La traducció de la literatura infantil: algunes idees soltes.

(...) com a traductors, quan ens disposem a traduir literatura, també literatura infantil, hem d’estar disposats a indagar per camins molt diversos, hem de tenir ben a l’abast totes les ferramentes possibles per a poder resoldre conflictes tan variats com puguem imaginar. Els límits del llenguatge literari són tan amplis com ho puga ser la imaginació de l’autor de l’obra que volem traduir.

(...) el títol d’un llibre infantil és, juntament amb els dibuixos, un factor crucial a l’hora de seduir els xiquets que l’han de llegir i dels adults que l’han de comprar.

(...) Una de les decisions més immediates i evidents, i jo diria que gairebé inconscients, en la traducció d’un text d’aquestes característiques, és a dir de literatura infantil, és la que, com a traductors, hem de prendre quan ens trobem amb una paraula en la llengua origen que no té un corresponent paral·lel en la llengua meta: en aquest context no podem plantejar-nos l’opció de deixar la paraula en la llengua original, pretenent que el lector en deduïsca el sentit pel context, ni tampoc la d’afegir-hi una nota del traductor amb l’explicació pertinent. Aquesta acció no tindria cap sentit per al lector destinatari de la traducció, que no té una capacitat de reflexió o comprensió metalingüística de la llengua. Cal trobar altres solucions. Podrem elegir entre utilitzar una paràfrasi o bé donar una traducció aproximada després de contrastar diverses fonts fiables.

—Així que aquest mocós no es vol menjar la sopa?          
—No, no i no!         
—Que no saps què els faig, jo, als espavilats com tu?      
—Sí... el pare m’ho acaba d’explicar però no m’importa, no em fas cap por!   
    I a més fas una pudorassa!   
—Que què?
—I estàs com una vaca   
—Que què?            
—I tens un nas de rata!   
—Que què?

Cites i fragment extrets del meu TFG del grau de Traducció per la Universitat de València