Ahir de vesprada, un cop acabades les classes, tot l'equip de mestre
ens quedàrem una horeta més per a enllestir els preparatius de la festa de la
música que ha tingut lloc avui a la nostra escola.
A aquesta festa d'hivern, els actes centrals són les actuacions musicals de tots els
grups d'alumnes de l'escola, des de 3 anys fins a 4t d'ESO. Paral·lelament
tenen lloc dos elements important. Per un costat els alumnes de 4t gestionen el
bar que està obert al llarg de tota la jornada, com a bar i com a restaurant
(de bocates) per a dinar. D'aquesta
manera es guanyen uns calerons per al viatge de final de curs. Per un altre
costa, l'altre fet important és la parada de llibres en la qual es posen a la
venda títols en català per a totes les edats per a totes les famílies. Es
tracta d'una bona oportunitat per a proveir-se de bons llibres per a regalar
durant les festes de Nadal a aquells que més estimem, o, per a comprar per a un
mateix, és clar.
Tot siga dit de passada, jo m'he quedat "Cançó de tela" i
"El viatge": autoregals!! ;)
Us he fet cinc cèntims d'aquesta gran diada escolar perquè em sembla
rellevant per a situar-vos un poc en les impressions que us vull relatar tot
seguit. Com us deia ens quedem els mestres preparant-ho tot: cadires, decorats,
barra del bar.... i la parada de llibres. Comencem a obrir caixes que les
editorials ens han fet arribar. Hi ha moltes novetats i llibres que es
repeteixen any rere any. Però el més curiós d'observar no són els llibres sinó
el que passa al seu voltant:
Els anem col·locant per edats, remenuts, menuts, no tan menuts,
primària, primària bons lectors, adolescents i joves i, finalment, adults. Les
taules dels més menuts és plena de llibres de gom a gom, falta espai, els
llibres es van expandint, alguns en piles, altres drets, aquests ací, allà hi
ha un forat, no hi caben, ampliem la zona... Mentre anem col·locant-los tots,
al mateix temps gaudim dels títols, de les il·lustracions, fullegem, comentem,
ens emocionem, rebusquem, compartim, recordem, reservem, recomanem. Hi ha una
gernació al voltant de tanta proposta, fa molt de goig.
Però... i... després? Què passa amb la zona de llibres per a més
majorets? Curiosament pareix que l'interès ha disminuït, els llibres es
col·loquen amb menys passió: busquem el lloc, els col·loquem per temàtiques o
editorials i ja està. Aquí s'acaba la relació amb les històries que hi
contenen. De fet, ni tan sols hi ha mestres preocupats pels títols que hi ha o
que no hi ha i hi hauria d'haver. L'interès dels mestres ha caigut en picat!! Cap
mestre es preocupa per les lectures que poden interessar a alumnes que ja saben
llegir. Ningú es planteja quins són els llibres realment bons o que poden
copsar el seu interès.
I dels llibres de secundària? Qui se'n preocupa? Qui està alerta de
saber quines són les lectures que els poden captivar i enganxar? Ningú! Ja no
hi ha ningú. Potser pensem que els nostre criteri nos serà valorat pels alumnes o
pels pares dels alumnes. O potser realment als alumnes el criteri dels mestres
ja no els val. Ni el de cap altre adult. Perquè. Realment l'opinió dels mestres
ja no és important? Quins són els mestres que els poden orientar en les
lectures? Els tutors, els mestres de llengua? Als joves els cal l'opinió dels
seus mestres per a decidir quins llibres els agraden? I els pares... hi tenen
alguna cosa a dir en les lectures que poden enamorar els seus fills?
Tot això eren els pensaments que em venien al cap mentre muntavem la
parada de llibres.
Avui ha tingut lloc la festa. Les cançons, els aplaudiments, les fotos,
el teatre, la pluja també, i molta... i la llibreria posada a les taules del
menjador. Jo no hi he pogut ser, a res de tot això. M'ha tocat vigilar les
entrades i eixides del alumnes que esperaven el moment de la seua actuació. Tan
se val, ja sé el que passa a la llibreria. Els menuts estiren els pares de la
mànega de la jaqueta per tal que els compren més i més llibres. Els de primària
fins a una certa edat també. Fins a una altra edat uns quants continuen amb la
dèria, altres ja no recorden que en algun moment eren uns apassionats de les
lletres i dels dibuixos que les acompanyaven. I els alumnes de secundària? Han
passat per la llibreria? No, ningú! Bé... voldria pensar que potser un o dos,
sigam optimistes.
Em pregunte fins a quin punt la responsabilitat és nostra, dels adults.
En aquest cas em plantege quina és la nostra responsabilitat com a mestres,
tant de primària com de secundària. On és el punt d'inflexió? En quin moment i
perquè deixem de pensar que la lectura és un tema de primera categoria? Potser
deixem de donar-li importància quan ja tenen assolida la mecànica lectora?
Alguna cosa haurem de començar a canviar per tal que la passió per la
lectura d'uns i altres continue tan fresca als darrers cursos de la secundària
com als primers d'infantil i primària. I un cop posades en marxa les
estratègies que decidim, caldrà valorar si són suficient o si cal continuar-ne de
noves. Resignar-nos a la desídia no, mai. Però d'entrada ens haurem de creure
que cal transmetre emoció en la lectura i, sobretot, cal poder recomanar amb
coneixement de causa. I també pensar que qualsevol dels mestres, de qualsevol matèria siga o ni siga de llengua.... tots hem de poder recomanar
lectures als nostres alumnes, tots podem ser els seus referents. Qualsevol de les nostres lectures actuals, o d'aquelles que ens van emocionar de joves poden servir-los de referència per a anar fent camí.
