perquè sóc una mica criatura o... potser una mica bruixa. No ho acabo de tenir clar.

Volia parlar-vos de monstres.

Un dels millors contes infantils de la història, ja ho sabeu, és Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak. Un dia us parlaré de què ho fa que sigui considerat una obra mestra de la literatura infantil. Ara només volia descobrir-vos alguns títols en català de monstres originàriament francòfons. Ja coneixeu la meva tendència a buscar les obres escrites en francès, no? En realitat la recerca es limita a títols que contenen la paraula monstre....

M'he emportat una trista sorpresa, una certa decepció, en veure tan pocs llibres sobre monstres d'origen francòfon: 

* Ah, si jo fos un monstre!   de Marie-Raymond Farré, publicat el 1989 oer Aliorna Editorial.

* El monstre del llac negre   d'Hervé Jaouen, publicat per editorial Bruño i la Fundació Intermón Oxfam el 1999 (Norma editorial, 2012)

* El número 9 de la col·lecció de còmics de Yakari que porta com a títol El monstre del llac. L'ocell de neu

* Al llit, petit monstre del belga Mario Ramos

Potser buscant amb més profunditat en trobaríem més.

Una recerca semblant he fet per a llibres en francès. Us en deixo una petita selecció dels que penso que hauria sigut interessant traduir. Per cert, recordeu que ara com ara em limito a buscar àlbums il·lustrats. 

Si voleu més informació detallada d'algun d'ells no dubteu a fer-m'ho saber: 

Diable d’où viennent-ils ?

David Ivar, Marion Hanania, Gallimard Jeunesse

"Havien sorgit de l'aigua?
D'un mar profund i negre?
D'un riu prop d'un cràter?
Però... dimoni! d'on venien?

Al primer cop d'ull m'ha causat bona sensació; l'elecció dels colors, potser.

Però com més me'l miro més angoixa em causa. I jo, la veritat, encara que es tracti de llibres per pensar, per plantejar situacions límit, per abordar els temes més durs que ens puguem imaginar, prefereixo que les il·lustracions facin d'amortidor d'emocions i sensacions.

Tant és així que després de cercar més informació de l'autor, de la il·lustradora, a les seves pagines web, a la de l'editorial i a altres llocs digitals, n'he pogut llegir ressenyes i veure més imatge i m'he acabat de convèncer que no m'agrada, no em ve de gust llegir-lo. És més penso que no compraria mai un llibre així a un nen o una nena de 8 anys. Aquesta és l'edat a partir de la qual l'editorial considera que es pot recomanar aquest àlbum il·lustrat. 

Curiosament em provoca la mateixa sensació que alguns contes que havia llegit de petita que anaven acompanyats d'il·lustracions a llapis, grises, antipàtiques, per a mi.

Podria no haver-vos-en dit ni pruna, de l'existència d'aquest conte, tenint en compte que no m'agrada, però, és clar, potser el meu criteri personal no és compartit per molts de vosaltres. De fet, forma part de la selecció  per al premi d'àlbums il·lustrats en el Saló del llibre infantil i juvenil de Seine-Saint-Denis d'enguany.

En el nostre país, ni en català ni en castellà, no hi ha res publicat de cap dels dos autors, escriptor i il·lustradora. 

La traducció de la literatura infantil: algunes idees soltes.

(...) com a traductors, quan ens disposem a traduir literatura, també literatura infantil, hem d’estar disposats a indagar per camins molt diversos, hem de tenir ben a l’abast totes les ferramentes possibles per a poder resoldre conflictes tan variats com puguem imaginar. Els límits del llenguatge literari són tan amplis com ho puga ser la imaginació de l’autor de l’obra que volem traduir.

(...) el títol d’un llibre infantil és, juntament amb els dibuixos, un factor crucial a l’hora de seduir els xiquets que l’han de llegir i dels adults que l’han de comprar.

(...) Una de les decisions més immediates i evidents, i jo diria que gairebé inconscients, en la traducció d’un text d’aquestes característiques, és a dir de literatura infantil, és la que, com a traductors, hem de prendre quan ens trobem amb una paraula en la llengua origen que no té un corresponent paral·lel en la llengua meta: en aquest context no podem plantejar-nos l’opció de deixar la paraula en la llengua original, pretenent que el lector en deduïsca el sentit pel context, ni tampoc la d’afegir-hi una nota del traductor amb l’explicació pertinent. Aquesta acció no tindria cap sentit per al lector destinatari de la traducció, que no té una capacitat de reflexió o comprensió metalingüística de la llengua. Cal trobar altres solucions. Podrem elegir entre utilitzar una paràfrasi o bé donar una traducció aproximada després de contrastar diverses fonts fiables.

—Així que aquest mocós no es vol menjar la sopa?          
—No, no i no!         
—Que no saps què els faig, jo, als espavilats com tu?      
—Sí... el pare m’ho acaba d’explicar però no m’importa, no em fas cap por!   
    I a més fas una pudorassa!   
—Que què?
—I estàs com una vaca   
—Que què?            
—I tens un nas de rata!   
—Que què?

Cites i fragment extrets del meu TFG del grau de Traducció per la Universitat de València